Somni d'una nit d'estiu

Aquesta nit he somniat amb el teu cos.
En una habitació blanca,
amb taules de fusta
i tapissos vermells a les parets.

Somreies just darrere meu
mentre et veia reflectit al mirall
que davant meu em desafiava.

El repte de girar-me
o seguir amb les mans sota l'aigua.

En un primer moment,
amb un somriure juganer als llavis,
el rostre semblava extret
d'alguna història de serial de mitja tarda.
Amb els minuts passant,
anava canviant l'expressió
fins convertir-se en una amenaça
punyent i ferma, però salvatge.

Ha esta un segon només
que he sentit el teu alè massa prop
de la meva cara.
Seguia amb les mans sota l'aigua.

He alçat la mirada
i he vist rostres coneguts asseguts
pocs metres enllà
d'on érem nosaltres.

Però no els mirava.
Mirava el teu rostre com s'acostava
a la línia que separa
la il·lusió de l'esperança.

En travessar-la,
un raig de sol ha brillat
al bell mig de la teva mirada.

He obert els ulls,
veient encara un somriure pervers.
He mirat en front,
on el sol tenia el teu posat cortès.

I he sentit un bes.