Viatge a la Merda

Un relat de: Karkinyoli

Feia tants anys que em recomanaven que anés a la Merda que aquell 30 de febrer, tot i el fred, vaig decidir marxar.
El camí va ser desagradablement plaent. No podia veure què tenia davant, però tampoc no deixava res enrere.
Amistats? Potser sí, gràcies a elles, al seu consell, havia decidit viatjar a la Merda, però sabia que no les enyoraria, no entenia què podia trobar a faltar.
Feina? Allà mai no m'hi havia sentit bé, infinitament desgraïda de la bondat dels qui m'envoltaven. Ves a la Merda! Dia rere dia, el seu consell, dolç i amable, sota veus metàl·liques de crits i fredor.
I la meva parella? Les meves parelles? Sempre m'havien dit que allà - en aquell lloc anomenat Merda - hi trobaria persones com jo. Allà, tothom seria com jo - boges, en diuen- i homes disposats a patir les nostres bogeries.
Caminava, sola, sense res, envoltada d'un llum molt fosca. Creia que m'havia perdut.
Vaig haver de preguntar 13 vegades "perdoneu, per anar a la Merda?". Sense parlar, sense somriure i sense mirar-me, aquelles persones aixecaven el dit, amunt, avall, cap a elles mateixes, cap a mi. Direccions clarament contradictòries que no duen enlloc, però sí a la Merda.
Em van rebre sense paraules però m'esperaven. A la Merda jo ja hi tenia una llar, una feina, amistats i possibles parelles. Tenia tantes ganes de conèixer-les!
Envoltada d'un silenci que cridava vaig passejar pel poble, l'endemà, dilluns, començava la meva nova vida.
Esgotada, entristida i riallera em vaig deixar caure al llit.
Un somriure burleta i una llàgrima, tot el que havia conegut era exactament que tot allò que havia deixat enrere.

Comentaris

  • Que fa un carquinyoli a la Merda?[Ofensiu]
    Epicuri | 07-12-2008

    Ha,ha,ha,

    Que m'ha agradat molt el teu relat. Quina cosa pot haver millor que seguir el amable consell de tots aquells/es que en engeguen a la merda?

    No més m'ha quedat un petit dubte amb la conclusió. Sigui per que no acabo de entendre o per la pròpia sintaxi de la darrera frase. Li veig dos possibles acabaments:

    1.- Que havies deixat enrere tot allò que havies conegut. Sàvia i valenta decisió al meu entendre. Sempre val la pena complaure als que ens envolten, per algun misteri, misteriós ,acaba per plair-nos sobre tot, a nosaltres mateixos.

    2.- Que La Merda, després del recorregut del primer dia fos exactament igual i amb la mateixa gent que d'allà on marxaves. Cosa molt probable per que ja diuen que tot es en tot . O sigui que nosaltres mateixos generem allò que ens envolta.

    En qualsevol cas el trobo un relat enginyós i que m'ha fet riure. O sigui pensar.

    Un plaer. A rellegir!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Karkinyoli

33 Relats

54 Comentaris

28367 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Ara ja us puc dir que vaig néixer el 10 d'abril d'un any que acaba en 4. Sempre he estat àries, i fa uns anys, vaig esbrinar que el meu ascendent també és àries. Des d'aleshores, que m'he permès ser un pèl més nerviosa per no haver de contradir els astres.
Vaig estudiar filologia i treballo a aquell lloc que tothom critica. Sempre he estat a Sants on m'agradaria poder-hi tornar sempre .Espero que gaudiu de mi amb les meves paraules i us oblideu dels fruits secs que porto a dins.