Com si la mort

en què ens convertim, si no és
la mala negada de la follia
que escombra com fulles
l'espurna, la petita estranya llumeta
de l'enteniment dissortat.
O viure potser
aliena als àcids camins
de la raó, seria més amable:
però fins que no avisi
la campaneta de plata
que usen les fades,
aquí estem, aquí seguim.

Estimada Lady: desitjo de tot cor que la teva vida sigui bonica. Una abraçada, ets una gran poetessa.

a

en què ens convertim, si no és
la mala negada de la follia
que escombra com fulles
l'espurna, la petita estranya llumeta
de l'enteniment dissortat.
O viure potser
aliena als àcids camins
de la raó, seria més amable:
però fins que no avisi
la campaneta de plata
que usen les fades,
aquí estem, aquí seguim.

Estimada Lady: desitjo de tot cor que la teva vida sigui bonica. Una abraçada, ets una gran poetessa.

a

en què ens convertim, si no és
la mala negada de la follia
que escombra com fulles
l'espurna, la petita estranya llumeta
de l'enteniment dissortat.
O viure potser
aliena als àcids camins
de la raó, seria més amable:
però fins que no avisi
la campaneta de plata
que usen les fades,
aquí estem, aquí seguim.

Estimada Lady: desitjo de tot cor que la teva vida sigui bonica. Una abraçada, bonica, ets una gran poetessa.

a

avui per un comentari teu al relat destacat de la setmana, i et dic que tens molt bona fusta. No és que tingui molt llegits els poemes de RC en general, en segueixo algun autor, però em costa entrar-hi en algun que trio a l'atzar i que hi ha gent que els valora molt. Però amb els teus els sento meus, si jo en sabés, voldria escriure els poemes com tu.

Una abraçada.

Ferran

PS
M'agradaria estar a la presentació del teu proper llibre. Avisa'ns.

Lady_Shalott,, m'he fet un embolic amb els dos comentaris primers. Pensava que els havia eliminat. M'he disposat a escriure el difinitiu; la sorpresa ha estat veure els tres. No tinc molta pràctica amb la informàtica. Perdona
carme

És un poema preciós, ple de metàfores molt ben trobades, que et fan trontollar els sentits.
"l'horror del segle que / es cabussa i perd/ el vestit d'ocell/ de ploma nua". Fantàstic!

Gràcies pel teu art Lady_Shalott!, i gràcies pel teu comentari.
Una abraçada plena de blau. (El meu color preferit)

Carme

Perdonem que amb l'emoció encara de sentir-te cantar, se m'ha colat una mosca en el text. Aquesta mosca està en "l'herror", quan la paraula correcta és "l'horror". Ho sento Lady_Shalott.

Carme

És un poema preciós, ple de metàfores molt ben trobades, que et fan trontollar els sentits.
"l'herror del segle que / es cabussa i perd/ el vestit d'ocell/ de ploma nua". Fantàstic!

He escoltat la teva cançó, m'has emocionat; quins dons que tens tan meravellosos.
Gràcies pel teu art Lady_Shalott!, i gràcies pel teu comentari. Una forta abraçada.

Carme

que em sento tant meva.
I no puc fer més que venir.
Venir i entrebancar-me
amb la rajola trencada
que em recorda alguna cosa
tot i que no sé pas que és
i jac allà mateix on caic
nu, segur, ben nu, fred
sentint a l'esquena i a
les natges que traspuen
algun missatge que escolto
i es-col-to dels teus llavis
que em diuen desperta!
I m'aixeco que encara hi ha
moltes coses per anar fent.

X

M'arriba aquest poema, aquest cant no ben bé amb veu alta, també en dies de dol per a mi. És un poema amb una densitat d'imatges que aclapara, malgrat la brevetat. Un lament com el de la cançó citada a la cançó que cites a la teva bio.
La imatge del matí esclafat a una rajola trencada em sembla senzillament magistral.
Una abraçada,

franz
PS_ Comparteixo la teva admiració pel llibre de la Maria Mercè Marçal (per cert, hi ha una bona traducció castellana de poemes de Renée Vivien de l'editorial Igitur) i per l'adaptació de Loreena McKennitt de la balada de la qual prens l'heterònim.
I 2n PS, i perdona, París es mereix totes les oportunitats del món, però, parafrasejant Enrique Vila-Matas, mai no s'acaba...

T'he llegit aquest poema, d'estil lliure, amarat de força. M'agradat. Fas servir unes metàfores colpidores i tendres com:
"es cabussa i perd/ el vestit d'ocell/ de pluma nua" i "quan els camins retarden/ el son". Són tan belles.T'agrada ser directe, per això les teves paraules no et deixen indiferent i et fan pensar. El ritme dels versos, desiguals, trenca una mica el poema. Tot i això, felicitats. Aniré cercant més coses teves.
Carme Raichs