El sopar

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

A.B.
A.B. estava molt content. Ja havia fet l'última trucada. Només en fallarien tres aquest any. Cada any costava més trobar tota la colla. Havia de fer un munt de trucades telefòniques fins poder dir que ja havia aconseguit parlar amb tots els antics companys d'estudi. Ah!, quina satisfacció sentia! Un any més havia aconseguit aplegar una bona colla d'aquells nens que havien sigut. Una vegada més soparien, i parlarien, i recordarien, i riurien amb una barreja d'alegria, melangia i potser una mica de tristor, però, per sobre de tot, la immensa satisfacció d'estar novament reunits.
Ja feia uns quants anys que havia assumit aquesta feina. Els primers anys, després de cada sopar, venien les discussions per veure qui se n'encarregaria l'any següent, i, de sobte, va decidir que era una feina que ell podia fer perfectament i amb molt de gust.
Era curiós comprovar la distinta manera de contestar de cada un. Hi havia qui no tenia cap problema, ni pel dia, ni pel lloc, ni pel que hi hauria de sopar. Cada any n'hi havia més que s'apuntaven al peix: l'edat no perdona! Hi havia qui quasi mai podia donar una resposta definitiva, ja que no sabia per endavant si aquell dia li aniria bé. També hi havia qui no tenia cap inconvenient per res, però que segurament uns dies abans del sopar trucaria amb qualsevol excusa. N'hi havia que semblaven el Guadiana: apareixien un any i en desapareixien dos. N'hi havia...
Havia encès una cigarreta. Des que fumava poc, trobava més bon gust a tot: al menjar; a la mica de beguda que encara es concedia, i, naturalment, el plaer de fumar era més agraït.
Deixà volar el pensament, que el conduí a quaranta i tants anys enrera. De sobte, veié clarament aquells rostres tant i tant enyorats, aquells rostres de quan eren nens. Intentà recordar com eren en l'actualitat i, solament podia recordar el dels pocs que encara avui dia en tenia algun contacte. Els que només veia d'any en any... no hi havia manera! Que n'és de selectiva la memòria!.

C.D.
Ja era hora! Per fi l'havia telefonat l'A.B. Ja es pensava que aquest any se l'hauria descuidat. Amb l'alegria que li donava aquest sopar anual. Per què no en feien més sovint de sopars de germanor? A C.D. li agradaria i molt, que aquests sopars es fessin dues, tres o quatre vegades l'any. Li agradava tornar a veure els seus amics d'infantesa. Realment, després d'una joventut una mica esbojarrada, d'un matrimoni trencat, d'uns fills que no li parlaven... Sí, necessitava trobar algú amb qui desconnectar de la realitat actual, i reviure per uns moments aquells anys irrepetibles.
Faltava molt. Faltaven massa dies pel sopar. Se li faria molt llarga l'espera...

E.F.
L'A.B. ataca de nou, va pensar E.F. quan va veure que havia rebut una trucada telefònica. Trucada que va quedar registrada, però al no tenir el contestador automàtic activat no li havia pogut deixar cap missatge. No li havia agradat mai activar aquest estri. D'aquesta manera no li podien deixar constància de cap trucada. Pensava que si algú tenia molt interès en parlar amb ell, ja insistiria o faria per manera de trobar-lo.
Veritablement, ja feia uns anys que, de tant en tant, s'escaquejava dels sopars. Hi anava una mica a disgust. Considerava que eren sopars d'uns pràcticament desconeguts, ja que només veia els seus antics companys en aquell dia i tots plegats repetien una i altra vegada les mateixes converses, les mateixes anècdotes, els mateixos comentaris, les mateixes bromes... Sí, aquest any li tocava despistar...

