Cercador
Volar
Un relat de: Josep Maria Panadès López- Compartir:
Sempre havia desitjat volar. Des que era un nen, somniava que s’alçava fins a tocar els núvols i planejava com la més lleugera i lliure de les aus.
D’adolescent, volia emular els anomenats homes-ocells, que solcaven l’aire a la velocitat d’un projectil, però un malaurat accident tallà de soca-rel tota esperança de veure complert el seu desig.
Amb el temps, veient que la desitjada recuperació no arribava, veié cada cop més minvades les possibilitats de realitzar el seu somni. Les seves il·lusions anaren a parar al sac dels impossibles.
De jove, s’hagué de resignar a ser tractat com un objecte delicat i a contemplar la llibertat aliena.
De gran, recuperà parcialment el moviment, però ja era massa tard per posar en pràctica el seu somni. El futur no li reservaria cap proesa que tingués lloc a més de dos pams de terra. El seu únic consol era que a l’altra vida se sentiria, sens dubte, més lleuger que un ocell.
Hagués volgut alçar el vol a la terra, però marxaria d’aquest món sense haver pogut complir la seva gran il·lusió: sobrevolar muntanyes i valls, tal i com havia vist fer a altres més afortunats que ell.
Però encara li restava una possibilitat, no estava tot perdut. Els seus fills ho farien per ell. Ho deixaria escrit. Seria la seva última voluntat.
Quan li va arribar l’hora de l’adeu definitiu, van escampar les seves cendres a més de dos mil metres d’altura. Per fi ho havia aconseguit. Per fi va volar.
D’adolescent, volia emular els anomenats homes-ocells, que solcaven l’aire a la velocitat d’un projectil, però un malaurat accident tallà de soca-rel tota esperança de veure complert el seu desig.
Amb el temps, veient que la desitjada recuperació no arribava, veié cada cop més minvades les possibilitats de realitzar el seu somni. Les seves il·lusions anaren a parar al sac dels impossibles.
De jove, s’hagué de resignar a ser tractat com un objecte delicat i a contemplar la llibertat aliena.
De gran, recuperà parcialment el moviment, però ja era massa tard per posar en pràctica el seu somni. El futur no li reservaria cap proesa que tingués lloc a més de dos pams de terra. El seu únic consol era que a l’altra vida se sentiria, sens dubte, més lleuger que un ocell.
Hagués volgut alçar el vol a la terra, però marxaria d’aquest món sense haver pogut complir la seva gran il·lusió: sobrevolar muntanyes i valls, tal i com havia vist fer a altres més afortunats que ell.
Però encara li restava una possibilitat, no estava tot perdut. Els seus fills ho farien per ell. Ho deixaria escrit. Seria la seva última voluntat.
Quan li va arribar l’hora de l’adeu definitiu, van escampar les seves cendres a més de dos mil metres d’altura. Per fi ho havia aconseguit. Per fi va volar.
l´Autor
62 Relats
69 Comentaris
37633 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Nascut a Barcelona l’any 1950 i havent estudiat biologia i farmàcia a la Universitat d’aquesta ciutat, he treballat un grapat d’anys a la industria farmacèutica, però no ha estat fins fa poc, quan vaig passar a millor vida, de la laboral a la del jubilat, s’entén, que vaig decidir emprar part del meu temps de lleure a escriure amb un estil que rés té a veure amb el llenguatge burocràtic i tècnic de les instàncies i informes als que tant de temps he dedicat al llarg de la meva vida.Ara, lliure de tota imposició i condicionants, faig volar la meva imaginació i satisfaig les ganes de contar tota mena d’històries i reflexions posant-les, una a una, dins dels blogs que he creat, en castellà (retales de una vida, cuaderno de bitácora) i en català (en català si us plau).
Escriure en català ha estat un repte autoimposat, el d’escriure en aquesta llengua que tant estimo però que mai vaig poder aprendre a l’escola i que és el meu vehicle quotidià de comunicació verbal. Ara només espero la benevolència dels meus lectors i lectores.