Petició al globus

Un relat de: Vicent Terol
Durant uns segons, Samuel va accionar el cremador del globus, mantenint així els dos mil metres d’altura. Gaudia del paisatge format per camps de diverses tonalitats de verd, xicotets grups aïllats de cases i llacs de formes irregulars. Va agafar la mà de Cristina, la va mirar als ulls i, somrient, va dir:

—Vols casar-te amb mi?

Feia un mes que s’havia decidit a demanar-li matrimoni d’aquella manera tan especial. Sent pilot, anava a resultar senzill organitzar-ho tot per poder volar el dia previst. Ara flotaven en l’aire els dos, envoltats de calma i d’un silenci ocupat tan sols pel soroll del vent. En aquells instants tan intensos, Samuel va recordar com havia conegut Cristina passejant el seu bòxer pel parc. En dècimes de segon, va recórrer totes les fases d’una relació que complia ja el mig any: les converses sobre gossos, els intercanvis de gestos amables, la complicitat des del primer dia... De nou, va prémer la palanca i una sonora flama groga va tornar a calfar l’interior del globus.

Ella movia els ulls de forma nerviosa cap a totes parts, sense dir res. Tractava de comprendre allò i no ho aconseguia. Respirava de pressa i intentava omplir un buit als seus records, més enllà de l’olor del cloroform: el temps transcorregut des del segrest fins el desconcertant moment present.

Comentaris

  • Senzillesa aparent[Ofensiu]
    magda | 10-04-2017

    Un bon relat, com sempre!

  • Inesperat.[Ofensiu]
    tapisser | 02-04-2017 | Valoració: 10

    No segueixo cada un dels teus relats, però, aquest concretament m'ha al·lucinat per inesperat.

    Que bo.
    En la durada d'aquest microrelat, has aconseguit captivar la meva (de per si, distreta atenció) i sorprendrem amb el final.
    No sé si era la teva intenció -sóc un pèssim analista literari- però en el meu cas, ho has aconseguit.

    Una forta abraçada.


    Albert.

  • Psicòpata[Ofensiu]
    llegiresviure | 25-03-2017 | Valoració: 8

    Doncs ja sap el que ha de dir la noia per sortir del pas hahaha.

  • EL CONVIDAT DE PEDRA[Ofensiu]
    kefas | 24-03-2017 | Valoració: 6

    Correcte.

    M'agradaria conèixer l'opinió del globus.

  • Amor d'altura[Ofensiu]
    Josep Maria Panadès López | 24-03-2017 | Valoració: 9

    Un relat molt enginyós i amb un final sorprenent, com ha de ser en un microrelat. Un amor mal entès i malaltís. Un final obert que no fa gaire bona pinta. Què farà la noia? Què li farà l'enamorat? Volaran pels aires?
    M'ha agradat molt.

  • No es pot ser tan romàntic...[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 22-03-2017 | Valoració: 10

    ... de totes maneres la noia encara no ha dit que no. Però...
    Estimada amiga,
    et recomano que tan aviat toquis de peus a terra, facis una bufetada de pel•lícula a aquest individu.

    Pinya de rosa

  • No m'ho esperava.[Ofensiu]

    Cap al final començava a pensar que potser saltaria i tot la noia, però això! M'agrada.

  • Egoisme[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-03-2017 | Valoració: 10

    Caram, quin final més sorprenent! No m'ho esperava, pensava que seria un conte amb final feliç. Però és que potser el guió de la relació era massa clàssic i ell es pensava que tot aniria sobre rodes. Pero no, la vida no sempre vola cap on un vol. Ai senyor... Una forta abraçada, Vicent!

    Aleix

Valoració mitja: 8.83

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

127 Relats

380 Comentaris

103035 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microfragments a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com