Moltes gràcies!

SEGONA PART

• 08 - Els teus ulls
Carme Alcoverro | 27/10/2021 a les 14:14
Un tros de relat, molt ben narrat, sense fissures, colpidor i sense amaneraments innecessaris, directe al relat, a la història, sense efectismes banals, molt ben narrat i sense errades ortogràfiques. Un treball rodó, amb un títol encertat on ens expliques una historia amarga i cruel amb una senzillesa i tacte excelsos. Et considero un dels valors relataires a l’alça dels darrers temps que us heu anat afegint els últims temps. Molt bona proposta, m’heu posat molt difícil triar el relat que més m’agrada. El teu també està a la llista.

• 09 - Saps què?
Homo insciens | 27/10/2021 a les 07:50
Directe i curt, narració ràpida i intensa que no ens deixa respirar, per sort nostra, el relat és curt com el cafè curt, està clar. És tan intens, que en els últims moments em perdo qui fa una cosa o altra, però en una segona lectura decideixo que el narrador és sols un i que narra allò que li passa al narrador i allò que observa, però m’ha creat un cert dubte lector. Aquesta frase en concret: “Es toca els cabells i somriu més de l’habitual mentre atent els altres clients.” Qui es toca el cabell? Ella o el camarer? Si no fos per aquest dubte, que potser són coses meves, m’ha fet baixar la intensitat. Una molt bona proposta i em refermo en creure que tu també ets una gran escriptora encara no coneguda pel públic, però que no trigaran en fer-ho. T’ho mereixes, segur. Molt bona proposta la teva. I el títol, genial!

• 10 Homenatge als mestres.
capficada | 28/10/2021 a les 07:24
Vull entendre que la mirada d’aquest relat està en els diàlegs interiors del narrador, i aleshores entenc que és un relat molt treballat i seriós que porta molt bé la història i el seu desenllaç. No m’agrada el títol, això dels homenatges no m’acaben de fer el pes. Com tampoc no m’agrada que després dels punts no vingui una majúscula, pel lector és molt d’agrair aquest detall, ja que t’ajuda a respirar i fa la lectura més àgil.
Bé, m’ha quedat clar que els mestres són els teus referents literaris, està clar, Maria-Mercè, Mercè, Vicent-Andrés, Caterina i Àngel... qui seran aquests noms? ;-) Molt bona pensada, et creies que no els veuria? Per aquesta banda, et felicito, un relat molt enginyós.
Un relat que m’ha agradat, però que té els seus detalls visuals que me’l fan tirar enrere. Imagino que això és un estil personal, defensable segurament, però que no acabo de veure gaire clar.

• 11 - Miro el jardí
kefas | 28/10/2021 a les 18:23
Senyor Pere, en Arameu, quin tros de relat! Però t’he de confessar que m’he perdut, no sé on soc ni que hi faig aquí amb aquest tros de dona. Bé podria dir que és un relat minimalista, on manquen(però també potser sobren) explicacions externes a la mirada concreta del narrador a sobre del seu objecte de visió. Per aquesta banda, perfecte, de fet, si va de mirades, no cal explicar res més que allò que mira el narrador, i tot l’escenari està sobrer. Felicitats doncs per l’encert i el repte narratiu que ens has plantejat, les teves propostes no són mai planeres. Però si vols dur el relat més enllà d’aquest joc del repte, hauràs d’explicar alguna cosa més, aviso!
Això de la doble be baixa, vols dir que s’escriu així mateix? Ho has mirat?, no m’ho facis mirar a mi, osti! Hi ha un parell d’errades de tecleig, revisa amb el corrector en línia, no m’ho facis fer a mi!
He de dit que us heu superat un grapat de reptaires per posar-m’ho més difícil. Us heu trobat abans per complicar-me la tria final?
Bon repte kefas, felicitats pel relat. I un títol suggeridor... quin jardí mires? Pillastre...

• 12 - PERDUT
Ness | 29/10/2021 a les 19:57
Bufffff, Ness!!! Quin tros de microrelat. Hem d’acceptar que no és molt original el tema, però tampoc no busquem això, però sí que és original el tracte que li dones tu. Curt i concís, minimalista al màxim amb un toc narratiu impactant que no et pot deixar indiferent, gens efectista de llàgrima fàcil, un relat per pensar-hi, que és una malaltia molt cabrona, viure sol en aquest deliri confós de l’Alzheimer. Molt bon relat. Felicitats per la teva destresa en la síntesi. Expliques una gran i llarga història, en poques paraules i frases ben comprensibles i entenedores.
Osti! Tenim un molt bon planter relataire ara mateix a la pàgina, coi!

