La piscina

Un poema escaient al temps I molt maco

què ha passat?...només ho volia enviar un cop.

...perdona he oblidat votar-lo com es mereix.

...perdona he oblidat votar-lo com es mereix.

...perdona he oblidat votar-lo com es mereix.

...perdona he oblidat votar-lo com es mereix.

...perdona he oblidat votar-lo com es mereix.

breu i refrescant a la vora de la piscina, compartint silencis i mirades. M'ha semblat molt càlid i la imatge d'agafar el seu reflex...fantàstica.

Gràcies pel teu comentari. 1 abraçada.

Moltes gràcies pel comentari del meu poema. Intente fer-los cada dia millors, això
espere, el meu valencià no és com el català pur, tinc alguna divergència.
M'ha agradat molt llegir este de la Piscina té una qualitat especial. No puc definir-te
més, ets molt original. Enhorabona. Rafael Molero

Et felicito Aleix un poema breu però que transmet moltíssim per si sol. No paris mai d'escriure.
Edgar
PD: Moltes gràcies pel teu comentari al teu relat!

ostres, que bonic!!!, que dolç!!...Que intens...Que sincer...

Bravo, quan d'amor que et traspua per tot....Quina joia!!
Rep tot el meu amor...Gràcies pel comentari......

.. la tens ja ben plena!! Felicitats, aviat tindrà més comentaris que "Les dones també..." , però aquests merescuts. Si estesis al Fòrum et deixaria nota allà, així però tinc el plaer de rellegir-te.
La darrera frase, "....Adeu-siau, fins demà" es molt important, no ho he sabut fer , cap relataire l'ha copsat. Volia fer una critica que hi ha gent que hi va un dia si, i un altre també , per necessitat o pq estan jubilats i s'avorreixen. Si se't acut alguna forma perquè s'entengui que vull dir...

em suggereix un munt de sensacions: pau, amor, tranquilitat ... El fet de llegir-lo és com prendre un sedant quan la ment es troba agitada.
Gràcies, amic Aleix per passar pel meu raconet però sobretot per escriure i deixar-te llegir.
Una forta abraçada.

Genial, de veritat. Els teus poemes també es mouen, te n'has a donat?!

Aquest és un poema en què tot està tan net, tan cristal·lí, sense un borrall distorsionador. Com els sentiments que traspuen del seu creador.

que transmets en aquests versos trobo que resulta molt escaient.

Un bon poema.

...és tot un mirall...La força dels teus poemes fan crear imatges que equilibren l'ànima. Felicitats, com sempre fabulós.
Una abraçada.

que no se que dir-te, sols que llegeixo tots els teus escrits de mestre
i en cada mot aprenc.
Una abraçada
Josep

Clar. Magistral.

Aturar.
Aturar-se en moviment.
Com vols que l'aigua s'estigui quieta
en el nostre pensament?

Amb el punt d'humitat precís,
Tot mestre s'adona. Perfectament.

La mirada ho diu tot. En els ulls podem llegir tot l'afecte o l'aversió que provoquem en els altres. I aquesta mirada quieta, tranquil·la, que va dels ulls al reflex de l'aigua i que ens presentes d'una manera tan succinta, revela amor, admiració i desig de perdurar.
No m'allargo més perquè ja t'ho han dit tot.
L'enhorabona

Un poema bell, que deixa una sensació dolça, et fa visualitzar aquesta aigua, i et balanceja tot aportant-te pau.
Una forta abraçada Aleix

Un poema ple de sensacions, d'humitat, de força "suau" i temperada. Se li podrien donar varis sentits. M'ha agradat molt venir a llegir-te
Gràcies per els teus afalagadors comentaris al meu poema "Encara".
Una abraçada.

Ara que bufa el mestral i el fred fa tentines entre nosaltres, el record d'aquesta imatge, d'aquesta metàfora d'una relació transparent i plàcida, s'evoca com el missatge de les coses que, encara que semblen adormides, romanen i es perllonguen, gràcies a la memòria.
Però la memòria no implica només la ment. Com demostra aquest breu i bell poema, resideix en el cor també, en els sentiments, en alguna misteriosa vibració que es desperta i ens regenera fins en les hores més fosques de l'hivern.
Com l'aigua quieta, ens espera, aquesta vibració en descans, per facilitar-nos la immersió en la seva benaurança.
Una abraçada,
franz

Ara que bufa el mestral i el fred fa tentines entre nosaltres, el record d'aquesta imatge, d'aquesta metàfora d'una relació transparent i plàcida, s'evoca com el missatge de les coses que, encara que semblen adormides, romanen i es perllonguen, gràcies a la memòria.
Però la memòria no implica només la ment. Com demostra aquest breu i bell poema, resideix en el cor també, en els sentiments, en alguna misteriosa vibració que es desperta i ens regenera fins en les hores més fosques de l'hivern.
Com l'aigua quieta, ens espera, aquesta vibració en descans, per facilitar-nos la immersió en la seva benaurança.
Una abraçada,
franz

Un reflex de pintura impressionista; un allau de miralls d'aigua; una blavor de cel i d'aigua; una mirada sensual i amiga a la vegada.

