Biblioteca

Decididament, aquí ho tinc tot. En aquest espai hi ha tot el que puc necessitar, deixant de banda els queviures, és clar. Però a nivell mental, intel·lectual i espiritual no em manca pas res. M’alleuja la sensació de poder ser tants personatges que no són jo, fins i tot m’imagino en una mena d'orgia de llibertat profunda. Aquella, que es desentén de la carn d’un sol cos, d’un sol individu.
Poder viure moltes vides a traves dels llibres, tenir perspectives infinites de la realitat, ser consciència que brolla en cada paràgraf que llegeixo. No esperar res, no tenir desitjos per no tenir decepcions. I és que ara, sortir d'aquesta cambra se’m faria una càrrega feixuga. Enfrontar-me amb el món, amb les seves misèries, amb la seva estretor de mires. Només de pensar-hi em provoca un pànic paralitzant. Per a mi tan sols és lícit allò que puc imaginar, allò que puc bastir i abillar de manera que sigui un plaer pels sentits. No em digueu covard per no voler viure, car sóc un home feble i esporuguit.
Em sento segur en aquest catau artificial, llegint mentre l’escuma m’acarona aquest cos deficient, incapaç de sobreviure en l'univers terrenal dels vius de veritat.

Oh estimada Anna Karenina! Deixa’m penetrar la teva essència, ara que estem sols i tenim tot el temps del món...




gypsy