Cercador
D'aigua que brama
Un relat de: gypsy- Compartir:
Blau d'aigua que brama en silenci
la insignificança de viure suspès
entre ones i marees nocturnes,
despertar en la llum xop de mar,
de vida, que transcorre a foc lent
i roman impassible al pas de les hores,
esdevenir rosada en un cos fluid a l'oceà
mentre el rocam ens mira de dalt estant.
gypsy
Comentaris
-
El mar...[Ofensiu]Eloi Miró | 30-05-2013 | Valoració: 10
Entre la foto i el poema... només puc manifestar el meu amor pel mar, la seva immensitat i el seu misteri son els que trenquen tots els esquemes d’amor platònic... i el que més agrada, si més no a mi, sentir les seves suaus onades com abraçades! Fresques i càlides a la vegada.
Una abraçada (humana i marina)
Eloi
-
Harmonia[Ofensiu]franz appa | 24-04-2013
Fluïda com el poema,la vida que aspira a una fusió transcendent, a la dimensió mòbil de l'univers que entre aigua, pedra i llum ens integra i -en el seu foc lent- ens desintegra.
Perfecta harmonia, perfecta comunió entre forma i contingut, un poema balsàmic i bellíssim.
-
El teu poema...[Ofensiu]Annalls | 24-04-2013
... m'agrada, però em sobta el que dius en el primer vers, que brama en silenci... potser no li donc a "brama" el significat que tu... per mi es la fressa del mar..
Anna -
el trobo preciós gypsy[Ofensiu]joandemataro | 24-04-2013 | Valoració: 10
ple de delicadesa i contingut i amb unes expressions suggerents
vaja, com sempre, que ets una artista !
una salutació ben cordial
joan
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
450052 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu