Sol

El poema m'ha recordat la pel·li El show de Truman: alguna intel·ligència sembla escriure el guió de la nostra vida. Un pilot de coses semblen estar predeterminades, d'altres les anomenem atzar.

"Després de mastegar el silenci
una mena de llum cremosa
ha dibuixat el portal de casa meva."
Aquests versos m'han portat a crear una bella imatge-sensació: baixar en silenci unes velles i fosques escales i rebre el impacte de la llum del sol travessant el portal :)

M'agrada el teu poema, gairebé com una pinzellada d'allò que tenies a la teva ment. Qui sap ni no hi ha realment algú teclejant paraules en un vell ordinador, fent de la nostra vida un llarg relat... ;)

petons!

que m'has fet. T'ho agraeixo molt, de veres!
Molt original el poema!, m'encanta.

El trobo divertit, frec, novedós. Amb poques paraules, amb quatre pinzellades, ens dónes una visió magistral, fun xic filosòfica i tot, diria jo...

"Algú ha decidit que avui faci sol..."

i com que la llum dibuixa el marc de la porta...ja pots sortir!, boníssim, o si més no, això és el que jo opino.

És dels més originals que he llegit. un petó!!

fets realitat i poema.
Dibuixar la nostra realitat i penetrar-hi a esquillentes, com de puntetes, sense fer soroll, passant desapercebut com el vol d'un ocell lliure, així són els teus versos regalats.

petons manel.

gyps

Com un conte, que bonic...

Llegint el poema m'he imaginat una escena de dibuixos animats, amb la porta dibuixant-se i tu apareixent-hi. Molt ben trobada la imatge.
Gràcies per comprar el llibre, manel. I potser que et comencis a plantejar donar el pas...