Cercador
De la soca de l'arbre
Un relat de: Lady_shalott- Compartir:
He perdut la veu
a les nits i als caps de bord,
avui que aquesta mar
malda per viure
duem el pas escanyat
encara, aquest petit respir
desfet a les mans
deixa'm escriure
pel passeig dels cirerers
el somriure esquinçat
de les glicines
i l'aigua convulsa arrapada
a la pell del llavi del lilà
enfosquida
dona'm la tornada de la flor
sobtada,
no saps com n'és de forta
aquesta espina, aquesta tija!
I l'hora creix, i la remor
del desvari em deixa trèmula,
ajuda'm a rebentar la clivella
i la copa del tard
rígida la follia que
furga la dona muda
petita i valenta es redreça
sempre però, del ventre orgullosa
de la soca de l'arbre
enfortida la fulla nua.
*per l'allan lee
Comentaris
-
Estimada Lady[Ofensiu]allan lee | 17-09-2011
quina alegria he tingut en llegir-te. Els teus poemes mai han estat eclipsats en aquesta pàgina. Tornaràs a escriure per nosaltres? T'envio un petó molt fort.
a -
quan tindrem[Ofensiu]Perestroika | 04-12-2010
nous relats?
-
Aniverssari![Ofensiu]joanalvol | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
-
Felicitats pel poema[Ofensiu]Carme Raichs | 19-07-2008 | Valoració: 10
Quin goig m'ha donat llegir-te,
de nou. Aquesta poesia és plena d'unes paraules que van més enllà per la profunditat; les vesteixes amb unes bones metàfores que fan endivinar la poeta que hi ha darrera bategant els sentiments fets versos.
Una forta abraçada.
Carme -
Tot el poema és...[Ofensiu]joanalvol | 30-03-2008 | Valoració: 10
... un fort esclat reeixit del teu íntim pregon
Deixa'm que et respongui amb aquest humil poema.
Descloc la finestra de la raó;
obro, de bat a bat, les portes del cor
i veig la natura de la terra,
el bosc, l'arbre, el fruit, la fulla, l'arrel i la saba,
i dellà, el plor de la planta sobre les aigües vives,
el viu palet de riu, i el branquilló que navega
cap a la seva mar infinita. I el cranc que s'enutja
perquè una fulla li tapa el sol.
Felicitats
Joanalvol
-
redreçar-se[Ofensiu]franz appa | 16-03-2008
Una demanda d'ajuda, per a sortir del silenci, però amb la coneixença ferma de la força interior latent que es desfermarà necessàriament: la força de l'espina, de la tija, de la soca... Endevino les arrels que sotaterra mantenen la vida en un afany inextingible (em ve al cap el poema d' ingràvids ara,
Arrels
Preciós poema, i dedicat a allan lee, encara millor!
Salutacions,
franz
Valoració mitja: 10
l´Autor
73 Relats
315 Comentaris
87584 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)___________________________
M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...
a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.
llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.
Novembre 2007
Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.
... : The lady of Shalott
qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------
Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.
Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.
(fragment del poema)
Alfred Tennyson