Cercador
Petit preludi
Un relat de: Lady_shalott- Compartir:
Germana, tu que escoltes el plor de la sal
tu que com jo, filla de la mar, de la poesia
tanques la tardor amb un bes vermell, amant meva
teva amiga. Que tota dona a tu et desitja
damunt el pont, al pelatge d'estiu, distant,
amb el dolç dol fugitiu del migdia. Cerca
dues lleones vora l'estany, la valquíria,
que si bé naixies amb la ploma a la mà,
no hi ha més absència que la que el teu rostre acull,
blanquinós idili, avivada en mi la carícia.
Relat patrocinat per www.ipsojobs.com, la borsa de treball gratuïta especialitzada en tasques urgents.
Comentaris
-
el teu poema m'ha inspirat[Ofensiu]ThomasTurner1985 | 24-08-2008 | Valoració: 10
el teu poema m'ha inspirat, i per això he escrit dos poemes després de llegir les teves lletres anomenats: DONA DESGRACIADA I FIGURA DE SAL. (espero que no t'hagi molestat)
a pesar de no tenir una forma clara té un nivell poétic extraordinari.
Espero que llegeixis i valoris els meus relats
-
el teu poema m'ha inspirat[Ofensiu]ThomasTurner1985 | 24-08-2008 | Valoració: 10
el teu poema m'ha inspirat, i per això he escrit dos poemes després de llegir les teves lletres anomenats: DONA DESGRACIADA I FIGURA DE SAL. (espero que no t'hagi molestat)
a pesar de no tenir una forma clara té un nivell poétic extraordinari.
Espero que llegeixis i valoris els meus relats
-
Loreena McKennitt i Tennyson...[Ofensiu]deòmises | 03-03-2008 | Valoració: 10
...i ara la gypsy (RPV26).
Preciós poema, preciós quadre, ple de tendresa, de tristesa.
Gràcies, d. -
M'ha semblat...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 19-11-2007 | Valoració: 10
un poema bell, impecable, amarat de força però també d'elegància, de tendresa i d'una admiració suau, neta.
Preciós, de debó.
Una abraçada -
preciós[Ofensiu]atram | 09-11-2007
a la vegada dolç i fort, equilibrat i humil, auster i ric... Lady, ànima amiga, et superes i em sorprens en cada nou vers...!
M'evoca un món simbòlic, ric i complex d'emocions i miratges, de pensaments i vivències, de llocs i de temps, de realitats i d'inconsciències ferotges.
De vida, de recerca, com tu.
M'han agradat especialment alguns binomis que fas i que trobo perfectes: "bes vermell" , "blanquinós idili", "pelatge d'estiu", "dol fugitiu".
Continuem estant per aquí, sempre, amb més o menys silenci, però hi som... oi? ;)
un petó, bonica.
atram -
t'enyorava[Ofensiu]l'home d'arena | 08-11-2007
T'enyorava
com s'enyora una brisa
quan el suc del desig crema.
T'enyorava
com s'enyora l'alba,
i la claror que porta.
T'enyorava
i véns,
com tota una mar fresca,
a cavall de l'alba.
Resplendent preludi, declaració decidida, força,
coratge, feminitat, bellesa.
Un bes de benvinguda, millor de retrobada.
-
...[Ofensiu]gypsy | 08-11-2007 | Valoració: 10
meravellosa com sempre, aquesta poesia forta, compacte, sòlida i bella amb un sentit i un ordre i un voler arribar on vols.
Chapeauu mylady!
t'he enyorat, no saps quant. -
misteri[Ofensiu]manel | 08-11-2007
Una plaer retrobar-me amb els teus poemes vestits de misteri, carregats amb aquesta boira romàntica tan magnètica. Versos per llegir i rellegir, per endinsar-hi l'ànima a la recerca d'algun petit món.
Uns petons dama,
manel
Valoració mitja: 10
l´Autor
73 Relats
315 Comentaris
88251 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)___________________________
M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...
a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.
llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.
Novembre 2007
Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.
... : The lady of Shalott
qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------
Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.
Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.
(fragment del poema)
Alfred Tennyson