Bogeria II

No sé qui sóc, què he fet, on vaig, on vull anar. T'estim? Qui ets? Un estrany? Per què ha acabat així? Abans era diferent... M'estimaves? T'estimava, hauria pogut ser gran, molt gran... I després... Què passà? Només més soledat. El meu cor és una terra erma d'emocions, sense tu. Només aquest dolor que no puc amagar, que voldria evitar, però que alhora no puc deixar anar. És tot massa fort. L'amor, la vida, el món, tu... Deixar-me anar? Potser seria la solució. Estripar aquest brut tros de carn. Fora el cor! No sentir cap dolor! Què és l'amor? Una mentida? Una invenció? M'és igual, perquè tot m'és indolor. Vaig i venc com fan les onades, com fan el Sol i la lluna, com fan les persones. Vaig i venc com fas tu, i com fan les teues paraules, i com fa la teua mirada, i com fa la teua ànima. Vas i véns, i res no et lliga, perquè tot t'és indiferent. Vas i véns. I jo venc i vaig. I et vull al meu costat. Però ets massa lluny. Ja no sé què faig. Fugiria si sabés que no et veuria mai, tot i saber que això seria la mort, la meua mort. La mort sense cor. Què feliç seria! Viure sense sentiments, fora de tot turment... Ser qui sóc, ser ningú! Oblidar-ho tot i no aprendre res. Pujar la muntanya més alta i no baixar mai més. Enfonsar-me a l'oceà més profund i no pujar mai més. Córrer. Córrer i dibuixar ocells en l'aire. Ocells com jo. Perquè volar, volaria amb ells. I sentiria, sentiria que no sent res, que sóc immune a tot sense tu. Que la llibertat era només anar-me'n lluny, lluny de tu. I riure'm dels pobres mortals que segueixen a terra, patint pels seus sentiments. Jo sóc allà dalt, em veis? Potser no, jo només sóc una més d'aquesta bandada d'ocells. Sí, aquell que va al costat esquerre, una mica desviat. Volaria... Volaria per acabar tornant a terra, forçada per les arrels. Què trist, sóc animal i arbre a la vegada. Sóc un arbre que no pot fugir de lloc on està plantat, que restarà inert li facin el mal que li facin... Mal com el que m'has fet tu, com el que m'he fet jo... Què dic? No ho sé... Jo només volia desfogar-me, fer aquella cosa que feia quan em sentia malament... Escriure?