Sublim

Des de la meva eixutesa t'observo,
ara que la saba que em travessa
ha minvat amb el pas del temps,
veig el teu cos nu dins el paisatge
dibuixant el quadre més sublim
en una sorra temperada pel Sol,
molt més que una amable realitat;
Voldria ser l'areny que et bressola,
la llum que et trasmuda en somni,
la sang que t'irromp i et manté viva.



gypsy