La mort pausada

Un relat de: Xandra

Aquesta estúpida actitud m'està matant poc a poc per dins i sóc jo qui l'està provocant. M'autodestrueixo. Som tots els éssers humans així... o potser vaig néixer sota un mal signe que em fa actuar d'una manera tan previsible com absurda?

Jo mateixa em castigo, em repeteixo mil vegades que és impossible que tu em volguessis, sense ni tan sols intentar experimentar-ho i descobrir abans de lamentar, consumint-me imaginant tot el que mai sabré del cert.

Simplement sóc covarda. És molt més fàcil quedar-se immòbil, creient-se fràgil i incapaç de dur a terme allò que és té en ment; és més pràctic restar a casa somiant una vida en comptes de sortir a viure-la; és preferible prevenir el dolor provocat per un amor viscut passionalment abans de poder recordar com va esdevenir i haver-ne de patir les conseqüències. I reconec que m'hi recreo.

És com si m'hagués acostumat a romandre passiva, quasi bé inerta, contemplant com el temps passa, deixant morir la necessitat de reaccionar, convertint-me en allò que, probablement, hauria odiat en qualsevol altra persona.

Sí, sóc covarda, tinc por de sortir a la llum que podria fer mal a uns ulls massa acostumats al mínim esforç, tinc por d'obrir el meu cor i que tu me'l rebutgis, tinc por de mostrar-me tal i com sóc, de voler ser feliç i no poder aconseguir-ho... i per això cada dia alimento la meva autocompassió en comptes d'enfrontar-me a tots aquests fantasmes i lluitar pel que sé que vull; per això tracto d'enganyar-me, d'acceptar que realment no necessito tot el que pots oferir-me. Faig veure que sense tu sí que pot ser com si no hagués passat res.

Però fins i tot jo m'adono de la meva pròpia ingenuïtat. És urgent que em rescatis de mi mateixa. Canvia'm, només tu pots fer-me entendre...que l'amor és a l'abast de tothom i que, aquest cop, no es tractarà d'imaginacions meves.

Comentaris

  • F. Escandell | 20-02-2011 | Valoració: 10

    Segon comentari de la mateixa autora... Bé, només per dir-te que comprenc totalment el que dius, i que em reconec al cent per cent en el que dius... Potser sí que hauríem de sortir al carrer i arriscar-nos a viure la vida, no trobes?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xandra

Xandra

17 Relats

33 Comentaris

22529 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
22 anys. Graduada en Publicitat i Relacions Públiques. Publicista de professió, escriptora frustrada i/o en potència.

xandra.92@hotmail.es