Com si la mort

Un relat de: Lady_shalott

Xuclen els cossos
estridents
el perfil metal·litzat del mar
s'adormen blandant
la bandera sagnant
l'horror del segle que
es cabussa i perd
el vestit d'ocell de
ploma nua
descalça la pell
quan els camins retarden
el son
neguit imperfecte
de la vella, de la
dona sàvia
que jauria com jo
amb cada batec reprimit
desperta, desperta!
al matí
esclafat
a la rajola trencada
del menjador.

Comentaris

  • De la dona sàvia[Ofensiu]
    allan lee | 08-01-2013

    en què ens convertim, si no és
    la mala negada de la follia
    que escombra com fulles
    l'espurna, la petita estranya llumeta
    de l'enteniment dissortat.
    O viure potser
    aliena als àcids camins
    de la raó, seria més amable:
    però fins que no avisi
    la campaneta de plata
    que usen les fades,
    aquí estem, aquí seguim.

    Estimada Lady: desitjo de tot cor que la teva vida sigui bonica. Una abraçada, ets una gran poetessa.

    a

  • De la dona sàvia[Ofensiu]
    allan lee | 08-01-2013

    en què ens convertim, si no és
    la mala negada de la follia
    que escombra com fulles
    l'espurna, la petita estranya llumeta
    de l'enteniment dissortat.
    O viure potser
    aliena als àcids camins
    de la raó, seria més amable:
    però fins que no avisi
    la campaneta de plata
    que usen les fades,
    aquí estem, aquí seguim.

    Estimada Lady: desitjo de tot cor que la teva vida sigui bonica. Una abraçada, ets una gran poetessa.

    a

  • De la dona sàvia[Ofensiu]
    allan lee | 08-01-2013

    en què ens convertim, si no és
    la mala negada de la follia
    que escombra com fulles
    l'espurna, la petita estranya llumeta
    de l'enteniment dissortat.
    O viure potser
    aliena als àcids camins
    de la raó, seria més amable:
    però fins que no avisi
    la campaneta de plata
    que usen les fades,
    aquí estem, aquí seguim.

    Estimada Lady: desitjo de tot cor que la teva vida sigui bonica. Una abraçada, bonica, ets una gran poetessa.

    a

  • T'he descobert[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 26-02-2008 | Valoració: 10

    avui per un comentari teu al relat destacat de la setmana, i et dic que tens molt bona fusta. No és que tingui molt llegits els poemes de RC en general, en segueixo algun autor, però em costa entrar-hi en algun que trio a l'atzar i que hi ha gent que els valora molt. Però amb els teus els sento meus, si jo en sabés, voldria escriure els poemes com tu.

    Una abraçada.

    Ferran

    PS
    M'agradaria estar a la presentació del teu proper llibre. Avisa'ns.

  • Perdona[Ofensiu]
    Carme Raichs | 25-01-2008

    Lady_Shalott,, m'he fet un embolic amb els dos comentaris primers. Pensava que els havia eliminat. M'he disposat a escriure el difinitiu; la sorpresa ha estat veure els tres. No tinc molta pràctica amb la informàtica. Perdona
    carme

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Carme Raichs | 25-01-2008 | Valoració: 10

    És un poema preciós, ple de metàfores molt ben trobades, que et fan trontollar els sentits.
    "l'horror del segle que / es cabussa i perd/ el vestit d'ocell/ de ploma nua". Fantàstic!

    Gràcies pel teu art Lady_Shalott!, i gràcies pel teu comentari.
    Una abraçada plena de blau. (El meu color preferit)

    Carme

  • Una mosca[Ofensiu]
    Carme Raichs | 24-01-2008

    Perdonem que amb l'emoció encara de sentir-te cantar, se m'ha colat una mosca en el text. Aquesta mosca està en "l'herror", quan la paraula correcta és "l'horror". Ho sento Lady_Shalott.

    Carme

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Carme Raichs | 24-01-2008 | Valoració: 10

    És un poema preciós, ple de metàfores molt ben trobades, que et fan trontollar els sentits.
    "l'herror del segle que / es cabussa i perd/ el vestit d'ocell/ de ploma nua". Fantàstic!

    He escoltat la teva cançó, m'has emocionat; quins dons que tens tan meravellosos.
    Gràcies pel teu art Lady_Shalott!, i gràcies pel teu comentari. Una forta abraçada.

    Carme

  • Em crida aquesta X[Ofensiu]
    Bruixot | 22-01-2008

    que em sento tant meva.
    I no puc fer més que venir.
    Venir i entrebancar-me
    amb la rajola trencada
    que em recorda alguna cosa
    tot i que no sé pas que és
    i jac allà mateix on caic
    nu, segur, ben nu, fred
    sentint a l'esquena i a
    les natges que traspuen
    algun missatge que escolto
    i es-col-to dels teus llavis
    que em diuen desperta!
    I m'aixeco que encara hi ha
    moltes coses per anar fent.

    X

  • tots els patints em desperta la passió[Ofensiu]
    Lèvingir | 17-01-2008

    i el camí amb porta amor.


    Lèvingir

  • Lament de pena i de joia[Ofensiu]
    franz appa | 17-01-2008

    M'arriba aquest poema, aquest cant no ben bé amb veu alta, també en dies de dol per a mi. És un poema amb una densitat d'imatges que aclapara, malgrat la brevetat. Un lament com el de la cançó citada a la cançó que cites a la teva bio.
    La imatge del matí esclafat a una rajola trencada em sembla senzillament magistral.
    Una abraçada,

    franz
    PS_ Comparteixo la teva admiració pel llibre de la Maria Mercè Marçal (per cert, hi ha una bona traducció castellana de poemes de Renée Vivien de l'editorial Igitur) i per l'adaptació de Loreena McKennitt de la balada de la qual prens l'heterònim.
    I 2n PS, i perdona, París es mereix totes les oportunitats del món, però, parafrasejant Enrique Vila-Matas, mai no s'acaba...

  • Ple de força[Ofensiu]
    Carme Raichs | 01-01-2008

    T'he llegit aquest poema, d'estil lliure, amarat de força. M'agradat. Fas servir unes metàfores colpidores i tendres com:
    "es cabussa i perd/ el vestit d'ocell/ de pluma nua" i "quan els camins retarden/ el son". Són tan belles.T'agrada ser directe, per això les teves paraules no et deixen indiferent i et fan pensar. El ritme dels versos, desiguals, trenca una mica el poema. Tot i això, felicitats. Aniré cercant més coses teves.
    Carme Raichs

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

81324 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson