Cridaria

Un relat de: F. Escandell
Cridaria...
Et diria
a tu
tot això que escric des de la foscor...

Ni poesia ni romanços.
Cap excusa per amagar-me.

Cridaria.
Et diria que la teua existència
em fa mal
per ella mateixa.

T'ho diria a tu,
sí...

Em són igual les persones alienes
que puguin arribar a llegir aquestes paraules.
Jo escric al món
per no escriure't a tu...

Perquè sóc una poruga,
una covard.

Cridaria...
Cridaria tant...

Comentaris

  • Udols de sentiment[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-04-2011 | Valoració: 10

    Tal com et vaig dir que faria, després del parèntesi de les vacances i la desconnexió que comporten, torno a passar avui pel teu espai... i em trobo amb aquest poema que em crida imperiosament: paro orella atenta i escolto els versos.

    Sóc lectora aliena i llunyana, però el poema em fa sentir propera a la persona que crida des dels mots que vessen sentiments als que no cal posar nom, i entenc.

    Sempre hi ha moments en què ens sentim porugues, covardes, enrabiades i amb necessitat de cridat: he recollit els teus udols escrits i després de fer-ho, et sento més propera.

    Tornaré a passar...
    Entre tant, t’envio una abraçada dolça com una Mona,
    Unaquimera

  • Històries...[Ofensiu]
    natasha | 27-03-2011

    ... que ens toquen als altres d'escallimpada però la persona a qui apunta segur que s'hi veu en el reflex.
    Crida ben alt allò que vols dir, i si és necessari, entrega en mà allò que està escrit.
    Salut!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de F. Escandell

F. Escandell

96 Relats

119 Comentaris

70495 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Sóc inútil com un gos que borda
a una lluna que no entén d'udols...


[http://somiarpersobreviure.blogspot.com]