Potser en Jofre, potser un nou vampir

Un relat de: Karkinyoli
No podria explicar-vos per què, però sí que us puc explicar com va passar. Com, sense desitjar-ho, sense voler-ho, vaig convertir-me en vampir.

Sé que voldríeu sentir que vaig despertar-me de matinada, suat, fred, tremolós, acollonit, espantat, cagat de por, histèric, inquiet i paralitzat. Tot de cop, tot junt dins el meu cos i repicant ben fort al meu cervell. Sé que voleu que us expliqui com és ell, o bé ella, o potser allò que va convertir-me, com va xarrupar-me la sang i com va obligar-me a xarrupar la seva. Sé que penseu que va condemnar-me mentre enumerava martiris i poders que hem faran patir i gaudir tota l'eternitat. Sé que voleu saber quina olor feia, ranci? podrit? sensual? dolç? Sé que heu vist massa pel•lícules, que no teniu ni idea sobre els vampirs de veritat ni com un humà pot esdevenir-ne un. No patiu, us ho explicaré.

Sí que vaig desvetllar-me, tranquil, relaxat però estrany dins el meu cos. Sentia que alguna cosa havia canviat, jo no m'havia despertat mai abans de sentir el despertador. Així que vaig sortir del llit. Sigil•lós vaig anar cap al lavabo, no volia despertar els meus companys de pis i, gràcies a aquest desig, els meus moviments van ser àgils i silenciosos com mai no ho havien estat. Caminava de puntetes, quasi sense tocar el terra, sentia que tenia les habilitats dels felins, el do de desplaçar-me sense ser percebut. Un cop al lavabo, davant del mirall, ho vaig entendre tot: la meva imatge va començar a desenfocar-se i esfumar-se, perdia intensitat i solidesa. Vaig poder veure la porta a través del meu cos, fins que va desaparèixer. Efectivament, vaig deixar de reflectir-me al mirall.

Potser ho trobareu estrany, però no em vaig espantar, no vaig posar-me a xisclar ni em vaig quedar allí palplantat i atemorit; sinó que vaig seure a la tassa del vàter i vaig deixar que un somriure, que no és el meu, es dibuixés als meus llavis. Fou aleshores, lectors que no sabeu res de vampirs, que un seguit d’imatges –d’evidències!- van transcórrer davant meu. La bellesa física que dies anteriors havia anat polint el meu cos; la mirada, que havia anat guanyant intensitat i misteri, profunda, penetrant, inquietant i seductora – perduda- començaven a dir els companys de classe. La manca de gana i de set, el càstig del sol, la comunicació imperceptible amb els gats del carrer, la força física que s’apoderava de mi i em convertia en un jove nou. Aquella veu llunyana i melangiosa però estranyament coneguda que em deia paraules conegudes però inintel•ligibles. Sí, sí, tot plegat era prou clar: m’havia convertit en un vampir, o potser sempre ho havia estat? El cas és que començava una vida nova, potser màgica, potser inquietant, potser fascinant, potser buida... Seguiria sent en Jofre, sí, però només dins meu, podria viure en Jofre, el nou vampir.

Comentaris

  • Pinta...[Ofensiu]
    jpmerch | 30-05-2012 | Valoració: 10

    ...molt bé. Tornaré per llegir la resta de la història, que ara no puc.

    M'ha fet molta gràcia la teua biografia.

  • Errada![Ofensiu]
    Karkinyoli | 24-05-2012

    Vull disculpar-me perquè he escrit "hem faran patir" quan hauria de dir "em faran patir".
    Per què sempre es veuen aquestes BESTIESES quan el relat ja ha estat publicat?

  • El vampir amagat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-05-2012 | Valoració: 10

    Un magnífic relat, saps? L'has escrit amb molta pulcritud, molt ben treballat, amb un llenguatge molt ben cercat i un vocabulari adhient. Has fet unes descripcions fabuloses de la transformació del protagonista. M'imaginava perfectament tot el que anaves explicant, veia perfectament tots els canvis de la cara i entenia al cent per cent els canvis , físics i psicològics. Tot plegat, un molt bon relat. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Karkinyoli

33 Relats

54 Comentaris

28363 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Ara ja us puc dir que vaig néixer el 10 d'abril d'un any que acaba en 4. Sempre he estat àries, i fa uns anys, vaig esbrinar que el meu ascendent també és àries. Des d'aleshores, que m'he permès ser un pèl més nerviosa per no haver de contradir els astres.
Vaig estudiar filologia i treballo a aquell lloc que tothom critica. Sempre he estat a Sants on m'agradaria poder-hi tornar sempre .Espero que gaudiu de mi amb les meves paraules i us oblideu dels fruits secs que porto a dins.