Set haiku

Un relat de: joanalvol

La mà endintre
del cel l'estel recerca
l'univers brama.

**

El buit ressona
de la llunyana gorja
qui parla a l'eco?

**

Cau poca pluja
cruixir de terra seca
la mar es mulla.

**

reals els somnis
vida dellà l'arcada
on res dormita.

**

Fulla de l'arbre
que a la branca et sents viva
per què tremoles?

**

L'hora s'atura
abís que el temps perfora
dins hi ha una estrella.

**

Alè invisible
la natura embolcalla
L'ego despulla.






Comentaris

  • "Perquè tremoles?"[Ofensiu]
    Lady_shalott | 28-03-2008

    M'han agradat molt aquests haikus, tenen el color i l'olor de la terra, l'alè suau de les fulles dormides, i el raig de sol que s'atura breu als arbres... la natura agresta i la natura dormida.

    Petons,
    Lady Shalott

  • Captivadors[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-03-2008 | Valoració: 10

    És aquesta del Haiku una lírica difícil per la seva extrema senzillesa aparent, però captivadora i absorbent.

    En el teu cas, te n'has sortit prou bé d'aquest repte tan particular: enhorabona!

    Jo també els vaig descobrir fa poc; els primers que vaig publicar, que casualment també són 7, es diuen Haikús a recer i alternen la rima femenina amb la masculina. Si vols anar-hi i visitar-los, espero que t'agradin, tot i les llibertats que es prenen.

    T'envio set abraçades bones,
    Unaquimera