Un drap brut

Un relat de: Karkinyoli

M'envejaven. Tothom ho sabia, jo ho sabia, de vegades, m'envejava a mi mateix. Vivia envoltat de cossos malmesos, castigats, durs, aspres, sovint bruts. Em deien que havien treballat molt, que la vida i l'esforç els havia pres el cos; i jo no ho entenia.
Em sentia exponent de la joventut. Estimava i acariciava la meva pell, suau, tersa, forta. Creia que podria viure-ho tot, em sabia afortunat i capaç. Orgullós, tendre, dolç i fort.Creia que sabia qui era, que trobaria un company de pell de bellut blanc, ens abraçaríem sense fer malbé la nostra pell.
Un dia, però, em van segrestar, van segrestar el meu cos. El van estrènyer amb força i desgana. Van arrossegar-lo per terra, vaig menjar, pols, merda, restes de menjar, brutícia i deixadesa. Van fer endurir la meva pell, de vegades, l'arrencaven, em coia, em dolia, patia, el meu orgull plorava i jo mirava el meu cos i ja no el reconeixia…
Un clau rovellat em va ferir, atravessà el bellut blanc que un dia vaig ser i vaig desitjar no sobreviure. Des d'un racó del terra vaig sentir que algú demanava: -què és això?
- No res… un drap brut-, va dir una veu jove, vaig pensar que s'assemblava a la meva; però no vaig tenir prou força per respondre que no, que jo havia estat una dona.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Karkinyoli

33 Relats

54 Comentaris

28367 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Ara ja us puc dir que vaig néixer el 10 d'abril d'un any que acaba en 4. Sempre he estat àries, i fa uns anys, vaig esbrinar que el meu ascendent també és àries. Des d'aleshores, que m'he permès ser un pèl més nerviosa per no haver de contradir els astres.
Vaig estudiar filologia i treballo a aquell lloc que tothom critica. Sempre he estat a Sants on m'agradaria poder-hi tornar sempre .Espero que gaudiu de mi amb les meves paraules i us oblideu dels fruits secs que porto a dins.