Saber mirar no és cosa fàcil. Si no et controles la teva mirada pot esdevenir un acte d’indiscreció –fastigosa, a vegades–, d’insolència, desvergonyiment o cinisme, fins i tot. Cal mirar amb elegància i delicadesa, com és el teu cas.

Mirar des de l’altra banda de la piscina sense bellugar-se massa, en consonància amb la quietud i serenor de l’aigua –bella imatge. Així, hom disposa de temps i oportunitat per recollir amorosament el reflex cobejat entre les tentines de la superfície moguda per la brisa o per les onades del darrer nedador. I també, fa possible jugar a comprovar la bellesa del llambreig que ella –o ell– emet des de la distància tot convidant-te a recollir-lo talment com es fa amb un bes volat.

Em quedo amb aquests versos: me’l miro, et miro, / me’l torno a mirar i l’agafo. Agafar el reflex esdevé un acte d’amor indescriptible.

No sé com t’ho fas, però la teva poesia sempre m’asserena. Gràcies.

Raül

P.S. Llegeixo i gaudeixo tot el que publiques. I em sap greu no disposar de temps i oportunitats per comentar-ho.
Ah, i els teus comentaris, sempre fidels, em fan sentir afortunat.

A part d'estar molt agraït sempre pels teus comentaris, et volia informar d'una cosa que potser la trobes interessant.
Mira, estic a La Comarcal Edicions en l'apartat de micromecenatge per tal de dur a terme la publicació d'un nou poemari titulat "Amor i Silenci"...--i res, que et deixo l'enllaç per si et venia de gust de reservar els teus exemplars--ei, sense cap compromís eh!!.. només t'ho volia fer saber perquè mai no sé com posar-me en contacte amb tu....--mira, l'enllaç és aquest :

http://micromecenatge.lacomarcaledicions.com/productes/amor-i-silenci

( copia'l i enganxa'l al teu navegador perquè no me'n surto )--això només si hi estas interessat, està clar!!

Bé, res, perdona i una forta abraçada company de poemes!!

Ja ho havia provat abans, i coneixia la teva mestria. Arran dels teus comentaris als meus relats he volgut veure de mes aprop el teu treball. I ara em sento tant i tan petit que ni sé massa que hi faig aqui. Ets una mena de monstre en això de les lletres, Aleix. Pels aprenents com jo, aquells que ajuntem lletres per fer paraules amb vocació de frase i tal vegada, de paragraf o fins i tot de capitol, ets una mena de far. M'afalaga que et prenguis la molestia de llegir-me, em donen molta empenta els teus comentaris. Venin de tu, tenen per a mi un valor especial. T'estic molt agraït i no puc fer mes que felicitar-te pel teu treball. No deixis de alimentar-no amb el teu saber fer.
Una abraçada.
Jordi Baucells

i el teu anàlisi, i sobre tot per la teva amabilitat que és un gran regal per mi i ben segur per la majoria de relataires de RC

has copsat molt bé el sentit del morir en aquest poema: " és entrega total " per necessitat prquè és una cerca desesperada a trobar el sentit de la vida...

és un morir ben metafòric, encara em fa por la mort ! :-)
una abraçada amic
joan

Quina pau, quina gaubança, quina exquisidesa destil•len els teus poemes, quin amor més sòlid i generós!. Mestre en dir-ho tot amb tres paraules (i potser algun adjectiu), la teva lectura ens deixa un pòsit de benaurança. Poeta impressionista, tot són colors i picades d’ullet als teus poemes. Sempre espero el següent.
Una abraçada.

però un xic distant, que pot dur-nos a un record segons el final que ens mostres, més que no pas a una realitat del moment.

Un poema molt senzill en aparença que demostra un bon ritme i una bona visió dels moments de quietud, que normalment solen ocorre en la calitja de l'estiu. Ja sento el cant de la cigala.

Ben trobat Aleix, en seguim parlant!!

