Comentaris Repte clàssic DCLXXXIV (684) - ADDICCIÓ

1. Llunejant - Mena Guiga
Un relat ple de tendresa. La Mena té una capacitat enorme d’això, de transmetre tendresa, de capacitat per al conte, de deixar al lector embadalit sigui quina sigui la història, ens hi apropa en veu baixa, en un xiuxiueig.
L’addicció en la contemplació de la lluna per part d’una mare i una filla al llarg dels anys. Des que la filla era petita fins que la mare és gran i perd facultats. I és en aquesta relació materna filial, on apareix la Lluna com a símbol d’unió entre les dues dones i com a font de màgia, el lloc fetitxe on poder tornar nit rere nit.
Potser, més que una addicció és un costum o ritual bell que ha creat llaços forts entre mare i filla fins que la mare mor. La filla seguirà contemplant la lluna cada nit per retrobar-se així amb la mare morta. Ningú no mor mentre hi hagi algú que el recordi.
Moltes gràcies.

2. L’instant sense pulsions – aleshores
Es narra un incident en la salut d’un home que li provoca un fort sotrac. Això fa observar la pròpia vida de més a prop. Adonar-se que s’ha estat a prop de la mort fa que es plantegi una altra forma de viure, uns hàbits més saludables i canviar l’ordre de prioritats en la importància de les coses. L’atmosfera del relat és d’una pau lúcida. Aquells silencis tan plens de significat i de vida. S’intueix un agraïment per poder canviar i seguir endavant.
L’addicció, potser de manera secundaria, es pot entendre que és una addicció a la vida. Segurament, la millor de totes.
Gràcies per participar.

3. Evidències (o [In]Consciència) – deòmises
Potser és el text que descriu l’addicció de manera més plena. L’addicció d’un voyeur al sexe on line.
El protagonista no pot evitar caure en la seva debilitat. Està molt ben descrit el sentiment de rebuig i ràbia que li provoca la seva addició. Es mira al mirall i no li agrada l’individu que s’hi reflecteix. Ell s’autojutja. Diu que no tornarà a passar, però sucumbeix al desig tan fort que el devora.
Està molt ben escrit, amb finesa i sense buscar un llenguatge vulgar. Hi ha una frase molt potent “La invasió de la carn”. Podria ser el títol d’un llibre.
Moltes gràcies per aquesta nova aportació al repte.

4. Addicions que maten - Galzeran (homefosc)
El títol ja ens dona pistes. L’addicció d’una persona a una altra. Potser fins i tot, la submissió.
El protagonista resta ansiós esperant la presencia del objecte del seu desig, un o una amant antiga que tot fa pensar que ha oblidat a l’home o dona que espera amb deliri.
Finalment l’amant apareix, però és tal el nivell d’excitació en l’home que espera, que té un atac de cor i mor. Es diu que quan el cor d’una persona s’atura, el seu cervell encara funciona un cert temps. Això li succeeix a l’home que espera, malgrat el cor aturat, encara sent la flaire de la persona al qual era addicte. Té una vessant còmica des de la ment del propi addicte. Sembla fins i tot feliç de morir d’aquesta manera.
Moltes gràcies homefosc per ser aquí!

5. Les poetes suïcides -Toni Santana
L’addicció a la poesia. Bravo! A una determinada poesia, però. La poesia de dones poetes que s’han suïcidat. I als versos que han deixat abans d’arribar al suïcidi, és una poesia forta i profunda -el denominador comú de totes elles-
“Em podeu parlar de bellesa, d'amor. I jo us parlaré dels meus nens adormits, de vida, de somnis, de pors. La bellesa és tan trencadissa, que la por s'hi fa paràsita.” Això, sens dubte també és poesia.
Ens parla d’Anne Sexton, Alejandra Pizarnik, Sylvia Plath, Marina Tsvetàieva, Alfonsina Storni...
El protagonista és addicte a la poesia de les poetes suïcides, de manera que en la seva obra hi troba quelcom diferent pel fet de renunciar a la vida. Ell mateix, desitja secretament convertir-se en una dona i poder ser com elles. I poder deixar els versos i la bellesa perquè d’altres en gaudeixin.
Moltes gràcies per aquesta addicció tan bella.


L’encarregat/a d’organitzar el nou Repte és:
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
L’autora de Llunejant, Mena Guiga, per la tendresa, per fer-nos somiar i per la màgia que reivindica. Felicitats!!!

Moltes gràcies a tots. Mantinguem viu aquest repte sempre que puguem!!!