Morta

El vent s’escolava per entre les ranures de la porta i feia un xiuxiueig estrany, com un murmuri inintel•ligible. Vaig empassar saliva i vaig intentar obrir el llum altra vegada, la bombeta es va encendre, va espetegar i es va fondre, tot en un instant. Vaig tornar a empassar saliva abans de donar un cop fort contra l’interruptor i trencar-lo, confusa i atordida.
La respiració se m’accelerava i se m’alentia, i tampoc podia controlar el meu cor que, embogit, es contreia i flexionava a cada segon, cada vegada més ràpid.
El xiuxiueig de la porta no parava de repetir-se i m’entrava dins el cervell juntament amb la droga que em deixava cada vegada més adormida. Notava els músculs entumits, i començava a costar-me massa mantenir-me dreta. I llavors la por va prendre possessió de mi. El terror va estendre els seus llargs i freds dits per entre els meus ossos i el meu ja cansat cervell. Un crit que jo ja no controlava va sortir dels meus llavis, tallats i ressecs, va ressonar dins l’habitació i, ajudat per la obscuritat que ho embolcallava tot, va augmentar el seu volum i la seva consistència, transformant-se en quelcom massa poderós per retenir-lo dins aquella sala esquifida. Un altre crit que no era meu va escoltar-se com a resposta, un crit potent que va quedar-se uns minuts al meu voltant, escanyant-me i deixant-me sense veu. Els tremolors del meu cos ja eren incontrolables, de fet, tota jo ja no em podia controlar: el meu cervell restava quiet davant l’infinit, els meus músculs ja no m’aguantaven, el meu cor havia anat tan de pressa que, de sobte, s’havia quedat aturat i la meva respiració havia quedat tallada i esmicolada.
I el xiuxiueig de la porta seguia punxant-me el cap, ratllant-me el cervell i esgarrinxant-me cada neurona que encara quedava viva.
I vaig caure. El meu cos va deixar de funcionar, va deixar de fer-me cas, em va abandonar sobre el fred terra de pedra. I el meu cervell es va apagar a poc a poc, deixant cada part de mi, la poca que quedava, aterrida i espantada en alguna part remota del que jo era.
I llavors, suposo, vaig morir.