El guinyol de la ciutat

Un relat de: Vallespir

Sóc al tronc central de la Rambla, just davant del Teatre del Liceu. La segona ganivetada ha d'haver afectat una artèria important veient la gran quantitat de sang que ha brollat de la ferida. La víctima ha emès un esgarip barreja de dolor i horror tot intentant de tapar-se la incisió. Alguns curiosos han aturat el seu pas turístic i s'han acostat a l'escena. Però encara no hi ha prou quòrum. Torno a clavar-li una, dues, tres ganivetades més, fins que de la boca del malaurat ja no s'escapa cap més so.

Al tronc central de la Rambla, just davant d'un dels teatres lírics més importants del món, és a punt d'abaixar-se el teló. Tenim l'assassí, jo; estic dempeus, ganivet en mà i amb la camisa amarada de sang. Tenim la víctima anònima, immòbil, estesa als meus peus. Tenim els guiris que fan fotos i ens llencen monedes tot exigint repetició. I tenim finalment la parella de mossos que miren i remiren l'escena tot dubtant de si és o no necessària la seva intervenció.

Comentaris

  • OlgaglO | 31-05-2007

    És difícil saber si la nostra interpretació coincideix amb la intenció de l'autor. El relat m'ha deixat un gustet d'ironia a la boca. El tema dels mossos últimament està escalfadet -alguns diuen que es queden curts, d'altres que es passen-. Posem la tele i ens convertim en espectadors de rutinàries imatges de sang i fetge. Realitat o ficció el crim del teu relat? Vés a saber...
    Salutacions!
    Lilith-Marla

  • pseudo | 31-05-2007

    Diria que si que s'enten, representa un dels "espectacles" de les Rambles, que sempre estan farcides de mims, i jugues amb la confusió de si el fet passa de veritat o no.

    Jo diria que si que és real, encara que no queda massa explicit, potser el volies deixar obert. Si volies que quedes clar com a assassinat potser algún adjectiu o alguna frase al final o deixaria més clar.

    Tens una petita errada amb un gerundi: - La segona ganivetada ha d'haver afectat una artèria important veient la gran quantitat de sang que ha brollat de la ferida

    En aquestes oracions el gerundi a de passar a l'hora o abans, que l'acció del verb principal, no després com és aquest cas.

    Salut

  • HOLA ROGER![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 26-05-2007 | Valoració: 8

    GRACIES PEL TEU COMENTARI, M'HA AGRADAT DE TROBAR-TE I TAMBÉ DE LLEGIR-TE. CARI AMB ELS MOSSOS, O ES PASSEN O NO ARRIBEN, AI, AI, QUE AQUESTA POLICIA NOSTRE ENCARA TE MOLT PER APRENDRE.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vallespir

Vallespir

29 Relats

88 Comentaris

41136 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Cinc dies després que Neil Armstrong plantés els peus sobre la superfície de la lluna, un bon professional de la medicina que no volia perdre's uns dies de vacances va decidir de treure'm de l'escalfor materna tot i la meva rotunda oposició. En l'agosarada i brusca acció mèdica, ben poc va faltar per a que mare i fill deixéssim d'existir.

De si ha resultat o no transcendental aquell fet llunyà, de si aquell primer plor ha marcat o no el meu recorregut vital i, sobretot, de si ha pogut impregnar algun dels caràcters que en aquest espai he anat i aniré vessant, no en tinc ni la més remota idea.

Essent, però, innegable la força dramàtica d'aquell terrorífic primer dia a la Terra poc després de l'esperançador primer dia a la Lluna, no podia obviar-ho de cap manera en la meva biografia d'un espai virtual literari.

I què més? Doncs, em sembla que res. Estic convençut que no he estat protagonista de res tan veritablement novel·lesc en la resta de la meva existència. Només desitjo que aquest trànsit vital de tonalitat sèpia no es noti massa en els meus relats i que algun d'ells pugui passar com a petita (sempre falsa, però) creació.

Roger