Plou.

Plou, i ja és de nit. Avui era, per alguns, un dia d'aquests d'estar tancat a casa sense fer res, o per aprofitar això de que no pots fer res per intentar fer alguna cosa amb el munt de roba que hi ha a la taula de planxar que no fa més que créixer, o tal vegada era un meravellós dia per passar apunts a net. També per posar ordre a aquell tall de paperassa del despatx que ja fa nosa. O cosir els botons de l'abric, que fa uns quants dies que repeteixes que, un dia d'aquests, et cauran. Però sí, un dia per estar-se a casa...Perquè dies com aquest no tens ganes de res: aquest cel tan gris i fosc fa que et sentis malament, fa que tot entristeixi, que sembli que no és ni tan sols de dia; aquesta pluja que t'ha banyat al sortir del cotxe t'ha posat nerviós i ja no en vols saber res més, del que és estar-se fora avui. I tot junt, et desmonta. I per culpa d'això t'asseus a la cadira i obres aquell llibre que ja ha agafat pols; t'ajeus al sofà amb les sabates posades, la calefacció en marxa, i encens la televisió, creien-te l'amo de la casa (el problema arriba quan algú més vol veure la televisió); o no. Tal vegada ets diferent, o almenys avui, aquest dia tan penós i àvid d'alegria et dóna ànims per dir que no, aque avui tu sortiràs a fora i et mullaràs, però et sirà igual. Penses que, plogui o no, cada dia t'asseus a davant la televisió, que cada dia llegeixes encara que sigui el diari, o que cada dia planxes, el que passa és que a casa ningú col.labora i el munt de roba, segueix creixent. Aleshores plantes cara a la multitut i surts a fora, sense paraigües, i corrs, i just abans d'arribar a la cantonada ja vas xop. No mires si vénen cotxes, i el pip-pip dels claxons es culpa teva. Però t'és igual, hi ha coses pitjors a n'aquesta vida que anar corrent pels carrers plens d'aigua amb una camiseta que ja t'és tres dits grossa per culpa de l'aigua mentre els claxons piten, i per culpa teva. Sí, n'hi ha de molt pitjors. I segueixes corrent, mullat, cridant que avui és un dia especial, no és trist ni sense ànim, simplement diferent. I és increible que encara no t'hagi fet miques cap cotxe. I de sobte ja no vas ni mullat ni corrs ni crides ni els claxons piten. Te n'adones que has passat un altre dia de pluja tancat a casa, que has desaprofitat el dia i te l'has passat pensant en què faries si fóssis diferent de la resta. I, per rematar, no entens com no pots aturar de disfrutar com un boig imitant en Puyal de catràdio però amb les carreres que fan les gotes d'aigua pels vidres de la teva finestra.