el-nen-que-no-sap-parlar-castellà

Ah, les fòbies! Què faríem sense elles per tenir diversió i, de passada, dir unes quantes veritats. D'aquesta fóbia n'has tret un bon suc. Enhorabona!
Shaudin

Els estigmes mai podran ser bons.
No m'imagino el-nen-que-no-sap-parlar-castellà en una república dels països catalans independents, ho considero surrealista.
He somrigut amb els teus textos, gràcies.
Vull afegir un visca a la generació beat i sobretot al Charles Bukowski altrament Henry Chinaski.

tot i que li caldria un repas per polir un xic la base literaria, està fet amb senzilla hironia, i aixó és el més important.
I sempre hi haurà algú que hi veurà coses que no dius, però les ments febles i febrils necesiten veure ombres on no hi ha res més que claror. Ja ho dius tu en el conte.

No sé on pares, però no deixis d'escriure, ens cal gent amb bon humor.

una abraçada.

Genial! Podries enviar el relat a la seu de Ciudadanos, el podrien trobar interessant ;)

Lilith

veig k t va agradar e el "ciudadanos de segunda" ...jajaja
mencanta la ironia...jiji
n fi...gent k parla i no sap k diu...pro tu si k ho saps i mas fet riure força...
felicitats

Felicitats!!!

Encara que tinc els meus dubtes sobre si aquest magnífic text és un relat o un altre tipus d'escrit, he de reconèixer que, relat o no, està molt, molt ben escrit.

Algun dia (qui sap) ens trobarem amb el-nen-que-pensa-massa o el-nen-que-llegeix-massa-filosofia-d'esquerres

Que no? Temps al temps.

En fi, felicitats de nou i que vagi molt bé!!!

Genial ironia.
Felicitats!
Aleix.

jo conec personalment nens-que-no-sabien-parlar-castellà, i el més greu... jo he estat una d'ells. Entenia el castellà, sí, però fins als set anys no el vaig començar a parlar, és a dir, no vaig començar a aprendre'n. Perquè dels 7 anys fins als 10, més o menys, vaig ser la nena-que-parla-castellà-però-amb-moltes-dificultats. I és que jo a casa el castellà el sentia ben poc, els pares sempre parlaven en català davant meu, les meves amigues a l'escola eren catalanoparlants, i amb els que parlaven castellà em relacionava el just i necessari (i en català, clar).
L'estiu que vaig deixar de dir "ciruelas" quan volia dir cireres, va ser quan vaig anar 15 dies de vacances a Huelva, on hi tinc família... i no quedava més remei que parlar castellà. Vaig agafar accent andalús i tot.
Avui en dia, amb 16 anys, encara trobo més difícil expressar-me en castellà que en català, però només oralment, que no tinc temps a pensar el que vull dir i com ho vull dir i m'entrebanco.
Què hi farem!! Ja n'aprendré.... xD Hahahaha. Sovint llegeixo en castellà, a veure si se'm queda alguna cosa al cap.

Bon relat, eh!!

Yáiza

...de fet, com la Alicia, he conviscut amb ell!! ma germana fins l'any passat (té quatre anys) no sabia parlar castellà perque, tot i que la meva àvia extremenya li parlava en aquesta llengua, a l'escola i a casa ella sempre parlava en català. Quan va arribar a Extremadura ella ho entenia tot però els altres a ella no, però en una setmaneta ho va solucionar. De tota manera no podia evitar deixar anar alguna paraula en "catanyol" i us asseguro que al poble no els va fer massa gràcia... Què hi farem, hi ha gent que no es fica al cap que un nen no hi enten de llengües, que parla com li surt.

De tota manera he de dir que quan vaig arribar al Penedès em vaig sorprendre perque realment molta gent d'aquí parla el castellà molt, molt, molt malament, i crec que, tenint les eines que ens donen durant tots els anys d'educació obligatòria, no estaria malament que tots el sabessim parlar amb correcció. Al cap i la fi saber una altra llengua no ens farà pas cap mal...

En fi, que cap extrem és bo! que el millor és aprendre les dues llengües i així obrir-nos portes per poder-nos comunicar amb el munt de paisos de parla hispana, amb els espanyols, i amb els guiris que papurregen aqust idioma i com no, parlar i escriure sempre que puguem en català i estimar-nos la nostra llengua.

