Del lliri

Un relat de: Lady_shalott

N'ha sortit la taca negra
el gorg
el punt de fuga marginal
zenital, descabdellat amb la veu
dolça, de la ploma a la mà.

I vomita del lliri
la llana promesa,
els budells de la flor,
nimfea escomesa que
cau al punt mort

i xiscla aterrida, i crida i crida!

patètica

insolent

i el gat la mastega
si escup generós la cua
-encara inquieta-
potser per després.

Comentaris

  • més lliris[Ofensiu]
    franz appa | 07-12-2007

    Arribo a aquest poema des del teu comentari al poema últim d'allan lee, en si mateix, el comentari, un poema preciós.
    Aquest no li queda al darrera. coneixia la imatge pel poema d'unaquimera.
    M'ha agradat molt la teva elaboració.
    Salutacions,

    franz

  • My Lady![Ofensiu]
    F. Arnau | 04-12-2007 | Valoració: 10

    Reitere el que vaig dir als comentaris en el seu dia:

    En un primer moment, m'havia fet l'efecte de que el títol amagava com un joc de paraules amb el mot deliri, com si aquest fora el corpus del poema. Després de llegir-lo veig que no és així, encara que no estic segur del tot. Potser en l'inconscient s'hagen concatenat aquests dos mots, ja que el poema sembla que parla d'un malson, una espècie de deliri al cap i a la fi...
    Sorprenent la referència al gat que, ves per on, segons l'amic Bonet, designa la tècnica utilitzada per a confeccionar el dibuix, segons l'anomenen els cullerots (habitants de Cullera). Casualitat?
    Un poema críptic, esotèric i magnífic, així tots els adjectius acaben en "ic".
    Enchantée, My Lady!


    Una forta abraçada!
    ... I molta salut!

    FRANCESC

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

84834 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson