Acords amb gust de mar

Un relat de: betixeli
Hi ha acords que tenen gust de mar.

Són aquells que saltironegen, i que saben ser aguts i melancòlics a la vegada. Són aquells que es poden xiular de matí, en un balcó, tot estenent roba blanca, imaginant que s'hissen les veles, o ja més cap al capvespre, quan el dia es recull i tot el va i ve de les coses sembla que troba la calma.

Hi ha acords que tenen gust de mar, i només cal amanir-los amb una mica de sal i brisa perquè et duguin de viatge fins alguna platja de còdols rodons.

Comentaris

  • Hi ha acords que no s'han de perdre mai...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 03-08-2012

    I no són acords musicals, que tampoc.
    Són els acords entre l'ànima i les sensacions, les emocions, les paraules que comporten i que es van a buscar al cervell, que només n'és el servidor.

    Per molt relats, personals (o no) i poètics (o no)!

    Mena i et deixo que la meva gateta Carmeta que no té ni tres setmanes ja està miolant i cal preparar bibi. Ja vinc, bestiola tri-colori!!!!!

  • F. Escandell | 15-05-2011 | Valoració: 10

    Els acords del dia, els acords del silenci... Petites sensacions i records que ressonen en la nostra memòria, esdevenint part de la nostra existència...

    Una abraçada!

  • D'acord[Ofensiu]
    Quico Romeu | 06-04-2011 | Valoració: 8

    Hi estic tant d'acord, que m'hi fas sentir involucrat. Enhorabona!

  • Hi ha...[Ofensiu]
    AVERROIS | 06-04-2011 | Valoració: 10

    ...acords que fan vibrar lànima i no saps perquè però et porten sentiments, records de aigues blaves, de boscos verds i d'ocells. Soroll d'aigua del rierol o fins i tot remors a cau d'orella d'un amor encara viu. Molt bé!
    Una abraçada.

  • bells sentiments...[Ofensiu]
    joandemataro | 06-04-2011 | Valoració: 10

    expressats amb poques paraules que molt diuen
    et felicito
    una salutació cordial des de mataró
    joan

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

113 Relats

295 Comentaris

91765 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.