G.H.
Des que s'havia jubilat, G.H. tenia més ocupacions que mai. Quan treballava... quan treballava... Però si va estar treballant prop de cinquanta anys! Tota una vida! Va treballar molt a gust, sempre va ser molt i molt complidor i els seus superiors el tenien en gran consideració. Llàstima però que tot es va quedar en això: en una gran consideració i en molta confiança.
Sempre eren d'agrair aquella consideració i aquella confiança, però alguns calerons més no haurien anat gens malament.
G.H., afortunadament no s'obsessionava amb excés i aparcava, massa sovint, aquests pensaments. Segurament, si hagués estat més decidit, més valent, més llançat...
Des que s'havia jubilat, G.H. no tenia temps per perdre. Al matí, ben d'hora, a casa del fill gran a buscar la nena i portar-la a l'escola, carregant, naturalment, amb la cartera plena a vessar. Què dimonis hi deuria portar que pesava tant? A continuació cap a casa a acompanyar la dona a la plaça. A plaça hi anaven cada dia, ja que a la seva dona li agradava parlar... perdó, comprar cada dia i, naturalment, conversar amb les mestresses o dependentes de les parades... Feia tants anys que es coneixien!...
A la tarda, havia d'anar a l'altra punta de la ciutat a buscar al fill petit de la seva filla a la sortida del col·legi. Qui els va manar d'anar a viure tant lluny? Per sort, a la nena del fill gran l'anava a buscar la seva nora que solament treballava els matins, que si no!...
Mentre corria i corria d'una punta a l'altra de la ciutat, pensava que faltava poc pel sopar de cada any amb els companys. G.H. era feliç amb aquestes petites coses. No havia desitjat mai tenir un gran cotxe, ni una torreta a les afores, ni... Per no tenir, ni pis de propietat no tenia!
G.H., afortunadament no s'obsessionava amb excés i aparcava, massa sovint, aquests pensaments. Segurament, si hagués estat més decidit, més valent, més llançat...

I.J.
Estava molt deprimit. Tenia massa preocupacions com per pensar en anar al sopar d'antics companys. Tant que li agradava, tant que hi disfrutava. Amb l'alegria que havia rebut la telefonada de l'A.B., i, just una setmana abans, la dona el deixa.
Després de tants i tants anys de casats, I.J. es troba sol. S'ho ha guanyat a pols: les infidelitats han estat una constant en la seva vida. Tan segur que estava que la seva dona no n'havia sabut mai res... però... quan ella li va dir que sabia els embolics que tenia...
La seva dona! La seva dona! Ara s'adonava del que anava a perdre! Ell sempre l'havia estimat molt a la seva esposa, però... quan alguna dona se li posava a tret, i, si a sobre ho tenia relativament fàcil, no es podia contenir. Què faria ara sense la seva dona? Què podria fer per recuperar-la? Què? Què!...

K.L.
Un any més. Un any més, i van... Més val no pensar-hi! K.L. està content, molt, molt content. Un altre sopar amb els amics de tota la vida! Llàstima que no es vegin més sovint! Ho tornaran a dir: ens hem de veure més cops durant l'any. Sí! Sí! Ens veurem. Naturalment, passarà com sempre, molt bones intencions i fins a l'any que ve.
És igual K.L. ja es feliç pensant en que repetiran les converses de sempre, els records de sempre, les anècdotes de sempre. K.L. creu que si no fos així tindria un gran desengany. Té necessitat de dir una i altra vegada les mateixes paraules que el transporten a la infantesa, i, que quasi el fan reviure aquelles situacions viscudes fa tant de temps.

M.N.
Avui és el sopar! M.N. espera amb impaciència plegar de la feina, per anar a casa, dutxar-se i canviar-se i anar cap al restaurant de torn una mica abans de l'hora.
Sempre li ha agradat arribar amb temps suficient per estirar una mica les cames. Des que hi va amb transport públic -cada vegada li agrada menys conduir- li agrada que no el deixi massa a prop. Prefereix caminar una mica i assaborir mentalment el retrobament.
Li agrada pensar a qui trobarà. Li agradaria que tornés aquell company que fa tant de temps que no acudeix. Per què no deu venir?
Quan arribi a casa, sap que la seva dona, per més en compte que vagi, es despertarà. Sap que li preguntarà: Quants éreu? Qui ha faltat? Us ho heu passat bé? Què heu menjat? Suposo que... no t'hauràs passat?
Sí, va tenir sort amb la dona que té. Possiblement a ella, quasi, li fa més il·lusió que a M.N. aquest sopar!...

O.P. - Q.R.
O.P. i Q.R han estat sempre molt units. De petits eren veïns, van anar a la mateixa escola, van començar a treballar, i encara hi són, a la mateixa empresa, van fer el servei militar al mateix quarter, en fi, es van casar amb dues germanes -no, no eren bessones!- i l'amistat continua i és de suposar que continuarà durant molts anys.
En la actualitat no són veïns del tot, però viuen molt a prop l'un de l'altre.
Ja fa dies que els va trucar l'A.B., bé, es a dir, va poder parlar amb O.P. -que va ser el primer que va trobar- doncs ja se sap que no cal fer l'altre trucada: estan molt ben comunicats.
Ja fa dies que els va trucar l'A.B. i no parlen altra cosa que no sigui del sopar que els espera.
Les seves dones saben que els han d'aguantar mil i un comentaris, abans i després de la festa, però ho fan amb la satisfacció que dóna la bona convivència i harmonia. Saben que van tenir molta sort en casar-se amb aquest parell de bones peces. Cada any igual: ho tenen assumit!

