Cercador
Viatge a la Merda
Un relat de: KarkinyoliFeia tants anys que em recomanaven que anés a la Merda que aquell 30 de febrer, tot i el fred, vaig decidir marxar.
El camí va ser desagradablement plaent. No podia veure què tenia davant, però tampoc no deixava res enrere.
Amistats? Potser sí, gràcies a elles, al seu consell, havia decidit viatjar a la Merda, però sabia que no les enyoraria, no entenia què podia trobar a faltar.
Feina? Allà mai no m'hi havia sentit bé, infinitament desgraïda de la bondat dels qui m'envoltaven. Ves a la Merda! Dia rere dia, el seu consell, dolç i amable, sota veus metàl·liques de crits i fredor.
I la meva parella? Les meves parelles? Sempre m'havien dit que allà - en aquell lloc anomenat Merda - hi trobaria persones com jo. Allà, tothom seria com jo - boges, en diuen- i homes disposats a patir les nostres bogeries.
Caminava, sola, sense res, envoltada d'un llum molt fosca. Creia que m'havia perdut.
Vaig haver de preguntar 13 vegades "perdoneu, per anar a la Merda?". Sense parlar, sense somriure i sense mirar-me, aquelles persones aixecaven el dit, amunt, avall, cap a elles mateixes, cap a mi. Direccions clarament contradictòries que no duen enlloc, però sí a la Merda.
Em van rebre sense paraules però m'esperaven. A la Merda jo ja hi tenia una llar, una feina, amistats i possibles parelles. Tenia tantes ganes de conèixer-les!
Envoltada d'un silenci que cridava vaig passejar pel poble, l'endemà, dilluns, començava la meva nova vida.
Esgotada, entristida i riallera em vaig deixar caure al llit.
Un somriure burleta i una llàgrima, tot el que havia conegut era exactament que tot allò que havia deixat enrere.
Comentaris
-
Que fa un carquinyoli a la Merda?[Ofensiu]Epicuri | 07-12-2008
Ha,ha,ha,
Que m'ha agradat molt el teu relat. Quina cosa pot haver millor que seguir el amable consell de tots aquells/es que en engeguen a la merda?
No més m'ha quedat un petit dubte amb la conclusió. Sigui per que no acabo de entendre o per la pròpia sintaxi de la darrera frase. Li veig dos possibles acabaments:
1.- Que havies deixat enrere tot allò que havies conegut. Sàvia i valenta decisió al meu entendre. Sempre val la pena complaure als que ens envolten, per algun misteri, misteriós ,acaba per plair-nos sobre tot, a nosaltres mateixos.
2.- Que La Merda, després del recorregut del primer dia fos exactament igual i amb la mateixa gent que d'allà on marxaves. Cosa molt probable per que ja diuen que tot es en tot . O sigui que nosaltres mateixos generem allò que ens envolta.
En qualsevol cas el trobo un relat enginyós i que m'ha fet riure. O sigui pensar.
Un plaer. A rellegir!
l´Autor
33 Relats
52 Comentaris
29474 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
Ara ja us puc dir que vaig néixer el 10 d'abril d'un any que acaba en 4. Sempre he estat àries, i fa uns anys, vaig esbrinar que el meu ascendent també és àries. Des d'aleshores, que m'he permès ser un pèl més nerviosa per no haver de contradir els astres.Vaig estudiar filologia i treballo a aquell lloc que tothom critica. Sempre he estat a Sants on m'agradaria poder-hi tornar sempre .Espero que gaudiu de mi amb les meves paraules i us oblideu dels fruits secs que porto a dins.
Últims relats de l'autor
- La redacció
- Potser en Jofre, potser un nou vampir (tercera part)
- Potser en Jofre, potser un nou vampir (segona part)
- Potser en Jofre, potser un nou vampir
- L'ocasió especial
- Les finestres de l' Antònia
- La cuinera
- Un drap brut
- Ella va pactar amb el Diable
- Amor a fons perdut
- Idil·lis laborals
- Somnolent
- Menudeses
- Viatge a la Merda
- La carretera