La negreta del rom

Aquesta negreta com el carbó que en el teu imaginari literari i que fa de minyona ves a saber si també li desfeia el llit al senyoret amb barret blanc de palla i corbatí ben mudat, i cap de la cada modernista. Cent anys després homes de raça negra de Gàmbia, de l'ètnia Mandinga, fula, wólof, jola o serahuli venien a treballar a les plantacions de clavells de la meva família del poble costaner de la comarca del Maresme....Patatxap i Kunta Kinte són dos poemes meus que testimonien aquesta época que acabo d'esmentar.

Has trenat una bona història a partir d'aquest cartell. Com en tot relat de ficció, la imaginació és la que mana.
Encara existeix aquest rom?

Jo diria que la negreta de l'anunci no és cap esclava i que, si ho ha estat, ara és una esclava emancipada: no són grillets, el que du a canells i turmells, sinó braçalets daurats. Una altra cosa és el seu precari equilibri: si el botellot de la safata és ple de rom, la pobra noia, amb aquells peus tan petitons, no podrà evitar caure endavant.

L'anunci m'ha recordat uns anys en què el meu desdejuni consistia en un got petit de llet, per fer de coixí, i tot seguit un carajillo de rom (em resisteixo a dir cigaló o rebentat: si es tolera el castellanisme cubalibre, no veig perquè no es pot fer el mateix amb carajillo). Tenint present que ja no prenia res fins a l'hora de dinar i que dinava cap a les quatre, no es pot dir que portés una vida massa saludable

Caram Mb la negreta del rom , m’ ha encantat segur ens llegim o mes ben dit et llegire

Ostres, quina idea més original això de comentar etiquetes! La negreta del rom a Vilassar de Mar, un dels pobles més bonics que conec, el més bonic del Maresme, amb unes cases impressionants. Felicitats per la originalitat. Una abraçada.

Aleix

Jo, això no he conegut, però ho he llegit i m'ha agradat molt com descrius a la negra dels anys 1900. Una descripció precisa i exacta de la negreta del rom de París.
Jo, com soc del 1953, sí que han passat molts anys, des del 1900.
Molt ben plantejat, Ginebreda.
Enhorabona.
Cordialment.
Perla de vellut.

La negreta i en Pujol. Dos roms que des de ben petita els conec. El meu pare sempre prenia el cigaló de rom pujol. Un comentari que no té res a veure amb el teu relat, però que m'ha portat molt bons records. En aquest cas, la descripció que fas de la negreta, és ben certa, i per anys que passin, encara és latent, l'època de l'esclavitud, va ser molt cruel i més amb les dones d'aquestes característiques, que tenien tots els punts en contra, Avui, per sort, tot i que, a pas lent, els avenços, encara que sovint forçats, la situació i acceptació, sortosament va endavant.
M'ha agradat com has conduït el tema.

Moltes gràcies pel teu comentari al meu relat Ginebreda.

Una abraçada.

Rosa.

"Una prova noia", això no té sentit. Volia dir "una pobra noia". Soc un talòs.

Veig que t'inspiren molt les marques, els teus últims relats en parlen.
Ben pensat això de fer reviure la dona de l'anunci de rom. Té totes les pegues: és dona, és estrangera, és negra, és esclava. Això de ser dona no és en realitat una pega, com el de ser estrangera i negra, però en el context social en què ho poses, sí que ho acaba sent. Molt bona la ironia de descriure els senyors com uns benefactors d'una prova noia que per fi pot portar una vida digna. En realitat porta manilles als turmells, que l'identifiquen com esclava.