"Tanta llum i tanta foscor. Tant de moviment i tanta quietud. Tanmateix, la seva vida no deixava de ser, entre tanta immensitat, un espectacle quiet."

És genial. Tantes idees en tantes poques paraules, tants de sentiments continguts en un text tan simple, aparentment, i tan meravellosament bell. De veritat, enhorabona pel relat. I també moltes gràcies pel teu comentari!

Una abraçada

Els acords del dia, els acords del silenci... Petites sensacions i records que ressonen en la nostra memòria, esdevenint part de la nostra existència...

Una abraçada!

Tota la raó! La diada de Sant Jordi és cada cop més comercial, i allò que ens cal no és un únic dia en l'any per pensar en la literatura i gastar-nos quatre "duros" en el llibre de l'any, sinó tot un món de fantasia, poesia, lletres i amor per viure'l dia a dia.

Una abraçada!

Colors, olors, imatges, sensacions... Un bon grapat de petits moments reflectits amb paraules ben triades que, en conjunt, formen uns poemes fantàstics...

Una abraçada!

Un text curt, senzill i molt, molt bonic per fer reflexionar sobre la barbàrie i el genocidi que es produí fa un grapadet d'anys (però no tants) i del que encara hi ha qui se n'enorgulleix, celebrant una "festa nacional" amb militars i carros de combat als carrers... I tanmateix, les paraules "guerra" o "invasió" semblen molt fredes, insuficients per a descriure tots i cadascun dels sentiments, de les vivències que provoquen en les persones.

Un plaer llegir-te!

"Deixar-ho tot enrere, i no tornar mai més...", diuen els Sanjosex...

Quantes vegades haurem tengut aquest desig! Fugir d'un temps i un espai que no ens corresponen, sortir a veure món, a començar de nou, a oblidar tot allò que hem estat i que som...

Però al final per estranyes raons no feim res, ens quedam dins el nostre ambient opressor i, si tenim sort, ens posam a escriure i deixam amb les nostres paraules trossets de la nostra ànima...

Una abraçada, i benvinguda!

"Per un moment, vaig ser guitarra, llum, espai i temps, acariciant-te i sent acariciada."
Per un moment va ser el somni, la utopia de l'amor, de la il·lusió... Llarga descripció d'un petit moment i un breu sentiment i del que, tanmateix, se'n podrien escriure pàgines i més pàgines sense arribar a explicar prou bé què es sentia en aquell moment... Perquè hi ha coses que, senzillament, no tenen paraules per a dir-se...

Una abraçada!

Solitud, foscor, por, mort. Seqüències de paraules que provoquen sensacions dins el lector tan vives com els sentiments de la protagonistes... Una bona recepta que acaba, per a esdevenir perfecte, amb la mort, sempre sorprenent.
Si a més d'escriure'ls, t'agrada llegir relats d'aquest tipus, et convid a que en busquis un meu titulat "Fosc".

Una abraçada!!

Les persones oblidades... Els ancians, els malalts, els més necessitats... Per molt que ens els estimem, per molt forts que siguin els lligams amb aquesta gent es fa molt difícil haver de conviure-hi i tenir-ne cura dia a dia, i finalment s'arriba a tractar a aquestes persones com un pes, potser un "vegetal" al que donar llit i menjar i tenir oblidat durant hores i hores... Una situació molt trista, que he viscut molt a prop durant molts d'anys i de la que ara, passat el temps, me n'adon, per una banda, de la força d'aquells que passaven tot el dia amb el familiar, i per una altra, de la irremeiable solitud de la vellesa lligada amb la malaltia...

Tanmateix, aquest és un relat positiu, on l'enginy i l'esperança han de servir per a aconseguir poder viure, més que sobreviure.

Una abraçada molt gran!

Seguir les passions i els sentiments que provoca, potser, una trista i avorrida monotonia és, més que humà, fins i tot necessari. Potser caldria seguir l'exemple d'aquesta dona, en comptes de tancar-nos dins un rol i un paper en el que no acabam d'encaixar, com a persones humanes que som.
Tanmateix, lluny de la utopia d'un món lliure per als sentiments, sempre hi ha persones a les que es pot ferir, i molt, i aquí és quan el conflicte comença...

Fantàstic relat per a descriure des d'un altre punt de vista allò que que la societat s'ha entestat a rebutjar una i una altra vegada...

Una abraçada!

Somni o realitat? I si la vida és només un altre tipus de somni?
Els sentits, les sensacions que ens provoquen, les petites emocions...
Mentre dormim (o no) som capaços de satisfer els nostres desitjos i passions més íntims, car només en aquest estat podem arribar a ser lliures del tot.

Enhorabona pel poema!

Segon comentari de la mateixa autora... Bé, només per dir-te que comprenc totalment el que dius, i que em reconec al cent per cent en el que dius... Potser sí que hauríem de sortir al carrer i arriscar-nos a viure la vida, no trobes?

Totalment d'acord... És molt difícil explicar en paraules els sentiments, però més encara ho és avesar-se a viure estimant a algú en solitud, sense que se'ns retorni el fort amor que donam... Tanmateix, les paraules són una manera de descarregar tota la ràbia que, a vegades, és inevitable sentir...

Una abraçada!

La pluja... Una font immensa de reflexió, inspiració i solitud. Un moment per pensar i, sense adonar-te'n, començar a somiar... Voler canviar, voler trencar la rutina... Però al final és només un dia més, i les gotes d'aigua que cauen sense descans es desaprofiten moment rere moment... Bé, tot això per dir que m'ha agradat molt el relat, i que, no sé per què, sóc una apassionada de la pluja, ja sigui al carrer, a casa o en somnis...

Una abraçada!

Veig que, igual que jo, acabes de tornar per aquí... Ben fet!!!

Magnífic relat... Hauria pogut intentar descriure exactament el que expliques, però no ho hauria pogut fer tan bé... Resignar-te a estimar a algú que, encara que voldries oblidar, saps que és impossible... I buscar en altres cossos, en altres llavis el sentiment que no pogueres rebre d'ell... Sempre el mateix!

Una abraçada!!!