Una guspira de llum

Un relat de: Carme Raichs

En unes aigües ben glaçades
anem cremant la vida com a nàufrags
a dintre d'aquest mar sense respostes
que ens du un desassossec,
i la barca fa ruta a la deriva.
Acceptem ser l'objecte de l'engany,
planifiquem uns jorns plens de matèria,
i quan llancem al buit les pinzellades,
ens adonem que ens tornen reduïdes,
i ens fan dubtar veient que som
quadres abstractes emergint
fragilitat. Llavors el dubte i la certesa
et desvetlla exigint-te modelar
aquest misteri que intuïm
en el vaivé d'una drecera,
on sols xuclem paraules mudes,
dins la cridòria del gran silenci.
Anem cremant la vida
en unes aigües ben glaçades,
però..., quan la raó
fèrtil farà la veritat
d'aquest intern univers viu,
l'esclat d'un bell Amor
refermarà la fortalesa,
i oblidarem el laberint
que ha anat teixint la nit de la ignorància.

Carme Raichs

Comentaris

  • Nàufrags[Ofensiu]
    joanalvol | 19-07-2008 | Valoració: 10

    nedant en la dualitat, l'oposat ens instiga.
    Un poema forjat en l'esquema dual amb certa melangia basada en l'esperança.

    Quan tot és guspira encara
    el dubte és l'ombra de la llum
    quan la guspira esclata
    és la certesa que lluu.

    En el comentari que em fas, el que dius és cert. Però crec que no és "el poeta que para el rellotge" sinó que s'endinsa a l'espai on la poesia pertany i el temps no existeix. En diem realitat tot el que succeeix a l'espai-temps, i utopia el món invisible, que no vol dir inexistent. Quantes coses no han vingut a la llum, pels nostres avantpassats, utòpiques!

    Referent al haiku en la meva pàgina en tinc 7 de penjats també fets en paraula plana, car així m'ho va dir una poetessa amiga, no fa pas massa temps. Això vol dir que jo no en sé gaire, no puc opinar.
    Però he vist molts haiku en paraules agudes i a mi no em sonen tan bé.

    Una abraçada
    Joanalvol






  • El dubte...la certesa[Ofensiu]
    Bruixot | 07-02-2008

    La certesa del dubte.
    El dubte de la certesa.
    Certament, el dubte.
    Dubtosament, la certesa.

    Un poema molt bell, d'esperança fèrtil. M'ha agrdat molt llegir-te i a veure si un dia puc sentir-te. Buscaré els teus llibres...

    Xavier (o Bruixot):

  • i tan fràgils![Ofensiu]
    Lady_shalott | 24-01-2008 | Valoració: 10

    la teva ploma traça unes pinzellades molt belles que no es deixen endur, al capdavall, per la fatiga quan la vida ens arrossega. o ens trepitja el peu nu.
    Nàufrags o no, la immensitat del mar és plena, salvatge i terriblement lenta. Cal continuar navegant amb els colors...

    Molts petons,
    Lady Shalott

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carme Raichs

18 Relats

65 Comentaris

25432 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Vaig néixer a Agramunt (Baix Urgell). Visc a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat).
Els cinc últims anys he publicat:
Mosaic poètic-Poesia-Editorial Comte D'aura
El Cargol Guillat- Conte per nens- " "
Blau -Poesia- Abadia Editors.
Faig Tallers de poesia per a gent gran, per l'Ajuntament de Sant Boi.
El tercer dimecres de cada mes, faig una tertúlia poètica a la biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi.
Duc a terme dos recitals de poesia a l'any, desembre i maig amb els alumnes dels tallers de poesia, entre altres activitats.