Cercador
L’ESPANT DE LES ORELLES
Un relat de: jomagi- Compartir:
Mireu-vos al mirall. No als ulls, ni als llavis, ni a les pestanyes. Fixeu-vos allà on mai us fixeu: en aquell parell de làmines arrugades, enganxades al cap com bolets paràsits. Són dures i toves alhora, plecs carnosos que s’obren com pàmpols interdimensionals.
Escoltaven el món abans que existís el llenguatge, capturaven cridadisses de bèsties mentre els vostres avantpassats fugien dels depravadors. Ara recullen els vostres secrets, les mentides que dieu pel mòbil, els gemecs que amagueu.
Observeu-ne la forma: corbes que no encaixen en res humà, espirals que recorden la closca d’un caragol mutat. Son nàufragues evolutives, vestigis d’un disseny descartat.
Us les imagineu movent-se de nit, com antenes d’un insecte monstruós, palpant l’aire per detectar amenaces invisibles. I, així i tot, les oculteu sota cabells, penjants, gorres. Com si poguéssiu enganyar algú.
Les orelles no són vostres, Són les intruses restes d’una simbiosi fallida. Quan dormiu, s’estenen. Mentre parleu, vibrarien com ales de ratpenat... si no les haguéssiu condemnades a la immobilitat. Mireu-vos-les bé: Són la prova que el cos humà és un collage de fracassos, un experiment abandonat per una ment superior que es va cansar de jugar a Déu.
I ara, deixeu de llegir. Apropeu-vos altre cop al mirall. Escolteu com us miren.
2025
Comentaris
-
No..[Ofensiu]kefas | 10-03-2025
..et sento.
-
Les orelles imprescindibles, però....[Ofensiu]Montserrat Agulló Batlle | 09-03-2025
Perquè serà que quan vas a veure un nadó, una de les expessions laudatories que se solen dir més, és que té les orelles molt ben fetes?
Els cabells, els barrets, i les arrecades solen disimular més endavant les imperfeccions d'aquestes.
Un relat originali ben trenat que farà que molts ens mirem amb més atenció al mirall.
-
Bona creació literària[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 09-03-2025 | Valoració: 10
Bon dia, jomagi:
Aquest breu relat m'ha atrapat. Em sembla encertat i original, t'has atrevit a descriure les orelles i ho has fet d'una manera molt bona i diferent de l'habitual.
I és que has realitzat un bon exercici com a escriptor: l'observació i la imaginació.
Endavant i a continuar-hi,
Helena -
Terror corporal[Ofensiu]Marina Márquez | 08-03-2025
M'esgarrifa un xic aquesta idea de tenir unes orelles amb vida pròpia, però crec que encara ho fa més aquesta segona persona imperativa.
-
Orelles[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 08-03-2025
Justa la fusta! No els hi fem gaire cas i nogensmenys hi són allí, al laterals del crani fent la seva funció. Diuen que creixen en fer-se hom vell i quan i a més et proporcionen gran plaer sexual quan fas l'amor. Un relat , el teu, construït amb mestria que et fa reflexionar i de retruc ésser conscient de cada part del cos.
