Com una dansa que s'atansa

(Ja sé que l'he comentat anteriorment, però és un delicte fer-ho de nou sense ser covard, donant la cara?)

Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble

entre somnis

dir-te el què, però m'agrada. És estrany, és una sensació estranya el que he tingut al llegir-lo. Sobretot per l'últim vers, bé, és com inesperat, no em concorda gaire amb el ritme de la resta del poema, però potser és part de la gràcia. Sempre és un plaer retornar al teu espai de poemes, on els silencis blancs i els encanteris, beguts d'altres boscos són d'insistent espant, i sempre sempre abundants.

Petons,
Lady Shalott

Quin poema! No se si l'entenc del tot, que algo se m'escapa entre les paraules.
M'has fet pensar en el meu epitafi, has despertat la meva por.
Un altre dia llegiré altres.
Enhorabona per ser un dels autors mes valorats, els estic llegint tots i he arribat a tu.

Quin domini de la escritura!Molt bona rima, que gira molt ràpida al boltan de aquesta insaciable passió que descrius perfectament.
Per cert molt bona tambe la foto.

M'ha agradat ser l'artífex de la publicació d'aquest sonet. Així ho vas comentar en el meu poema "Walk With Me", i suposo que és aquest sonet.

Acurat llenguatge, com ja apunten, domini excepcional del vers i del ritme i de la rima interna i externa (sigui consonant o assonant).

Salutacions, d.

Dintre del teu habitual ús molt acurat d'una forma més o menys estricta, unes estrofes estructurades, amb mètrica determinada i rimes concretes, aquests sonets més o menys inalterables, aquí es troba un ús d'una mena de rima interna, el sovintejat recurs de l'aliteració, que doten el poema de la musicalitat que ja han subratllat els anteriors comentaris.
Això fa que et trobis enmig fan rodar com una baldufa pel tema central i en veritat recurrent: el bleix, l'hàlit, l'esforç, la lluita en el moment que ens separa de la fi per mantenir encara aquest moment, aquest fràgil escreix d'alè que encara ens impulsa en el moviment de la dansa, mentre la tarda es consumeix -però no s'ha consumit encara...
Salutacions,

franz

Veig que has tirat la casa per la finestra. Tres poemes en tres dies!
Trobe aquest una mica més lliure, però amb el teu seny i el domini dels catorze versos.
Molta salut poeta!

FRANCESC

PS M'alegre de que per fi t'arribara el llibre del Premi amb el meu pròleg. Jo ja havia perdut gairebé l'esperança de rebre el meu...

musical, acurat amb uns mots delicats i precisos.
Em transmet belles imatges, silencis blancs, profunditats de l'ànima, pensaments que sorgeixen en un vers sinó potser mai no serien expressats!

Molt bo, com sempre que et llegeixo.

gyps

Se que no ets l'únic que fa coses d'aquestes, però em sembla força original.
M'agrada la musicalitat d'aquest poema.
Felicitats.

Hipo