Cercador
Monòdia final
Un relat de: Lady_shalott- Compartir:
A vosaltres belles dames
que domineu el conjur del crit,
a vosaltres enyoraré en la fugida,
en la remor del vers compartit.
Que no us prenguin la mort volguda,
ludol de la lloba que ben sovint
apareix desconsolada al rostre,
esllangueix enervada al pit.
Vosaltres que estimareu el meu cant
deixeu empal·lidir la veu a l'ombra,
que em llueixi per fi blanca,
lleugerament ociosa i febril.
Ah, si aquell bec deixés daclivellar-me
el llavi amb tanta tanta nit!
Mateu-me amb lliris blancs i
treneu-me la cabellera de flors,
vull flors, flors, flors!
i a les dents la dolçor d'un blau malaltís.
Dansant vora el deliri nocturn,
m'he empassat tantes roses
que s'ha ofegat el poema
dins el son que em pertocava a mi.
Comentaris
-
...[Ofensiu]gypsy | 23-12-2007 | Valoració: 10
a vosaltres, dones poema,
que danseu dalt la corda fluixa,
tibada just al límit on s'acaba el raciocini,
Sou crit i silenci,
batec de mort compassat.
Les flors componen un llit
esperant aquest esperit
superb que us depassa
l'alè indescriptible
amb que respireu.
A vosaltres, sí,
que els mots
us romanen.
l´Autor
73 Relats
315 Comentaris
87119 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)___________________________
M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...
a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.
llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.
Novembre 2007
Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.
... : The lady of Shalott
qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------
Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.
Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.
(fragment del poema)
Alfred Tennyson