Paradoxa I

Un relat de: F. Escandell

Ja no hi ha llàgrimes.
Ni ràbia, ni cap sentiment.
Ja no em pregunt per què no va ser.
Ni pretenc passar pàgina.

Indiferentment sotmesa
al que el temps ha volgut.
Ja sé que he perdut,
i la victòria no em fa enveja.

Només vull fugir...
Molt i molt lluny
sense anar-me'n de tu
i escapant del desig...

Ni sé què estic dient.
He perdut el do d'escriure.
No tornaré a ser lliure
sense parlar del que sent.

Deixa'm anar.
Anhel les ciutats llunyanes,
les noves façanes,
i aquest proper mar.

Comentaris

  • molta força...[Ofensiu]
    joandemataro | 07-10-2010 | Valoració: 10

    i molt ben esxpessat aquest estat de pensaments contradictoris, dubtes, paradoxes...
    et felicito
    una salutació de mataró
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de F. Escandell

F. Escandell

96 Relats

119 Comentaris

70564 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Sóc inútil com un gos que borda
a una lluna que no entén d'udols...


[http://somiarpersobreviure.blogspot.com]