Monòdia final

Un relat de: Lady_shalott

A vosaltres belles dames
que domineu el conjur del crit,
a vosaltres enyoraré en la fugida,
en la remor del vers compartit.

Que no us prenguin la mort volguda,
l‘udol de la lloba que ben sovint
apareix desconsolada al rostre,
esllangueix enervada al pit.

Vosaltres que estimareu el meu cant
deixeu empal·lidir la veu a l'ombra,
que em llueixi per fi blanca,
lleugerament ociosa i febril.

Ah, si aquell bec deixés d‘aclivellar-me
el llavi amb tanta tanta nit!

Mateu-me amb lliris blancs i
treneu-me la cabellera de flors,
vull flors, flors, flors!
i a les dents la dolçor d'un blau malaltís.

Dansant vora el deliri nocturn,
m'he empassat tantes roses
que s'ha ofegat el poema
dins el son que em pertocava a mi.

Comentaris

  • gypsy | 23-12-2007 | Valoració: 10

    a vosaltres, dones poema,
    que danseu dalt la corda fluixa,
    tibada just al límit on s'acaba el raciocini,

    Sou crit i silenci,
    batec de mort compassat.
    Les flors componen un llit
    esperant aquest esperit
    superb que us depassa
    l'alè indescriptible
    amb que respireu.

    A vosaltres, sí,
    que els mots
    us romanen.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85661 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson