Cridaria

Tal com et vaig dir que faria, després del parèntesi de les vacances i la desconnexió que comporten, torno a passar avui pel teu espai... i em trobo amb aquest poema que em crida imperiosament: paro orella atenta i escolto els versos.

Sóc lectora aliena i llunyana, però el poema em fa sentir propera a la persona que crida des dels mots que vessen sentiments als que no cal posar nom, i entenc.

Sempre hi ha moments en què ens sentim porugues, covardes, enrabiades i amb necessitat de cridat: he recollit els teus udols escrits i després de fer-ho, et sento més propera.

Tornaré a passar...
Entre tant, t’envio una abraçada dolça com una Mona,
Unaquimera

... que ens toquen als altres d'escallimpada però la persona a qui apunta segur que s'hi veu en el reflex.
Crida ben alt allò que vols dir, i si és necessari, entrega en mà allò que està escrit.
Salut!