• 13 - Trobada periòdica
Atlantis | 30/10/2021 a les 16:48

He de dir que aquest relat té un tret irònic de molta volada. Te’n rius del lector i el convides a riure amb tu. No és exactament una anècdota, és una mirada diferent a la vida, i ho fas amb un somriure sorneguer. Molt ben escrit, i amb títol que quan acabes de llegir el micro descobreixes el seu significat. Bona feina, tu també estàs a la llista de finalistes, que fa estona que no ho deia.
Un relat tan curt i intens que no calen més paraules per dir que està molt bé.

• 14 - Gir ric
touchyourbottom | 30/10/2021 a les 18:29

I com no podia ser de cap altra manera, l’única mirada del regne animal és vostre, de la tríada maresmenca. Un bon gir de guió i una bona mirada al món animal, sense fer-lo humà, i aquesta seria la gràcia, explicar la mirada d’una bèstia no humana, com ho faria una bèstia no humana. Un bon treball, enginyós, una mirada diferent que també s’agraeix.
Sols et comentaré que darrera del mot “fins”, i en aquest cas concret cal, sol anar una “a” o “al”, i quedaria així la frase... “observant fins a recloure's quan fos matinada.” És una errada gramatical molt corrent, que quan parlem no solem comentre-la.

Els altres dos relats, per estar fora de concurs, sols comentaré que me’ls he llegit i els he trobat d’un estil prou diferent, i tenint en compte que són de la mateix autora, és una bona proposta literària, un exercici d’estil prou engrescador. El de la Mena és un relat costumista ben narrat i portat i el de la Tanganika un microrelat de prosa poètica de lectura molt agradable.


I això és tot per avui...



Ai, no!!!

Que falta?


Em falta decisió, això em falta!!!

Mireu, no us enfadeu, sabeu què?, tornem a votar i decidim entre tots…


No?


No voleu tornar a votar?



Però si va ser molt democràtic, tot plegat…


Doncs si no voleu



Hauré de decidir-ho jo, oi què si?



Doncs per no fer-ho més llarg, triaré el relat
I en trio un que m’ha fet pensar en els cops que he baixat per la rambla de Canaletes de Barcelona, m’hi ha fet sentir allà mateix.

Felicitats doncs per…



Històries de la Rambla


del JaumeBalcells




Et toca proposar nou repte, Jaume!!!

Hola Fidel. Una feinada que t'hem donat i que has fet, com sempre, acuradament.
Gràcies per les teves correccions! Sempre miro de fer-ho bé però tot el que m'has dit és del tot encertat.
Només tinc un dubte. L'endemà O a l'endemà. Per a mi tenen un subtil significat diferent. He buscat la regla gramatical i no m'ha quedat clar. He vist que s'empren les dues maneres i no he sabut veure quan és correcte l'una O l'altre.

Enhorabona Jaume Balcells! Un relat que m'ha agradat molt!

Hola Fidel. Una feinada que t'hem donat i que has fet, com sempre, acuradament.
Gràcies per les teves correccions! Sempre miro de fer-ho bé però tot el que m'has dit és del tot encertat.
Només tinc un dubte. L'endemà O a l'endemà. Per a mi tenen un subtil significat diferent. He buscat la regla gramatical i no m'ha quedat clar. He vist que s'empren les dues maneres i no he sabut veure quan és correcte l'una O l'altre.

Enhorabona Jaume Balcells! Un relat que m'ha agradat molt!

Hola, Fidel: Espero que et vagi bé. Vaja! M’admiro com has descrit a tots els relats que s'ha editat.
Gràcies per la teva bona informació, que m'ha sorprès de cap a peus sobre el meu relat. Em dius que he amagat les mirades, m'he quedat al·lucinat!
I així va: Enhorabona a Jaume Balcells. Sí, és molt original i molt interessant.
Saluts a tots.

Gracies Fidel per la feinada feta! Jaume, enhorabona. Un relat que sap atrapar i encisar al lector.

Iona