S.T.
Per motius de feina, feia quatre anys que S.T. vivia fora de la Península. La empresa en què treballava va ampliar horitzons i va obrir una sucursal a les illes, i, els seus superiors el van proposar per estar-ne al front, com a home de confiança. No va poder dir que no, i, a pesar que ja es considerava una mica gran va acceptar. Però ara, després de tres anys i deu mesos, ha considerat retornar a casa. I és que els 60 i... comencen a pesar! Ha format un bon equip i creu que poden funcionar perfectament sense ell: no hi ha ningú imprescindible!
A més a més -la dona més que ell-troben a faltar els fills i els néts! Això de veure'ls un parell de cops l'any, costa de pair.
Només arribar a casa, encara no havien buidat les maletes, quan sonà el telèfon...
Aquest any tornaria a sopar amb els antics companys de penes i estudis! Quines ganes en tenia! Quants n'hi hauran de jubilats? Aquests anys de desconnexió s'han de recuperar d'alguna manera...

U.V.
Quan A.B. va trucar a U.V, aquest estava un xic desanimat. L'acabaven de jubilar anticipadament. No ho va acceptar amb gaire alegria. I no va respondre com voldria haver-ho fet. Rec
oneix que va estar una mica desagradable amb l'A.B., i el pobre no s'ho mereixia. Li va dir que no hi aniria, al sopar, amb una excusa absurda que ni pot recordar. Ara uns dies després, amb el recolzament de la seva esposa i del seu fill ha assumit, encara que amb molta desgana, que el fet de la jubilació no té marxa enrera.
Com que l'A.B. ja li havia dit on anirien, s'hi presentaria sense dir res. Cada any a última hora en falten dos o tres, i, ell segurament que supliria alguna d'aquestes absències.
Provarà de disculpar-se, encara que ja sap de la bona fe de l'A.B., i, que aquest ni sabrà perquè les hi demana. Què bonica és l'amistat!

W.X.
Un any més! I van... ni sap quants... molts! W.X. camina alegrement en direcció a casa seva. Acaba de deixar els companys en sortir del restaurant: els uns han marxat en cotxe, d'altres en transport públic i d'altres caminant, com ell.
Tenia una entrada del metro quasi a tocar, però ha preferit caminar com a mínim fins la propera parada. Ja ho ha fet altres anys i, de vegades, de parada en parada ha arribat al seu domicili sense necessitat d'utilitzar el mitjà de transport.
Li agradava pensar en les converses que havien mantingut. Li ha donat una gran alegria tornar a veure a S.T., no ha canviat gens! Bé, gens, gens, potser no... una mica més gras, el cabell més canós, però amb la mateixa simpatia que emanava des de la infantesa.

Y.Z.
Y.Z. torna a casa després d'una llarga jornada laboral. Ja fa temps que pensa constantment en jubilar-se. Està molt cansat. Considera que ja ha treballat prou.
Mentre condueix de manera rutinària -fa tants anys que ho fa- es distreu en mil i un pensaments sense que això li minvi la capacitat automobilística.
Un dels pensaments que repeteix amb més assiduïtat és que fa molts, molts anys que no sap res dels seus antics companys d'escola. Va tenir una mala època fa uns quants anys enrere i, quan se'l va trucar pel sopar anual se'n va desempallegar de mala manera. De primer no ho va trobar a faltar, però ara després de tant i tant de temps sent una mica de recança.
Els primers anys, quan encara hi anava al sopars, recorda que es feien quasi sempre entre març i maig. Aquest any, si no l'han fet, deu estar al caure!
S'ho pensa molt. I si intenta de trucar a l'A.B.? Suposa que no li costarà gaire de trobar el telèfon. I si no, pot provar de trucar algú altre que li ho faciliti.
És conscient que no té gaires possibilitats que el rebin amb molta alegria, però també recorda que havia mantingut, durant molts anys, una bona amistat amb la majoria, i, això, considera, hauria de pesar una mica.
Sí, aquesta nit, quan arribi a casa, buscarà la guia telefònica!
Bé, si no ho fa avui, potser... demà?...





