UNA ABRAÇADA I UN PETÓ

Un relat de: Josep Ventura

Ja feia dies que esperava la noticia i per fi aquella tarda van dir-me que arribaria la Carla.

I és clar, em va faltar temps per anar a esperar-la, estava molt neguitós per veure-la.

Deu hores va trigar a venir! Ja no sabia si estar dret o assegut ni si anar al bar a prendre un cafè o un entrepà. I res, ella no apareixia per enlloc, dona havia de ser, pensava per uns instants enfadat, però de seguida em tornava aquella opressió al pit; li haurà passat alguna cosa? Es trobarà bé? Ja m’ho deien que de vegades el sistema porta retard, però a mi els nervis se’m menjaven.

Per fi ha arribat, a quarts de quatre de la nit, i gràcies a Déu està bé. Que bonica que és, no em canso de mirar-la i he sentit que perdia el cor, ella me l’ha robat per sempre més. Des d’aquell dia sols ens veiem els caps de setmana i els dies se’m fan llargs i feixucs. Procuro distreure’m: vaig a caminar una estona, a l’hort o a buscar un feix de llenya al bosc per poder fer una torrada o coure una botifarra i berenar tos dos mentre m’explica el que ha fet aquests dies.

Quan ve anem a passeig pel camí de l’estany, li encanta veure l’ocellada que hi ha per aquells indrets, com s’aixequen i es paren dins l’aigua. Reposem asseguts en unes roques i escoltem la cantadissa d’aucells petits que voleien, d’un lloc a l’altre, per entremig dels saules i gatells, caçant mosquits. Ja en coneixem el nom d’alguns, i dels que no, els fotografiem i quan sapiguem què són, farem les anotacions al quadern de camp i ja en tindrem més a la llista.

Aquest matí ha de venir, he comprat mandarines perquè el seu suc li agrada més que el de les taronges. Avui anirem passejant fins els pins de prop del torrent i li ensenyaré un niu d’esquirols, segur que a ciutat no n’ha vist mai cap. Sento la clau a la porta, ja són aquí, m’ajupo per posar-me a la seva alçada i ja la veig que ve corrents i rient. Amb els braços oberts m’abraça el coll mentre exclama: AVI ! Una abraçada i un petó.

Comentaris

  • molt tendre[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-02-2014

    Segueixes fent créixer la teva narrativa poètica, amb un relat que ens trasllada a indrets per a tu reconeguts amb descripcions dels teus entorns naturals, habituals i amb una història plena de sentiment.

    Un cop més coincidim en el tema, però aquest mes crec que el tema d'avis i àvies ha estat bastant utilitzat i per això, o a banda d'això, et diria que no calia amagar fins al final aquesta relació, crec, personalment, que hauries fet guanyar molt més a la història sense amagar els personatges fins el final.
    Però que consti que jo també ho faig, i no sempre en quedo content, no és fàcil amagar un final amb secret.

    Sort Josep!

    Ferran

  • L’amor pels nets[Ofensiu]
    Gemma Matas | 19-02-2014 | Valoració: 10


    M’ha encantat el teu relat. Una abraçada i un petó... com omplen quan venen dels nets! Sóc avia, avia d’una nena i de dos nens i des de que són al món, tot m’ha canviat.
    Quan un d’ells ve corrent a abraçar-me amb un somrís i amb la paraula ÀVIA als llavis, no té preu, no és pot expressar amb paraules...

    Moltes gràcies pel teu comentari i sí, quan tens amics, bons amics, és una joia. Sempre dic que quan naixem, formem part d’una família que ens rep i ens acull, és la nostra, però els amics, no ens els trobem aquí, els amics ens venen del no res, com dic en el meu poema, l’amistat entre les persones es va creant a mida que et vas coneixent i d’un ser totalment desconegut, passes a tenir un AMIC per tota la vida.

    Una abraçada d'una altra empordanesa!

    Gemma

  • mar - montse assens | 10-02-2014

    Que bonic i dolç que és aquest relat!!! Quanta tendresa en tots els seus mots...

  • El gran gest[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-02-2014 | Valoració: 10

    Què més es pot demanar a una neta que una abraçada i un petó? Hi ha alguna cosa millor? Crec que el teu escrit reflecteix magníficament aquest desig. L'avi desitja la presència de la néta i les paraules d'aquest escrit encomanen aquest sentiment al lector. Prosa natural, paisatge natural i un sentiment tan natural com el cant del pit-roig. Una abraçada Josep.

    Aleix

  • Molt tendre[Ofensiu]
    Josep Maria Panadès López | 10-02-2014 | Valoració: 7

    Un relat molt bonic, molt tendre i amb sorpressa final. M'agradat molt llegir-lo.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

112 Relats

478 Comentaris

85967 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com