Ferran

Gràcies pels teus comentaris, em serveixen de molt. De fet darrerament penjo menys relats per què estic endinsada en un projecte d'un recull de contes i a presentar-me a algun concurs literari i això m'ocupa força temps. Però veure com cada vegada que penjo un text et tinc allà amb els teus comentaris m'anima a seguir. Amb tu he descobert una poesia propera, que es palpa, crec que aquest compartir és un aprenentatge constant.
una abraçada
Joana

...no és fàcil.
I tu ho has fet amb la imatge de la piscina i els dos costats.
Cadascú al seu espai que s'ajunta quan volen.

Imagino el silenci i les mirades i la immobilitat i els veig en un oasi que no és un miratge.

Alça!

Mena (i a la Tanganika també li agrada)

...encara!! Me en-descuidat ( , ),no t'afoguis pose-les tu...
No te dit res de la piscina... faig moltes fotos al reflexes, no especialment de persones, però si de vaixells i qualsevol objecte que es reflex i al aigua. I mai , mai m'havia fixat d'aquesta manera com ho has fet...a partir d'ara les piscines i els seus reflexes seran una altra cosa, es molt guapo el final.
Et convido a passar pel temps que corre tan...m'estic fent addicta als comentaris, haure de fer-m'ho mirar. Es el primer que vaig escriure així molt xafada i d'entrada tampoc pensava passar-lo !!.
He descobert la brins, UAHUUUU !!!

...de Ferrater. Les publicacions noves van tan rapides que no t'havia enganxat aquesta piscina. I la meva ahir crec en surt una , avui l'altre i ja no es veu a la pagina principal...Et diré que em fan gracia els teus comentaris i m'agraden eh? que en això de escriure al no veure'ns les cares ,es poden fer interpretacions errades. I veient-se la gent també o sia...que et deia ...? ah si ,que hi sols veure més del que tenen...soc molt transparent i si vull dir-hi alguna cosa més, la cara tota em traeix...
Seria divertit que em diesis quines paraules amagades hi trobes..., no es més (ni menys)del que diu...es una sensació amorosa que es desperta en aquest cas, per un contacte de les mans de la parella en una esquena adolorida i a parir d'aqui com l'estimació es molta es desperta l'energia emocional interna dita amor que desitjaria traspassar les fronteres físiques, per unir dues energies pures..(uf tallo, es que vinc d'unes creences orientals molt fortes i encara es nota) i com tenia el dia baix li afegeixo lo del batut com per riure'm de mi...no pensava publica'l , però vaig decidir veure la reacció pel ultim vers!!!!

Veig que el reflex sobre l'aigua -tot i que aquí més dolça que salada- també ha estat una de les teves imatges en aquesta darrera entrada. Igualment et desitjo una molt bona entrada d'any i algun dia ja m'explicaràs aquests insinuats lligams amb Igu... Abraçades, Aleix.

Cargols.

És un poema preciós. Tendre i gairebé diria que té una fina vena eròtica ( per mi sempre que hi ha aigua entremig hi ha alguna cosa d’erotisme). T’imagines el reflex de la figura i se’t fa estrany que estigui immòbil, perquè te l’imagines tremolant. Per això dius lo de la lleugera tintina, que malgrat en el diccionari no he sabut trobar el significar si que té que veure amb la imatge que m’he fet jo.

I el cap ho recorda “humit”. Què ben explicat és aquest record “humit”

Et felicito.

Una abraçada

Aleix, ja has "obert" l'esciprtura d'aquest any! Us desitjo tot el millor en 2013!

Quin bell poema. El reflex, l'aigua... em sona com una melodia dolça, fraternal,... la mirada... tot transparent i brillant... coses d'aquelles que fan persistir i rejovenir, sigui de nit o de dia.

Merci pel comentari!


Sergi

Des de la Sala Mandra, pausadament i pacífica, he assaborit amb delit el teu poema. Unes imatges precioses que, malgrat la mandra, he volgut gaudir una vegada i una altra. M'ha encantat el to intimista utilitzant l'aigua com element sensual, d'unió i d'observació plàcida cap a la parella. Pura màgia en els teus mots!
Una abraçada gens mandrosa, Aleix!
Mercè

Un poema íntim i blau, Aleix; tan blau i serè com l'aigua d'aquesta piscina que et reflecteix un amor constant. Moltes felicitats per saber expressar els teus sentiments amb tanta bellesa.

Espero que els Reis acompleixin tots els teus somnis, amic.

Pilar

que com sempre ens fas arribar amb gran mestria, en poques paraules dius molt !!

et desitjo un bon inici d'any i que els reis et portin bons regals, te'ls mereixes.

una gran abraçada per tu i la teva dona

joan

Es estupenda aquesta poesia, la veig molt original, no sé com veus la piscina com si fora el cristal.lí de l'amor. Molt bona!!!!, Sí que farem bona amistat Aleix. fins a l'altra. llegiré els teus poemes.