Menudeses

Un relat de: Karkinyoli

El sol il·luminava amb força, amb alegria obligada, insultant, insolent. Era el dia del seu enterrament i ningú no plorava; la criatura més lletja del món havia deixat d'existir.

Potser gaudiria de l'amor etern d'un Déu que no es deixa veure, potser pagaria per ser com va ser a l'infern; però ningú no ho podia saber i, sincerament, dubto que ho pugui saber mai ningú.

Havia viscut amb els ulls als forats del nas i respirava amb les conques dels ulls, una menudesa que, tot i saber-ne, no li havia permès parlar mai amb ningú.

El cos farcit de talls i buit de sang mostrava la darrera bogeria d'aquell cervell que tothom creia malalt, el propietari patia: "si això s'escampa ningú no voldrà llogar el pis".

Havien passat dies, potser mesos, quan la dona transparent visità la seva nova llar, no hi havia res, només un paperot rebregrat al terra. L'obrí abans de llençar-lo i hi va poder llegir: estic cansada de veure la pudor d'aquest món i de respirar tanta misèria.

Comentaris

  • Petits detalls[Ofensiu]
    Unaquimera | 10-12-2008 | Valoració: 10

    Quina alegria, rebre de nou un comentari teu, tornar a saber de tu i en obrir aquest espai, trobar tants relats per estrenar: Penso llegir-me'ls tots!
    Avui, però, trio un a l'atzar, deixant-me guiar per la paraula del títol, que m'atrau: menudeses és un mot bonic i suau.

    Em situo davant d'un relat molt teu, ple d'aquells tocs tan personals que dones a les paraules i les frases i que sempre em deixen encuriosida.
    També has triat una parella de personatges singular: l'home que acaba de deixar d'existir i la dona transparent. El tercer en discòrdia precisament per la seva normalitat és el propietari.
    La duresa la descobreixo revestida d'aquella sorna provocadora que m'agrada.
    Bona tornada la teva!

    Esperant que no triguis massa en donar noves senyals de vida, t'envio una abraçada per celebrar-la,
    Unaquimera

  • Quanta soledat[Ofensiu]
    brins | 07-12-2008 | Valoració: 10

    ens explica aquest relat. És trist, però molt sovint real

  • Quanta soledat[Ofensiu]
    brins | 07-12-2008 | Valoració: 10

    ens explica aquest relat. És trist, però molt sovint real

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Karkinyoli

33 Relats

54 Comentaris

28340 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Ara ja us puc dir que vaig néixer el 10 d'abril d'un any que acaba en 4. Sempre he estat àries, i fa uns anys, vaig esbrinar que el meu ascendent també és àries. Des d'aleshores, que m'he permès ser un pèl més nerviosa per no haver de contradir els astres.
Vaig estudiar filologia i treballo a aquell lloc que tothom critica. Sempre he estat a Sants on m'agradaria poder-hi tornar sempre .Espero que gaudiu de mi amb les meves paraules i us oblideu dels fruits secs que porto a dins.