La maleïda boira

Un relat de: Josep Maria Panadès López
Des que era un nen, sempre m’ha fet por la boira. Caminar per un bosc emboirat em produïa un neguit incommensurable. Pensava que en qualsevol moment sortiria del no-res una bèstia o un monstre llegendari que m’arrossegaria cap el seu cau i em devoraria viu en un tres i no res. I això és un sentiment, crec jo, generalitzat. Per què, sinó, en les pel·lícules de terror hi acostuma a sortir la maleïda boira? Boira és sinònim de foscor, de pèrdua, de desaparició.

Quan conduïm en un dia boirós, anem amb compte per no sortir-nos de la carretera i perquè això no ocorri ens ajuden els nostres llums antiboira i ens guiem pels llums dels cotxes que ens precedeixen. I quan, per fi sortim a la claror, sembla que s’hagi obert el cel i respirem tranquils, sabent que el perill ha passat.

Però mai m’hagués imaginat que aquesta boira tan estranya amb la que ara em trobo de tant en tant fos molt pitjor. I és que, tan bon punt entro dins seu, perdo la noció del temps. Per sort, de moment, són poques les vegades que l’he de creuar. Quan surto, confús però alleugerit, intento recordar què ha succeït, però és del tot impossible, i temo el moment de tornar-hi a entrar.

Quan li ho explico a la meva dona, no diu res. Només em mira amb tristor. Però jo ja sé el significat de la seva mirada. També sé que, de moment, aniré entrant i sortint d’aquesta boira espessa en la que desaparec cada cop més sovint. I arribarà un dia que m’atraparà per sempre i no en podré sortir.

He pensat deixar escrit a la meva dona i als meus fills que quan ja no els reconegui i m’hagi convertit en un mort en vida, m’ajudin a abandonar aquest maleïda boira per sempre. No sé si després trobaré la claror que acostuma seguir a la foscor ni si se m’obrirà el cel. Però, al menys, no tornaré a desaparèixer en mans de la bèstia que se’m menja els records i tots, per fi, respiraran tranquils.

Comentaris

  • Boira per sempre[Ofensiu]
    Prou bé | 05-12-2021 | Valoració: 10

    Un relat magnífic explicant que se sent quan veus a venir una terrible, potser la més terrible, de les realitats. Amb el cap clar, encara, decideix com sortir de la boira anorreadora! (M'has fet recordar la mare mirant-se al mirall i dient-se a ella mateixa... què és això que em passa? Movent el cap amb estranyesa...)
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Maria Panadès López

Josep Maria Panadès López

52 Relats

50 Comentaris

30157 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Nascut a Barcelona l’any 1950 i havent estudiat biologia i farmàcia a la Universitat d’aquesta ciutat, he treballat un grapat d’anys a la industria farmacèutica, però no ha estat fins fa poc, quan vaig passar a millor vida, de la laboral a la del jubilat, s’entén, que vaig decidir emprar part del meu temps de lleure a escriure amb un estil que rés té a veure amb el llenguatge burocràtic i tècnic de les instàncies i informes als que tant de temps he dedicat al llarg de la meva vida.
Ara, lliure de tota imposició i condicionants, faig volar la meva imaginació i satisfaig les ganes de contar tota mena d’històries i reflexions posant-les, una a una, dins dels blogs que he creat, en castellà (retales de una vida, cuaderno de bitácora) i en català (en català si us plau).
Escriure en català ha estat un repte autoimposat, el d’escriure en aquesta llengua que tant estimo però que mai vaig poder aprendre a l’escola i que és el meu vehicle quotidià de comunicació verbal. Ara només espero la benevolència dels meus lectors i lectores.