Potser en Jofre, potser un nou vampir (segona part)

Un relat de: Karkinyoli
L’endemà, transformat i sense haver dormit, vaig anar cap a la universitat, talment com havia fet fins abans de renéixer. Abans, però, havia pogut comprovar que les coses no serien fàcils. Tots hem desitjat tenir poders màgics, oi? Però, com guardes el secret per no ser pres per boig? Com se suposa que ha de vestir un vampir de 20 anys al segle XXI? Què ha de beure i menjar abans de sortir de casa? Un cafè amb llet? Cafè amb llet dels collons! Aquest va ser el meu primer problema. Allí, a la taula del menjador m’esperava una tassa, la mateixa tassa vella i atrotinada de cada matí. En Pere, un jove amb costums d’àvia sacrificada, el preparava sempre. Pobre Pere, mai no oblida cap detall: curt de cafè i només mitja cullerada de sucre. Fins i tot el remena i renta la cullera abans de seure. Repeteix els ingredients, desitja bon dia i demana com has dormit. Sempre he cregut que, si mai un matí en Pere es troba malament, se sentirà culpable per no haver fet el cafè amb llet dels seus companys de pis.
El fet, però, és que vaig haver de rebutjar l’esmorzar d’en Pere. Un vampir no beu cafè amb llet, és evident, no? I no pas perquè no em vingués de gust. Ans al contrari, després d’una nit, si més no curiosa, aquella oloreta i el fum quasi transparent convertien aquella tassa, desgraciada i ronyosa, en una cosa càlida i acollidora, que m’obria i l’estómac i em feia sentir feliç, satisfet, en pau amb els dies i la vida que em tocava viure.

Suposo que els vampirs som com les bèsties, i fins i tot, com alguns humans que conserven exageradament bé el seu instint animal. Som capaços de menjar qualsevol cosa, encara que sigui contrària a la nostra naturalesa i ens pugui destruir. Heu intentat mai oferir carn a un animal herbívor? Heu vist mai com un golafre abusa d’un aliment, tot i saber que tindrà malsons, mal de panxa i li pujarà el sucre? Doncs bé, el cafè amb llet d’en Pere representava una temptació tan letal com aparentment inofensiva.

Ell, el jove amb costums de vella resignada, es va sentir ferit. Dolgut i amb la mirada apagada va deixar el cafè dels nassos a la nevera. Potser va creure que ell era el culpable incomprès de la situació.

El sol del carrer va ser com una bufetada en una galta gelada. Sort de les ulleres de sol! Què us pensàveu? Un vampir pot sortir al carrer durant el dia, de la mateixa manera que els humans poden sortir a passejar a l’hora bruixa. L’únic inconvenient és que ens sentim febles, mig marejats, talment com un humà que no ha dormit prou.

Al metro, les joves s’arrambaven al nou vampir que era. Jugaven amb el moviment del vagó per acostar-se a l’atracció indescriptible que desprèn el perill. Mai abans, quan era en Jofre, havia viscut una situació similar. Abans de baixar, vaig intentar abraçar-ne una per poder comprovar de què era capaç el meu nou jo. Ai, lectors, lectors incultes en la matèria! Vaig pagar això de ser novell. L’ instint, aquell instint que de vegades tenen les dones es va despertar i, atemorida davant d’un ésser com jo, em va girar la cara. Va cridar: porc, sonat, grillat, lleig i alè pudent. El xicle va ser prou fort, clar i contundent, va despertar les ganes de brega dels cervellets adormits que hi ha sota terra de bon matí. Així que vaig haver de sortir, potser hauria d’escriure fugir? desmanegat i atabalat. Potser, abans de seduir, hauria de decidir com alimentar-me.

Comentaris

  • Més enllà d'un cafè amb llet[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-05-2012 | Valoració: 10

    Fantàstic! Veig que continua la història de'n Jofre i et felicito, per haver tret tan suc d'una situació, aparentment, tan inofensiva com un esmorzar. Les voltes i revoltes que es fa el protagonista en llevar-se són fabulóses. Que continuarà la saga del vampir? Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Karkinyoli

33 Relats

54 Comentaris

28362 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Ara ja us puc dir que vaig néixer el 10 d'abril d'un any que acaba en 4. Sempre he estat àries, i fa uns anys, vaig esbrinar que el meu ascendent també és àries. Des d'aleshores, que m'he permès ser un pèl més nerviosa per no haver de contradir els astres.
Vaig estudiar filologia i treballo a aquell lloc que tothom critica. Sempre he estat a Sants on m'agradaria poder-hi tornar sempre .Espero que gaudiu de mi amb les meves paraules i us oblideu dels fruits secs que porto a dins.