D'energies

Sabia que m'agradaries.
Suposo que t'hauré de posar un 10, oi? :D
Bromes apart, felicitats per la consició, agudesa i us de vocabulari adequat i precís (no és redundant, això que dic? glups).
Quin plaer conèixe't.
Gràcies.

som voltats de frases inconnexes, de pensaments no escrits que passegen indolents per les nostres neurones, som mots que cauen i recollim, som lectura i emoció, estem en contacte amb els morts, gràcies al que ells un dia varen escriure.
Màgia?, vull pensar que sí. Com aquest relat eteri i contundent alhora que no vol ni li cal ser entès.

una abraçada!

He llagit el teu comentari i te'l agraeixo, i és ben cert que costa fe-se "adult". Pel teu poema dir-te que també és ben cert que un llibre sempre fa companyia.
Un petó i una abraçada.
meral

Me n'assabento que Leela és un personatge de Futurama! Això treu molts punts al comentari anterior deixant-lo al nivell d'indocumentat televisiu

Hola, ets de ciències com l'Allan Lee i també comparteixes "Lee"; jo ho trobo massa coincidència.
No sé que dirà una ment científica!
La lectura que et fa en Mandalf és un regal!
Del relat es deprènen paraules i també melangia, la melangia pròpia - al meu entendre - del que reflexiona i escriu i s'adona que tot el que acabem fent és ben poc, si de cas unes lletres ens cauran a sobre des dels llibres escrits en el passat, alguns dels quals tardarem a entendre peruqè per fer-ho ha de trascorrer el temps vital.
Tard o d'hora però els nostres escrits pujaran al prestatge i des d'ells continuaran aquesta pluja sobre els que vinguin; pluaj d'idees, experiència i companyia.

De mica en mica anem aprenent, sembla que mai arribarem a compondre-ho tot, però si que creixem més del que creiem. De l'escalfor i companyia va esdevenint poc a poc l'enteniment. No sé si he captat ben be el que volies transmetre, però em sembla que va per aquí. Tu si que has captat a la perfecció lo que jo expressava en el meu "Vaixell fantasma " i a més es un fet real.

M'agrada el teu estil d'escriure, fa pensar. Espero seguirem en contacte.

Una forta abraçada de Naiade

M'ha sorprès i admirat la forma del poema. Poesia narrativa? (existeix el terme?)

Alguna vegada m'he trobat llegint obres amb consciència de no entendre pràcticament res, però he continuat endavant, per un motiu o per un altre. Al rellegir-les passat un cert temps m'ha semblat entendre alguna cosa més, però mai sabem amb total seguretat la intenció de l'autor, només podem estar més o menys segurs de la nostra interpretació.

Uns petons...

Al meu prestatge només hi han els llibres que m'he llegit. Alguns tenen la data en què me'ls vaig llegir, altres algun dibuixet del lloc on era. Són com troçets de la meva vida que els guardo al prestatge. Això si, també en tinc un parell llestos per ser llegits. El teu vers m'hi ha fet reflexionar...
Fantàstica aquesta g penjada que sembla surar al mig del vers... està a punt de caure, com totes les altres... encara farem una macedònia de lletres... menys mal que li has posat una bona base de "companyia" i aguantarà fort...

Smuaaas

M

El món de la literatura és immens, no s'acaba mai. Les lletres i frases van caient de totes bandes, anem creixent amb els verbs, els adjectius ens ajuden a comprendre el dins i el fora, els noms som tu, jo i qualsevol que gosa apropar-se.
Que no els comprenem del tot no vol dir que no acabin formant part de nosaltres (una mica més).
I així enfilem el camí que ens acabarà construint com a amics, com a amants, com a fills, com a pares o mares.
Un poema senzill i net com una muntanya.

Uns petons,
manel

Una reflexió sobre l'hipnòtica atracció dels llibres. Sempre he somniat amb tenir una biblioteca a casa, d'aquelles amb una escala que pots moure de banda a banda i on l'olor sigui la caracterìstica de la munió d'històries : olor a vides condensades, a viatges apassionants, a reflexes de nostres recerques i on poder passar hores i hores en la màgica i única companyia dels llibres i la solitud.
I tota la raó : és incomprensible!

petons

angie

Les parets de casa estan entapissades de llibres, perquè damunt la biblioteca heretada del pare s'hi ha afegit centenars de nous títols, com a conseqüència de la meva guilladura. Molt sovint, mirant-me els lloms de tants i tants llibres que no he llegit i que mai no llegiré, m'he sentit aclaparat, empetitit, per l'inabastable univers de coneixement que reposa damunt dels prestatges.

El teu poema, que m'he llegit uns quants cops, ha estat una reflexió, nova i suggerent, que sens dubte m'ajudarà a conviure amb els meus llibres i les meves limitacions.

Petons.

són tan plens que mai podrem aprendre tot allò que saben, però de mentres la gravetat s'encarrega de vessar-nos una pluja de mots, rodolins i idees, que desendreçades i descontextualitzades acaben formant part de nosaltres, ocupant un raconet de la nostra ignorància, amb gran sed de saber i conèixer...
No comprendrem mai per què allò que no entenem ens escalfa l'anima, compartint aquesta grata companyia.
Bonica reflexió has fet, amb la imatgede la gravetat i el coneixement inabastable...

una abraçada al coll, amb escalf, perquè et recuperis aviat!
atram