Un relat molt bonic i entranyable. Les vivències de la infantesa i adolescència no s'esborren mai i les recordem amb afecte i nostàlgia.
L'estil narratiu que has emprat li dóna molta naturalitat i autenticitat a la història.
Salutacions.

Disculpeu l'errada al títol d'aquest relat. A on diu qudre ha de dir quadre. No ho he sabut corregir.

Doncs jo no m'esperava aquest final. Intuia un desenllaç menys simpàtic, més dur i materialista. M'agraden molt les sorpreses finals. I amb aquest relat ho has aconsseguit.

Molt agraït, Aleix, Joana i SrGarcia, pels vostres amables comentaris.
He de reconéixer, però, la meva ignorància i dir-vos que desconeixia el mite d'Eos i la història de Sibil·la.
Pel que sembla, doncs, no és aquest l'ùnic cas en el qual no es var tenir en compte un petiti detall: demanar l'eterna joventut. La immortalitat sense joventut no és gaire agradable ni convenient.
Salutacions.

Un relat molt enginyós i amb un final sorprenent, com ha de ser en un microrelat. Un amor mal entès i malaltís. Un final obert que no fa gaire bona pinta. Què farà la noia? Què li farà l'enamorat? Volaran pels aires?
M'ha agradat molt.

Potser valdria més dir-li autoestima i no pas dignitat. Tens raó. Gràcies pel comentari.

Molts són els que defugen la realitat quan aquesta no els agrada. Un relat molt ben escrit i tristament real

Té molt de mèrit escriure un poema sense l'ús d'una lletra, en aquest cas la U, tot i que has fet una petita "trampeta", jeje (utilitzant el terme anglès per a futbol)
M'agradat molt tot i que no sóc un lector assidu de poemes.
Veig que, a més, ets tot un clàssic ja que encara fas poesía amb rima.
Una abraçada,
Josep Maria

Un relat molt bonic i molt tendre. Es fa agradable i entretingut de llegir.

Sí, m'ha deixat bocabadat perquè, al començar el relat, no podía imaginar-me el final. Com de trist ha de ser veure que amb l'enemic hi ha un vell amic.
Com pel títol es veu que hi haurà una continuació, no me la vull perdre.
M'ha agradat molt la teva manera d'escriure i descriure aquesta història.

Un relat molt bonic, molt tendre i amb sorpressa final. M'agradat molt llegir-lo.

M'ha entretingut molt aquest relat. Espero que encara passin molts anys per a que jo pugui dir el mateix.

Sí senyor, així em vaig sentir, més d'un cop, quan encara era un llop jove i vergonyós. M'ha agradat molt aquest micro-relat. T'he descobert avui gràcies al comentari que has deixat en un dels meus relats i he llegit els teus últims escrits.. Sempre és un gust fer troballes d'aquesta mena. Et seguiré.

A partir d'aquest relat biogràfic m'he endinsat en els teus últims escrits, tot i que he dubtat per allò de "juvenil", adjectiu que només tinc en la meva ment, i m'ha agradat molt el que he llegit. Així doncs, torna a començar, si vols, perquè el què facis només podrá ser millor. Endavant!

Trist, sí, però real també. M'ha agradat molt la forma i el desenllaç de la narració. Espero poder llegar moltes més.