Un text molt ben escrit, amb una ironia que arrenca amb facilitat la rialla.

Una abraçada!

Molt millor que el de la monarquia a Catalunya,. (Sense desmerèixer per a res l'altre, sols que aquest el trobo genial)
En fi, m'apassiona la teva ironia ingeniosa.
Felicitats, fas de temes "complicadets", un motiu per riure.

Una abraçada.

Arbequina.

Doncs no, teclat_boig, no he escrit el relat bé, perquè veig que no l'has entés.

Primer, és, o preten ser, un text irònic.

Segon, si preten fer gràcia és a base de tractra "científicament" una cosa que no existeix : un nen que no parli castellà a Catalunya. Jo no en conec.

Tercer, si se'n dedueix animadevrsió contra la llengua castellana, és que ho he fet molt, però que molt malament. Jo no estic contra el coneixement d'altres llengües, ni contra la cooficialitat del castellà.

Quart, si que estic en contra dels que s'oposen a la plena oficialitat del català ; i, sobretot, ho fan dient mentides com la pretesa desaparició del castellà a Catalunya. Ells sí, o bé no tenen coneixements, o bé falten a la veritat, tot sabent-ho.

A ningú més que ells, crec, que pot ofendre

No és monstre per no saber parlar castellà. És monstre per tancar-se les portes del coneixement.
Els pares són els monstre que li tanquen les portes al seu fill. Després l'apuntaran a l'Escola Oficial d'Idiomes o el duran a un col·legi anglès. Si un dels nostres pares o tots dos, fossin foranis si en haguessin ensenyat una altra llengua a part del català, fos l'anglès, fos el francès o el mandarí, ho veuríem malament?

Des de quan el coneixement de llengües és una taca l'expedient de la vida? Perquè valorem el desconeixement de llengües o d'algunes en concret?

I que això es valori en una pàgina de literatura que es mou i navega en una llengua rica. Quina necessitat té de desprestigiar-ne una altra. No caiguem en el mateix error.

Aquest nen viatjarà. I vosaltres com a viatgers, no haurieu preferit saber moltes llengües i no dependre de ningú? Gaudir de tot el que puguem. En tots el sentits.

El text però, està molt ben escrit. Felicitats. :)

Guaita, un altre irònic entre nosaltres! Jo faig servir el mateix to burleta als meus relats, serà per això que m'ha fet gràcia el teu. Molt bé nen! Si serveix d'antecedent o d'inspiració mira el meu relat: "En Pol i en Jordi es casen", no havia caigut que podrien "maleducar" el pobre nen. Felicitats!!!

Relat magnífic i molt ben estructurat. Tens raó que el-nen-que-no-sap-parlar-castellà causa pànic, com la dona barbuda o l'home elefant, podria estar en una parada de monstres. Jo era un d'aquests, però ara són unes rara avis.

sense el teu permís, aferrar el teu relat a un fòrum d'anticatalanistes de Mallorca ( llegir espanyolistes ) que baix un fals mallorquinisme ploren perquès segons ells es perd el castellà, supòs que encara que són una mica curtets entendran el sentit ...

Està molt bé, és una reflexió interessant.

el primer pas per combatre les falàcies de l'enemic és coneixer-les.

Endavant nois!

I els meus fills a Salamanca. Després d'haver jugat una estona a un parc infantil amb uns nens suecs o danesos els vaig preguntar:
-I què us deien aquells nens?
I el gran va contestar:
-No ho sé, parlaven en espanyol.

Es més el vaig tenir convivint a casa durant anys... I era de l'espècie més mortífera. No parlava castellà, però quan viatjava a Tanzania amb nomès 4 anyets, es comunicava perfectament amb els swahilis, però mirava amb cara de desconeixement total als turistes madrilenys i es clar això crea un mite a Madrid nou el-nen-que-no- parla-castellà-i-sap-swahili [la bestia argumentava que era més divertit oparlar swahili] Ara que Tele 5 ha estat una bona eina psicologica per acabar amb la bestia. Ara la bèstia ja parla castellà...

Bé, fora bromes... bon relat, amb ironia, i molta crítica soterrada. Molt bo.