Morta

Un relat de: martaplanet
El vent s’escolava per entre les ranures de la porta i feia un xiuxiueig estrany, com un murmuri inintel•ligible. Vaig empassar saliva i vaig intentar obrir el llum altra vegada, la bombeta es va encendre, va espetegar i es va fondre, tot en un instant. Vaig tornar a empassar saliva abans de donar un cop fort contra l’interruptor i trencar-lo, confusa i atordida.
La respiració se m’accelerava i se m’alentia, i tampoc podia controlar el meu cor que, embogit, es contreia i flexionava a cada segon, cada vegada més ràpid.
El xiuxiueig de la porta no parava de repetir-se i m’entrava dins el cervell juntament amb la droga que em deixava cada vegada més adormida. Notava els músculs entumits, i començava a costar-me massa mantenir-me dreta. I llavors la por va prendre possessió de mi. El terror va estendre els seus llargs i freds dits per entre els meus ossos i el meu ja cansat cervell. Un crit que jo ja no controlava va sortir dels meus llavis, tallats i ressecs, va ressonar dins l’habitació i, ajudat per la obscuritat que ho embolcallava tot, va augmentar el seu volum i la seva consistència, transformant-se en quelcom massa poderós per retenir-lo dins aquella sala esquifida. Un altre crit que no era meu va escoltar-se com a resposta, un crit potent que va quedar-se uns minuts al meu voltant, escanyant-me i deixant-me sense veu. Els tremolors del meu cos ja eren incontrolables, de fet, tota jo ja no em podia controlar: el meu cervell restava quiet davant l’infinit, els meus músculs ja no m’aguantaven, el meu cor havia anat tan de pressa que, de sobte, s’havia quedat aturat i la meva respiració havia quedat tallada i esmicolada.
I el xiuxiueig de la porta seguia punxant-me el cap, ratllant-me el cervell i esgarrinxant-me cada neurona que encara quedava viva.
I vaig caure. El meu cos va deixar de funcionar, va deixar de fer-me cas, em va abandonar sobre el fred terra de pedra. I el meu cervell es va apagar a poc a poc, deixant cada part de mi, la poca que quedava, aterrida i espantada en alguna part remota del que jo era.
I llavors, suposo, vaig morir.

Comentaris

  • La mort tan aquí[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-03-2011 | Valoració: 10

    He notat la mort llegint aquest fantàstic i terrorífic relat. L'has descrit tan rebé que m'has fet posar la pell de gallina. He patit i he tremolat fins a morir-me amb la teva protagonista. La droga és el reflex de la inconsciència. Les conseqüencies les has descrit tan rebé que aquesta nit no aniré a passejhar pel cementiri veí del Poblenou. M'has encantat, de por i de plaer literari. Felicitats! Una abraçada... ben viva.
    aleix

  • F. Escandell | 23-03-2011 | Valoració: 10

    Solitud, foscor, por, mort. Seqüències de paraules que provoquen sensacions dins el lector tan vives com els sentiments de la protagonistes... Una bona recepta que acaba, per a esdevenir perfecte, amb la mort, sempre sorprenent.
    Si a més d'escriure'ls, t'agrada llegir relats d'aquest tipus, et convid a que en busquis un meu titulat "Fosc".

    Una abraçada!!

  • Molt bé...[Ofensiu]
    AVERROIS | 23-03-2011 | Valoració: 10

    ...aquest relat et fa estar en tensió a l'espera del final. Molt ben explicat, no seràs pas un esperit? És broma.
    Una abraçada.

  • un relat colpidor marta[Ofensiu]
    joandemataro | 23-03-2011 | Valoració: 10

    fas una descripció que sembla viscuda del trànsit de la vida a la mort, el relat està ben estructurat i enganxa al lector fins al final, et felicito
    salutacions cordials des de mataró
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de martaplanet

martaplanet

129 Relats

93 Comentaris

96042 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Sempre he pensat que les biografies només són per aquelles persones que han fet alguna cosa important en la seva vida, alguna cosa que hagi tingut tant de ressó que ha arribat a milers d'altres vides. Aixì que tampoc he pensat mai com seria la meva biografia. Simplement dir que encara estic lluitant per trobar-me a mi mateixa i trobar a la meva veu que sembla que, de moment, és l'escriptura.