Comentaris

  • L'amistat, quin gran valor![Ofensiu]
    Frèdia | 01-05-2011

    M'ha agradat moltíssim aquest relat, com una novel·la curteta, amb punts de vista diferents que corresponen als tretze personatges (perquè O. P. I Q. R. tenen la mateixa mirada) que exalcen el valor de l'amistat, de la companyonia, del temps compartit, encara que no hi hagi gaires novetats, encara que es portin vides diferents. Les trobades amb antics companys d'escola sempre produeixen una certa ansietat a priori, desperten sensacions adormides, records que un creia ja oblidats, i després durant molts dies s'assaboreix la trobada feta: el sopar, les converses, els somriures, les mirades... Penso que el que aprèn de la vida és aquell que és capaç d'oblidar les coses negatives i recordar només les positives. El teu relat diu exactament això. Quina sort que hi hagi un A. B.! Hauríem de reivindicar aquesta figura: l'aglutinador de grups, la persona comprensiva i generosa que s'encarrega de fer que l'amistat no es dilueixi i es mantingui viva. Uf! És un relat per llegir, rellegir i assaborir, com les trobades de les quals parla. Un magnífic regal de Sant Jordi. Gràcies, Joan.

  • He tingut la temptació...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 07-04-2009 | Valoració: 10

    de titular el teu relat "De la A a la Z". Sort que se m'ha acudit fer una ullada als comentaris! Ja hagués estat la segona coincidència de títols amb Unaquimera. Bé, sobre el tema dels títols tu ja saps prou bé de què parlo, oi?
    Com sempre, Joan, he trobat el teu relat molt ben escrit, amè, entranyable. Has aconseguit fer una acurada descripció dels teus companys de sopar, aquests sopars que em fan pensar amb els que , dos cops a l'any, fem amb les amigues, exalumnes de l'Acadèmia Lloret de Sants, on ja saps que hi vaig estudiar fins als catorze anys. Ara, en tenim cinquanta- cinc, i ens seguim trobant amb gran il·lusió.
    Pel que fa a la pregunta que em formules et diré que el meu segon cognom és Bruna i , sí, ella està una mica "de color" amb el doctor Volat, que, de tant en tant, està una mica "descol·locat" pel cansament nocturn que arrossega i per les seves dèries. Ets un bon observador!
    Rep una abraçada de M.B.B.
    Mercè

  • Bona descripció[Ofensiu]
    Naiade | 01-03-2009 | Valoració: 10

    Un relat planer i entranyable que m'ha fet sentir còmplice. Aquestes reunions amb antics companys, sempre comporten una gran alegria per mi. Suposo que no deu representar el mateix per tothom. Però per la manera que t'expresses, segur que en gaudeixes tan com jo.
    He gaudit molt llegint-lo.
    Una abraçada






  • Un bon àpat[Ofensiu]
    Karkinyoli | 23-02-2009 | Valoració: 10

    En primer lloc voldria donar-te les gràcies pel teu comentari a un dels meus relats. Sembla mentida que hi hagi gent disposada a fer malbé un espai com aquest, on les persones que hi escrivim tenim ganes de compartir i aprendre coses noves. Deu ser que no tenen res a oferir i s'autocompadeixen fent la guitza... En fi!
    Tot i això, de tot se'n treu alguna cosa bona i a mi, m'ha servit per descobrir un autor excel·lent! He decidit començar pel principi i, ara, ja puc ben dir que no pararé fins que no arribi al darrer!
    Ens presentes un text amb una estructura treballada, original i ben pensada, la llengua és planera i ajuda a dibuixar somriures (nostàlgics, burletes, enfadats, mandrosos i entusiastes!) Tothom té sopars de gent que fa temps que no veu i tot -gràcies als AB- esperem que n'hi hagi per molts anys!
    Enhorabona!
    Laia

  • Felicitats![Ofensiu]
    nuriagau | 15-01-2009

    Aquest brillant relat presenta una estructura molt ben plantejada:

    ·Ens esbosses, independentment, les etopeies d'uns personatges què expressen com veuen i viuen el proper sopar amb els seus antics companys d'escola.

