Escorxador

en estat pur, i punto.

No tinc paraules, tu les tens totes.

Ferran

De vegades la força que s'amaga darrera uns versos és inexplicable.
Vinc de llegir el teu anterior "el boig" i l'he trobat un poema escrit amb els budells i escopit sobre el paper, un poema brut però molt personal, i per això mateix és difícil ficar-se'n dintre.
Aquest "escorxador" és una altra cosa. Estic d'acord amb el que et diuen més avall, són d'aquells poemes que necessiten del crit poderós per arribar-se a completar. És "bestial" amb tot el que suposa aquest significat. Al final sembla cruixir.

Uns petons!
manel

Un poema, com diu Ginebre, per declamar, digne de fer-ne una lectura d'aquelles dramatitzades.

puntuar-te, cosa que no acostumo a fer. Aquest s'ho ha guanyat.

quin escorxador més atractiu i matisadament profund el teu, ... que és també el nostre!
Quin plaer llegir versos com els teus,... t'ho dic sincerament, saps que sóc una silenciosa admiradora teva. I que les complicitats de les paraules que permets que en arribin ben endins s'ensument a milles d'aquest paret on ens exposem, com a pintures incomprensibles i belles per a desxifrar en una sala d'art, com una vedella boca avall en un excorxador, com les suaus cues de conill que recorden el què un dia fóu aquella espantadissa i efímera vida... exposats al món, a les agressions, a la vida, a la mort...

T'empasses les cendres de l'incendi, per renéixer com l'au fènix amb tota la força, amb l'energia de foc, més bella que mai, per mirar i seduïr aquest món que tant estimem, que tant ens costa de comprendre de vegades, que tanat ràbia ens genera, els capvespres de fortor, amb el cap buit, perduts. Llavors ens hem de deixar acaronar per les paraules, per la tendresa que existeix en els racons, que hem de saber buscar i trobar...

Estimada Lady, una forta abraçada i gràcies per aquest poema...

Els violins em duen grans records d'infantesa... mon avi ho era... les espurnes que eriçen la pell... gràcies pels teus mots.

atram

pd. Meravellosa pintura la de Hammershøi. Coincidim també en gustos estètics...

la ràbia que ens salva.
és impressionant, Lady. Per declamar en veu alta.
Lluita i escapa. M'agrada moltíssim. Em crida.

Una forta abraçada Lady,
una abraçada d'aquelles que donen calor,
d'aquelles que tanquen ferides,
i et fan sortir de l'escorxador.
m'arrivat molt endins, gracies per aquest poema .. et seguiré.

és bellíssim!, com el teu esperit escorxat que crida versos al vent dels que no escolten.
Però la cara se'ns talla, els teus mots són dagues implacables de pensament.