Paradoxa I

Ja no hi ha llàgrimes.
Ni ràbia, ni cap sentiment.
Ja no em pregunt per què no va ser.
Ni pretenc passar pàgina.

Indiferentment sotmesa
al que el temps ha volgut.
Ja sé que he perdut,
i la victòria no em fa enveja.

Només vull fugir...
Molt i molt lluny
sense anar-me'n de tu
i escapant del desig...

Ni sé què estic dient.
He perdut el do d'escriure.
No tornaré a ser lliure
sense parlar del que sent.

Deixa'm anar.
Anhel les ciutats llunyanes,
les noves façanes,
i aquest proper mar.