Entre comes

pel teu entranyable comentari ! No pateixis per mi.! Tal vegada vaig escriure el relat que tan carinyosament m'has comentat , en un moment de defalliment (tots en tenim )però estic molt bé.
Després de llegir "Entre comes ", vull fer-te una suggerència : Amb el teu enginy , perquè no participes en els nanoreptes ? Tal vegada t'ajudaria a no haver de fer tants viatges a la nevera .
Una carinyosa abraçada, Sergi.

Nonna

menjar és un gran plaer, no només una necessitat. Un monòleg vibrant, un flaix molt potent d'instants de viure. Com sempre, gràfic, original i molt personal. Una abraçada,

a

és plena de desitjos, complicacions, anhels, contradiccions, propòsits que complirem i d'altres que no...
la vida està plena de diumenges...
feia molt que no et llegia... I 'ha encantat tornar-hi!
Com estàs??
Cuida't molt!

Anna

És diumenge, i a casa meva ho és de debò: silenci i tardor. Espero dilluns sense voler-lo. Per sort m'he trobat amb el teu relat! Fantàstic! Et faré cas, aniré cap a la nevera i seguiré esgotant la tarda. Ara, però, amb un somriure i disposada a gaudir-la!
Una abraçada!

Sergi, agafa les frases, posa-les una sota l'altra, no toquis res de res i veuràs quina poesiassa t'ha sortit escrivint això mateix. És poesia pura, prosa poètica amb ànima poètica amagada, tímida, autèntica. Endavant amb els diumenges i la mare que els va parir! Una abraçada.

Aleix

... no és derrotista, és una reflexió.