DE DESAGRAÏTS, L'INFERN N'ÉS PLE.

Un relat de: Cesca
Havíem trobat la manera d'erradicar la violència. Només calia remoure i polir consciències. A nosaltres ens havia anat bé i volíem escampar la pau i la tranquil·litat per tot l'univers. Em van assignar la missió. Primer objectiu: La Terra. Hi havia uns brètols incivilitzats que ho estaven destrossant tot.

Una mica atemorit vaig aterrar als jardins d'una gran ciutat. Semblava un bon lloc per passar desapercebut —soc gairebé microscòpic i sabia que si em detectaven s'afanyarien a trobar algun antigen que em neutralitzés.
Al bell mig dels jardins hi havia un gran edifici on molts humans entraven i sortien i cap allà que vaig enfilar.
M'havia documentat i sabia què eren aquelles coses penjades a les parets. Els humans s'hi plantaven al davant, badocs i complaguts. En moltes de les pintures hi apareixien éssers que no semblaven humans —divinitats en deien— i vaig recordar que, per ells, la relació entre uns i altres era important.
Hi havia un homenet palplantat davant un quadre ple de figures alades que, amb espases i actitud violenta, amenaçaven una colla d'humans espaordits*. Era una expressió clara d’agressivitat, tanmateix, l'home, no estava pas esgarrifat, ans al contrari, semblava gaudir en la seva contemplació. Ja el tenia!

Em vaig ficar dins el seu conducte auditiu per xiuxiuejar-li la nostra fórmula, la que hauria de transformar el seu instint violent en impuls pacífic per sempre més.
Vet aquí, però, que no s'ho va agafar com una revelació divina. Incapaç d'escoltar i assumir el més petit trasbals en la seva consciència, començà a cridar esparverat tapant-se les orelles com si el meu xiu-xiu l'infligís un gran turment. Acudiren altres humans. Se l'enduren. L'examinaren. I com que tampoc entengueren res, l'injectaren alguna cosa que el deixà destarotat, però content. Deixem-ho córrer, digueren.

Confós i decebut, vaig sortir com vaig poder. Hem decidit, nosaltres també, mirar cap a una altra banda. Ja s’ho faran.


—(i així ens va)


*Huys, Peeter. L’infern (1570). Museo del Prado

Comentaris

  • Darrera oportunitat[Ofensiu]
    fesolmenut | 19-01-2024 | Valoració: 10

    Bona tarda, Cesca,

    si al final per més cops que ens ho diguin no canviarem, ni que baixi un àngel del cel i se'ns planti al davant, perquè, tal com li passa al pobre contemplador del quadre, aviat el prenen per boig. És normal que ens deixin per impossibles, nosaltres també ho faríem.

    Bon relat i molta sort al concurs!

  • Es veritat[Ofensiu]
    Prou bé | 13-01-2024

    L'agraïment es una virtut. Només cal escoltar i entendre que allò que se te és un bon consell.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Vet aquí[Ofensiu]
    marialluïsa | 12-01-2024 | Valoració: 10


    perquè les coses ens van com ens van. Els humans som uns éssers prou especials i només entenem el què ens sembla. I mira que ens ho han dit: "qui tingui orelles que escolti".
    Un relat molt original i ben escrit, com tens per costum. Un plaer llegir les teves creacions literàries.

  • Impotència[Ofensiu]
    Solsona Bot | 12-01-2024

    Un bon relat que ens parla de la impotència que sentim davant les barbaritats que veiem al nostre voltant i al nostre món, i no afecten les consciències de tothom. Ni una espurna d'esperança. Felicitacions i sort!

  • Això sí...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 12-01-2024 | Valoració: 10

    que és un repte!! Penso que per molts intents de conscienciació que es facin als humans, no hi ha res a fer. Sembla que ja els hi està bé això de viure en un infern. Potser és que els manté l'adrenalina ben alta. Quin relat més actual i original, a part de molt ben escrit Cesca.

    Enhorabona i sort.

    Una abraçada.

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Cesca

Cesca

28 Relats

222 Comentaris

9650 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
M'agrada molt llegir i escriure, i és per això que intento aprendre a llegir i a escriure.
Ho faig amb més dedicació d'ençà que soc, més o menys, mestressa del meu temps.

solde12@gmail.com