L'arbre de les mongetes

La tia Gertrudis era la germana mes petita de la meva avia. Sempre vestida amb vestits de coloraines, una mica despentinada i la pell colrada del sol. Vivia en una caseta envoltada de jardi a les afores del poble.
Al seu jardi era digne de veura i cultivaba enciams verdures i tota clase fe flors, tambe s,'ha de dir que moltes vegades i sovintejaven les males herbes. Semblava que tot creixes per art d'ancantament al seu jardi. Tambe hi tenia un lila, roses i un arbre, que jo li deia l'arbre de les mongetes, segur tenia el seu nom botanic, segur com tot , pero per mi en vista dels seus fruits allargats en forma de mongeta tendre, li daba aquest nom.
La tia Gertrudis era molt enraonadora i sabia un mun d'histories, soltera com era, ja podeu pensar que jo era la seva preferida, tenint en compte que no hi habia mes nens a casa meva.
Tenia una pecualiritat, a sota al seu llit i tenia un bagul triat per ella, per quan es moris.Tambe habia triat flors recordatoris i esqueles i sempre hem deia.
Jordina , ho tinc tot apunt quan jo falti tot sera teu, la casa els estalvis tot, pero m'has de prometra una cosa, no cavaras mai sota l'arbre fins que hagis comprovat que bagul i jo estem tots dins la tomba.
La tia Gertrudis va viure molts i molts anys i jo vaig ser gran. I tal com volia ella la varem enterrar amb el seu bagul, que per cert lluia molt atrotinat el pobre.
Si va deixar tot el que tenia a mi. Jo li agraire sempre , doncs es a on ara visc jo amb la meva familia.
I si vaig cavar sote l'arbre de les mongetes, tots deien que caram buscaba i jo pobre de mi sols cavaba, fins que el tercer dia vaig trovar una caixeta de ferro.
Amb molt de compte la vaig obrir,bi a dins esgrogueit pel temps havia un retrat d' un noi i una carta de despedida dien que es casava amb un altre, un anell amb una pedra, que despres vaig saber era una esmeralda i deu monedes de plata de Amadeo de Savoia, junt amb un mocador brodat.
Mai he sapigut el significat de tot plegat. Jo ho guardo, ja us he dit que la tia Gertrudis era una dona peculiar,per aixo jo l'estimava tant.