Desembre: el caliu que em fa sentir viva

Ja és aquí desembre, i amb ell aquesta sensació única que sempre m’ha fet parar i respirar a fons. Els carrers plens de llums i la il·lusió que es respira em recorden que aquest mes té alguna cosa especial, un caliu que va més enllà del fred de fora. És el moment d’aturar-me i mirar enrere, d’agrair tot el que l’any m’ha portat, encara que hagi estat ple de pujades i baixades. I alhora, és l’hora de somiar amb tot el que vindrà.

Quan era petita, aquest mes era màgia pura. Els regals sota l’arbre, les cartes carregades d’il·lusions... Però ara m’adono que la vida ha anat transformant aquella màgia en una de més profunda. Els regals que em fan més feliç són les persones que m’envolten, aquelles amb qui comparteixo aquest camí. I cada rialla, cada abraçada, cada mirada plena de complicitat és un tresor.

El foc de la llar de foc m’escalfa la pell, però sé que és la gent que estimo la que m’escalfa l’ànima. Aquest desembre em recorda que el temps no s’atura, que cal aprofitar cada moment amb les persones que em fan ser qui sóc. Per això tinc ganes de retrobar-me amb els meus, de gaudir de converses sense pressa, d’abraçar fort aquells a qui estimo.

Sé que aquest final d’any és l’oportunitat d’exprimir-lo al màxim. I no només perquè acabi bé, sinó perquè el pròxim comenci amb bon peu, amb el cor ple de records bonics i esperances renovades.

Aquest desembre, vull viure’l intensament. Gaudir dels llums, de les rialles, del caliu de casa. Recordar que el més valuós no és el que tinc, sinó amb qui ho comparteixo. I agrair, sempre agrair, perquè al final, això és el que fa que tot tingui sentit.