Coartada

Un relat de: ginebre

No és la tendresa
el meu fort,
jo vaig créixer
enmig la ventada.

Petit brot
que -violent i amb ràbia-
s'arrapa.
Exigent i tossuda
esmolada i dura
la roca.
L'hivern -l'aliat-
l'ha croscada,
i visc perquè el fred
m'ha donat coartada.

Comentaris

  • hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 14-05-2007 | Valoració: 10

    Una flor forta, valenta, que s'arrisca i, a la fi, surt guanyant... sembla que ha conquistat la roca, que la deixa fer, però potser és que s'ho mereixia, oi? jejee... Un poema breu però bo.

    petons!

  • gypsy | 12-05-2007 | Valoració: 10

    mostres el teu caràcter en aquest poema, com si t'haguessis fet força i roca, com bé dius, a cops de vent i d'ensurts superats.
    És un poema bell i les metàfores d'una gran eficàcia i simbolisme.

    petons!

    gyps

  • OlgaglO | 11-05-2007 | Valoració: 10

    Potser sí que la lluita marca els nostres gestos i les nostres expressions, però la tendresa, en essència, es manté inalterable en aquells éssers tossuts per sobreviure i per ser ells mateixos. Els aliats sovint són estranys i tenen mala premsa entre aquells que són aliens a la nostra realitat.
    M'ha agradat especialment l'ànima del poema i l'imaginari amb el qual l'has vestit.
    Petons...

  • La dualitat[Ofensiu]

    és present en el poema: tendresa i tenacitat; la constant lluita dels que traduïm en paraula escrita les nostres incerteses, el dubte entre el que som i el que voldríem ser, l'embat entre el que tenim dins i allò que som o que semblem per fora.
    Molt bonic... i tendre a la vegada.

  • Autorretrat[Ofensiu]
    F. Arnau | 21-04-2007 | Valoració: 10

    El teu poema m'ha semblat com una Partida de Naixement. Farcit de metàfores que semblen la teua biografia, sobretot tenint en compte el teu pseudònim (arbust llenyós de fulla punxaguda, persistent i resistent al vent...)

    "T'has fet forta entre la roca i el vent
    i la teva coartada ha estat l'hivern..."


    Una forta abraçada!

    FRANCESC (Un poeta valencià)

  • Curt,...[Ofensiu]
    rnbonet | 12-04-2007 | Valoració: 10

    ...fort, valent, amb caràcter. Com el vent i el gebre que crosquen la roca.
    Admirable!
    Molta salut i força rebolica!

  • Contradicció[Ofensiu]
    Anagnost | 09-04-2007 | Valoració: 10

    Parles de manque de tendresa? Au, vau! Tot el poema és tendresa en estat pur. Per cert, no he estat capaç de trobar el verb "croscar", però, tant se val, els bons poetes també teniu dret a inventar paraules. Et llegeixo sempre.

  • l'home d'arena | 08-04-2007 | Valoració: 10

    ... i visc perquè el fred
    m'ha donat coartada."

    Aquest final et delata ginebre, quina coartada millor la del fred per tenir l'escalfor que encomanes...
    I, per portar-te la contrària, (una vegada més) si el teu fort no és la tendresa, què és açò que m'eriça cada cop que et llegeixo?

    Un bes.

  • El tossut mouen la vida. Bon poema.[Ofensiu]
    Frida/Núria | 05-04-2007 | Valoració: 9

    Et segueixo llegint

  • aquest poema té força[Ofensiu]
    camarassa | 05-04-2007 | Valoració: 8

    M'ha agradat tant l'inici del poema "No és la tendresa/el meu fort,/jo vaig créixer/enmig la ventada" Té tanta força i és tan visual: Genial. A més a més em sento molt identificat amb el que dius.

Valoració mitja: 9.79

l´Autor

Foto de perfil de ginebre

ginebre

46 Relats

429 Comentaris

85064 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Hola!
Benvingut/da a aquest prestatge de la gran llibreria que és Relats en Català.
Sóc bàsicament lectora. M'alimento de les vostres lletres. Però a vegades també escric alguna coseta.
Aquí està.
I moltes gràcies, per la visita!



Me prengueres el cor
me'l tornares pedra preciosa
i me digueres:
au, surt i brilla.

Era un somni, estava sol
em vaig despertar, vaig sortir
i brillava

Enric Casasses


ginebre(arrova)gmail.com