El boig

Un relat de: Lady_shalott

S'ajup com un gos
i demana clemència,
filferrada pel coll li envolta els
pits caiguts - què desastrós!-

Endavant amb els talls
i la pell insensible,
ensuma l'oblit i fa nosa,
diu que l'aigua enfustada
a la creu estima l'onada.

Les pàgines velles cauen d'olor,
pedra per pedra
assegut al camí
amb les cames creuades
recupera memòria,
d'una manera lenta
casi caudal casual,
inexplicable.

Dels llavis estrets
tibants,
s'escampen imatges
i faig maneres de llengua,
per tu llengua llengua
editada dolça,
com la pàgina d'un llibre
quan dona la volta.

Vola, vola!
Amb les mans cap al cel
i els peus blaus d'aire matiner,
encara espera
cargolada al paladar i estesa al llorer
la mort fullada sota les branques,
i si vola? I si l'hi prenen?
-Què faràs pardalet?-

Era, en fi,
criatura morada d'ulls i de galtes
que xuclava per dintre -una mica enfora-
la vida poqueta,
de les glicines.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85658 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson