Les nenes van...a mar!

Un relat de: Prou bé


Tenia 8 anys quan la família va pensar a canviar on passar els estius.
La mare era del Maresme i enyorava el mar, i el pare que era de la Conca de Barberà havia après a gaudir-ne. Uns familiars els van parlar d'un poble de pescadors de la Costa Daurada, i van decidir provar. La prova, amb alguna interrupció, va durar uns 15 anys.
I així va ser com les nenes van deixar enrere, la plaça de la font, la botiga de les espardenyes, el pa amb sobressada i les visites a l'escorxador. També van deixar per al record les mil aventures viscudes al poble de l'Alt Penedès i els amics que hi havien fet.
I a mar que van anar!
No és que no haguessin anat mai a la platja. Hi anaven quan visitaven el poble de la mare. Però passar tres mesos a una casa de pescadors a tocar de la sorra... això era tota una altra cosa!
El poble, en aquells temps, era de tres "carrers" que s'allargassaven resseguint la platja. Un, ja ho he dit, a tocar de la sorra, el carrer del mig i el carrer del darrere a tocar de la via del tren i de l'estació. Mes enllà, enfilant-se una mica a un turó, s'escampaven els camps i per una carretereta s'arribava al poble del mateix nom però dit "de muntanya".
Carrerons en vertical travessaven els tres carrers i tot plegat feia un teixit quadriculat de casetes d'un pis. En alguns baixos, s'obrien botigues de queviures, una farmàcia, un estanc, una merceria…. També als dos extrems del poble s'havien construït algunes torres i un parell d'hotels, petits, "a primera línia de mar".
Era important, en protagonisme, la llotja del peix on se subhastava, cada tarda, tot el que les barques havien collit durant les llargues hores de pesca.
Tinc molts records de tants estius com hi vam passar però ara només vull parlar de com vaig establir la meva relació amb el mar.
La caseta on ens estàvem era d'uns pescadors que a l'estiu es feien un tancat a la vinya i la llogaven per tenir uns ingressos que els ajudessin a passar l'hivern. Era petita però hi cabíem tots: els pares, les tres germanes i, a dies, l'àvia Carme i algun dels cosins que sempre hi eren convidats. A l'estiu següent del primer, a més a més ja hi havia també un germanet de 3 mesos!
La nostra habitació, al pis de sobre, tenia una finestra per on veia la platja, les barques quan jeien varades, quan eren arrossegades a l'aigua i de nit la llum dels seus fanals brillant al que em semblava, molt endins... i sobretot veia el mar...i sentia la remor de les onades i flairava la seva salabror… Tot em feia companyia i m'ajudava a dormir.
Però no tot era només mirar, escoltar i ensumar...era, també, tocar!
Tocar la sorra i fer-ne castells on trencaven les onades, alhora que ensorrant les nostres manetes trobàvem crancs que esbandits allà mateix els mastegàvem traient tot el gust de mar que ens baixava gola avall; tocar i entrar en coneixement amb l'aigua, aprendre a nadar, a saltar les ones, a fer "el mort", a capbussar-nos sense por...i estirar-nos panxa avall a prendre el sol i girar-nos a poc a poc aclucant els ulls fins a quedar panxa enlaire per "posar-nos ben morenes"... Totes aquestes sensacions que vam experimentar, a mi, em van quedar gravades per sempre a la pell, al cervell i al cor.
I així va ser com aquelles nenes van viure estius d'infantesa, adolescència i juventut amb nous amics i moltes i entranyables històries per a recordar sempre.

Comentaris

  • Ai, el mar....[Ofensiu]
    Homo insciens | 31-10-2021

    Quines sensacions més boniques vora el mar. Quina sort haver-ho pogut gaudir així!!!

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 31-10-2021 | Valoració: 10

    Un relat molt tendre que m’ ha agradat molt . Ens llegim

  • Bona vesprada Prou bé [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-10-2021


    Hola. Em penso que no t'havia dit, res al respecte sobre el relat meu de "Records d'infantesa", que me'l vas llegir ja fa uns dies. Bé, gràcies per dir-me alguna cosa al respecte.
    Hui et recomano el sonet titulat "Goig d'Àngel", que està editat el 19-06- 2020.
    Gràcies per elegir-me com a favorit.
    Saluts i una abraçada.

  • Bona vesprada Prou bé [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-10-2021


    Hola, Prou bé, gràcies per la teva visita i el teu comentari al meu poema "A la vespa", en el qual em dius que és un poema "enginyós".
    Ah, sí! Em dius que faci alguna cosa sobre l'altra vespa! Bé, tot vindrà a poc a poc...
    Salutacions.

  • Nostàlgia[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 25-10-2021

    M'ha agradat molt aquest relat on descrius un moment de la teva infantesa, concretament dels teus estius; un temps vital que, molt sovint, ens marca l'esdevenir. Se sent la flaire del mar i s'endevina un poble a les antípodes del que és actualment. Nostàlgia pura.

    Gràcies pel teu comentari al meu poema de La 'petite mort'.

  • Refugi[Ofensiu]
    kefas | 24-10-2021


    Fins i tot els de muntanya, quan tenim entrebancs, ens capbussem en el teu mar. El de la infància

  • Relació amb el mar[Ofensiu]
    Marnusa | 24-10-2021 | Valoració: 10

    Entranyables records de bonics moments associats al mar plens de sentiments amb els quals és difícil no connectar. Gràcies pels teus comentaris i sobretot per compartir trossets de la teva infància.

    Salutacions,
    Marnusa

  • Bon dia Prou bé. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-10-2021

    Bon dia, gràcies Prou bé, per la teva visita i el teu amable comentari, a "La botella anyil". No havia pensat en el caràcter del nebot, simplement havia afegit aquest personatge.
    Saluts. I una abraçada...

  • El poble[Ofensiu]
    Prou bé | 23-10-2021

    Com que no és cap secret no em fa res dir els noms dels pobles on passàvem estius. El prime. De l'Alt Penedès es Gelida i el de la Costa Daurada és Calafell. El primer no ha canviat gaire però Calafell res a veure ara, de com era en aquells temps!
    Gràcies a qui heu llegit el relat i sobretot a qui heu comentat. Els comentaris són 8ncentiu per seguir escrivint i, fa més a més, ajuden a millorar.
    Amb total cordialitat

  • vacances[Ofensiu]
    Atlantis | 23-10-2021

    Ens evoques els teus records quotidians de la infantesa, sobretot el de les vacances que sembla que tot és nou i per descobrir. Jo sí que li poso nom al poble,potser no és, però segurament lliga amb algun record meu.

  • Evocació.[Ofensiu]
    SrGarcia | 22-10-2021

    Una evocació molt bonica. Amb vuit anys el món és una meravella per descobrir.
    Un record molt personal, però que a tots ens arriba, qui més qui menys ha tingut un estiu així, encara que només fos per un dia.
    No aconsegueixo identificar el poble de la Costa Daurada. El meu esperit xafarder es veu una mica frustrat.

  • Bonic i entranyable[Ofensiu]
    Josep Maria Panadès López | 22-10-2021 | Valoració: 10

    Un relat molt bonic i entranyable. Les vivències de la infantesa i adolescència no s'esborren mai i les recordem amb afecte i nostàlgia.
    L'estil narratiu que has emprat li dóna molta naturalitat i autenticitat a la història.
    Salutacions.

  • Des que tenies vuit anys! [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-10-2021 | Valoració: 10


    M'ha impressionat aquest relat, Prou bé.
    Ho has redactat molt bé i amb un estil molt propi teu.
    Recordar la infantesa és molt bonic i digne d'alegria del fet que has viscut alguns anys més i poder contar-lo com ho has fet tu.
    Els crancs (cangrejo), ací a València es diu "carrancs", no sé per què, però és una incorrecció. Dic jo.
    Ah, sí, ara et recomano per a llegir un poema que vaig editar el 10 d'abril de 2019, titulat "Records d'infantesa". Va aplegar a tindre 1974 lectures. Espero que el llegeixis i ja em diràs.
    Gràcies per tindre'm com a preferit.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

40 Relats

267 Comentaris

8209 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com