El vent bufa

Un relat de: F. Escandell
Passen els dies
i el vent és el mateix.

Bufa d'aquí,
bufa d'allí.
Però sempre és vent.

L'aire fa olor
a soledat,
a tristesa,
a mort
i a dolor.

El vent és el mateix
i vol seguir bufant.

Bufa i bufa.

Els segons són segons,
les hores són hores.

Els dies no són res
perquè ja no veim
més enllà del
no-res.

Només tenim les nostres mans,
el cor ferit per les bales
del poder
i un esperit de revolta.

La foscor és present
en nosaltres.
Però si ens unim,
ens aixecam,
i feim del nostre cel bru
l'horitzó que pintar,
serem més nosaltres,
i menys allò que els fantasmes volen.

Bufa i bufa.
El vent bufa i bufa.

La tristesa del present,
la malenconia per un futur
desconegut.

Lluita.
Passió.
Solidaritat.
Esperança.

Vèncer les pors.
Eliminar les traves.

Sentir el vent,
no com a impediment
per a viure el present,
sinó com a oportunitat
per escampar les llavors
del demà.

El vent bufa i bufa.

Bufa i bufarà.

Comentaris

  • bon poema francesc...[Ofensiu]
    joandemataro | 27-04-2011 | Valoració: 10

    ho resumeixes molt bé en aquest vers
    Lluita.
    Passió.
    Solidaritat.
    Esperança.

    et felicito
    una abraçada
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de F. Escandell

F. Escandell

96 Relats

119 Comentaris

70499 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Sóc inútil com un gos que borda
a una lluna que no entén d'udols...


[http://somiarpersobreviure.blogspot.com]