    ·Ens vas presentant els diferents personatges, alhora que el temps narratiu avança. Probablement, l'Y.Z. no arribarà a anar al sopar

    Et felicito per aquest relat i pel teu aniversari!


    Felicitats, papa!
    Ja has deixat el doble sis!


    pastís d'aniversari



    Segurament, t'ha tocat una filla que és una mica A.B.

    Núria Gausachs i Cucala

  • M'ha costat trobar un relat que no t'hagués comentat[Ofensiu]
    JOANPG | 14-01-2009 | Valoració: 10

    El motiu ès molt senzill. La meva esposa és d'un poble del Vallès Oriental, Sant Feliu de Codines, on tenen un costum que en pocs llocs el fan servir. Es tracta de que quan una persona fa anys, el dia avans li desitgen felices vigilies i jo te les vull desitjar.

    Amb tota l-estimaci'o del m'on
    FELICES VEGILIES Joan.

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • X.C. a J.G.[Ofensiu]
    ainex | 14-10-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest relat. MOLT ORIGINAL.

    També m'han agradat molt les valoracions:

    ... sentiment d'enyor...
    ... és una sort que al món hi hagi A.B...
    ... la presentació de la A a la Z...
    ... la manera de relatar el que sent cada personatge...
    ... l'estructura del relat...

    Us posaria un deu a tots sis (escriptor i lectors)

  • X.C. a J.G.[Ofensiu]
    ainex | 14-10-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest relat. MOLT ORIGINAL.

    També m'han agradat molt les valoracions:

    ... sentiment d'enyor...
    ... és una sort que al món hi hagi A.B...
    ... la presentació de la A a la Z...
    ... la manera de relatar el que sent cada personatge...
    ... l'estructura del relat...

    Us posaria un deu a tots sis (escriptor i lectors)

  • Un tema molt ben trobat, estimat amic.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 13-10-2008 | Valoració: 10

    Ha estat una bona pensada estructurar el relat d'aquesta manera, és més personal i manté l'interès del lector. Algun dia et copiaré l'estructura per fer un relat humorístic, amb el teu permís. Petons

  • Ben trobada...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 12-09-2008 | Valoració: 10

    aquesta especial manera de relatar el que sent cada personatge i com a viu d'acord amb la seva personalitat. Com t'ha escrit Unaquimera, és cert que quan mires el primer relat de cada autor t'adones que aquest té un aire especial, que probablement cadascú de nosaltres l'ha penjat amb la consciència que feiem públic un escrit que era valuós per nosaltres i, per primera vegada, gossavem d'ensenyar-lo. M'alegro d'haver passat per aquí i d'haver tingut el plaer de llegir-lo.
    Una abraçada

  • De la A a la Z[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-07-2008 | Valoració: 10

    Torno al teu espai i aquest cop decideixo llegir el primer relat que vas enviar, convençuda de què el primer que enviem a l'aventura ha de tenir per força quelcom d'especial... i, realment, ha estat així, en el teu cas!

    He gaudit molt amb aquesta galeria de personatges, ben perfilats tots i cadascun d'ells amb unes poques línies, que responen a diferents arquetips personals, però que en conjunt composen un quadre força complet de la realitat social, al menys en una franja d'edat determinada.
    La presentació que fas de cada moment vital i cada estil personal es pot seguir fàcilment, sense confusions.
    L'estructura és àgil i adient.
    El llenguatge és clar i molt assequible.
    En resum: un bon relat, Joan!

    Jo també continuaré llegint-te... Fins aviat, doncs!
    Ara mateix t'envio una abraçada, sense esperar a demà,
    Unaquimera

  • felicitats!![Ofensiu]
    94_desertrose | 09-06-2008 | Valoració: 10

    el teu relat m'ha aportat molts somriues i/o molts mitjos somiures d'anyorança.......
    m'agrada molt, et felicito!!

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    pereneri | 09-06-2008 | Valoració: 10

    molt i molt llegir aquest relat, perquè penso que hi fas un retrat social molt complet d'una generació que no és la meva... però ja m'hi vaig acostant, que el temps passa molt de pressa.

    M'ha semblat especialment encertada la figura d'A.B. És veritat, en cada grup social d'aquesta mena sempre hi ha un A.B. incansable, discret, formigueta, sense el qual no seria possible cap sopar ni cap altra cosa.

    Sort en tenim, dels A.B. de la vida!

    Un cop més, m'ha agradat força llegir un relat teu.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182085 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.