La mort de l'Anna

Un relat de: Anna Sant i Ana
Besar-te, d'una manera lleu, amb llàgrimes als ulls de forçar tant la tendresa. M'acarones la humitat de la galta i em dius, fes-ho, amb un somriure trist i ple de mi.

Anna, ets nua, estirada al llit, oferint la teva pell. Jugo amb els pèls del teu pit mirant el tremolar del teu ventre. Dubto, Anna, dubto molt. Et sé? Et miró els ulls i et dic que sí, m'aboco als teus llavis oberts. M'abraces amb força. un instant increïble. Els teus braços van iniciar el sacrifici, aquesta abraçada impossible ahir.
Tornés a estirar-te al llit, fas dels llençols altar captiu del desig.

Si Anna, et mataré, despullaré aquesta ànima que et disfressa, deixant el teu cos nu sota la meva pluja.
Et deixes fer, i des de la besada la meva mà busca el teu membre erecte. El meu mugró em crida la sang en fregar la teva pell. Te tibes una mica, vols tocar-me, però et retens. Anna estimada, ofrena. Em demanes molt.

M'alço damunt teu, et prenc el sexe i el fico dins meu. Amb les mans al teu pit et miró el rostre. Ple d'angles ara, la barba de dos dias. Quelcom novell et puja als ulls Anna. Quina ànima lluita pel seu espai en tu? Gemegues i sembles sofrir.

Tanco els ulls Anna, m'abandono una mica. Penso els mots d'ahir, d'anys, quan el teu esperit em xiuxiuejava en les matinades. Quan escrivies la revolta i l'escuma.

Obro els ulls, me mires amb un somriure als llavis.
-Vull suïcidar-me en tu- Què em dius Anna?
-Vull estimbar aquesta ànima contra el teu cos- Anna!
Accelero el ritme, ploro, et dic mor!!! Mor!!!!

Adéu Anna.

Sóc damunt teu, el cap contra el teu pit. M'acarones el cabell. Em dius amor amb la teva nova veu. Et pregunto quin nom t'haig de donar ara. Rius una mica i dius q acabes de néixer, que busquem un plegats.
Alço el cap i et miro, que bell tot des de tantes emocions. L'Anna m'ha dut fins aquí.
Per a mi també tot és nou, estimat. Nou i meravellós.

Comentaris

  • gypsy | 21-12-2013 | Valoració: 10


    Quina mort més bella la de l'Anna.
    Quanta poesia en petits instants, en mirades i carícies, en silencis. Has bastit un espai d'amor infinit entre la parella, quelcom difícil de destruir, innombrable. I hi has posat mots entre ells, entre aquesta relació de sofriment amorós. Ho trobo una proesa.
    Podria llegir-lo mil vegades i en cada una hi trobaria un nou matís, un nou espai per a la bellesa.

    Una frase que mai deixarà de corprendre'm: "Quan escrivies la revolta i l'escuma."
    Això activa un click interior de records i poemes.

    Descansa Anna. Bella per sempre.

l´Autor

Foto de perfil de Anna Sant i Ana

Anna Sant i Ana

3 Relats

8 Comentaris

2108 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
https://instagram.com/cambraambflors?igshid=6bgmo12k29dp

Últims relats de l'autor