Escorxador

Un relat de: Lady_shalott

M'han deixat les claus
vora la porta,
i la ploma esguerrada
per l'espill.

M'he vist des d'un
camp de fems,
acabant amb l'herba dels cavalls,
adobant la terra amb les dents.

M'he trencat dins
l'horror del somni,
clavada i dolorosa,
tombant el cos per l'escletxa
d'un espai hipersensible.

M'han agafat per la cua
de conill
i penjat a la paret per exposar-me
encara viva, esventrada,
mig oberta al mercat.

Com a trofeu d'aurora
el cap buidat i els ulls en cera,
la pell ventosa marinada
i m'he perdut,
dins aquest escorxador.

I aquí esbufego, vermellíssima,
però no de sang
que ja no en tinc i ja no em cal,
sinó de fúria continguda.

M'he guanyat a pols,
la fortor del capvespre
quan s'incendia.
i m'empasso les cendres
d'aquest crit,
desencís de l'animal
ferit i inútil.

Comentaris

  • poesia[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 26-02-2008 | Valoració: 10

    en estat pur, i punto.

    No tinc paraules, tu les tens totes.

    Ferran

  • cruixir[Ofensiu]
    manel | 01-07-2007

    De vegades la força que s'amaga darrera uns versos és inexplicable.
    Vinc de llegir el teu anterior "el boig" i l'he trobat un poema escrit amb els budells i escopit sobre el paper, un poema brut però molt personal, i per això mateix és difícil ficar-se'n dintre.
    Aquest "escorxador" és una altra cosa. Estic d'acord amb el que et diuen més avall, són d'aquells poemes que necessiten del crit poderós per arribar-se a completar. És "bestial" amb tot el que suposa aquest significat. Al final sembla cruixir.

    Uns petons!
    manel

  • Recitem-lo en veu alta, cridant![Ofensiu]

    Un poema, com diu Ginebre, per declamar, digne de fer-ne una lectura d'aquelles dramatitzades.

  • volia...[Ofensiu]
    atram | 09-06-2007 | Valoració: 10

    puntuar-te, cosa que no acostumo a fer. Aquest s'ho ha guanyat.

  • estimada , Sssshhhhhh[Ofensiu]
    atram | 09-06-2007

    quin escorxador més atractiu i matisadament profund el teu, ... que és també el nostre!
    Quin plaer llegir versos com els teus,... t'ho dic sincerament, saps que sóc una silenciosa admiradora teva. I que les complicitats de les paraules que permets que en arribin ben endins s'ensument a milles d'aquest paret on ens exposem, com a pintures incomprensibles i belles per a desxifrar en una sala d'art, com una vedella boca avall en un excorxador, com les suaus cues de conill que recorden el què un dia fóu aquella espantadissa i efímera vida... exposats al món, a les agressions, a la vida, a la mort...

    T'empasses les cendres de l'incendi, per renéixer com l'au fènix amb tota la força, amb l'energia de foc, més bella que mai, per mirar i seduïr aquest món que tant estimem, que tant ens costa de comprendre de vegades, que tanat ràbia ens genera, els capvespres de fortor, amb el cap buit, perduts. Llavors ens hem de deixar acaronar per les paraules, per la tendresa que existeix en els racons, que hem de saber buscar i trobar...

    Estimada Lady, una forta abraçada i gràcies per aquest poema...

    Els violins em duen grans records d'infantesa... mon avi ho era... les espurnes que eriçen la pell... gràcies pels teus mots.

    atram

    pd. Meravellosa pintura la de Hammershøi. Coincidim també en gustos estètics...

  • vermella de fúria![Ofensiu]
    ginebre | 03-06-2007 | Valoració: 10

    la ràbia que ens salva.
    és impressionant, Lady. Per declamar en veu alta.
    Lluita i escapa. M'agrada moltíssim. Em crida.

  • L'escorxador il·lusions[Ofensiu]
    maite masachs vendrell | 01-06-2007 | Valoració: 10

    Una forta abraçada Lady,
    una abraçada d'aquelles que donen calor,
    d'aquelles que tanquen ferides,
    i et fan sortir de l'escorxador.
    m'arrivat molt endins, gracies per aquest poema .. et seguiré.

  • Déu meu![Ofensiu]
    gypsy | 31-05-2007 | Valoració: 10

    és bellíssim!, com el teu esperit escorxat que crida versos al vent dels que no escolten.
    Però la cara se'ns talla, els teus mots són dagues implacables de pensament.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

86050 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson